Zubeneschamali

Infotaula objecte astronòmicZubeneschamali
TipusEstrella de la seqüència principal de tipus B, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarojos, font d'emissió de rajos ultraviolats, possible variable i mid-infrared source (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B8V Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBalança Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra56,8 pc Modifica el valor a Wikidata
Radi1,2 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,15 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,62 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva11.117 K Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi17,62 mas Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi−35,6 km/s Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−19,65 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−98,1 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar250 km/s Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−35,6 km/s Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)15h 17m 0.3078s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-10° 37' 1.188'' Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat130 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
HD 135742 (Catàleg Henry Draper)
HIP 74785 (Catàleg Hipparcos)
HR 5685 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 15142-0911 (IRAS)
GSC 05585-01014 (GSC)
2MASS J15170043-0922584 (2MASS)
SAO 140430 (Catàleg SAO)
β Lib (nomenclatura de Bayer)
FK5 564 (FK5)
GC 20539 (Catàleg General de Boss)
GCRV 8838 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 74785 (Hipparcos Input Catalogue)
IRAS F15143-0912 (IRAS)
IRC -10315 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 2586 (JP11)
N30 3439 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NSV 7009 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 3450 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 3450.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 399 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 198424 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 2165 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 18099 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 5585-1014-1 (Catàleg Tycho, catàleg Tycho-2)
UBV 13171 (UBV)
uvby98 100135742 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
WEB 12758 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
27 Lib (Nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 6319542659461082752 (Gaia DR3)
TIC 79391147 (TESS Input Catalog)
UBV M 20667 (UBV)
GEN# +1.00135742
SKY# 27682
[HFE83] 1088 (Meridian observations made with the Carlsberg Automatic Meridian Circle at Brorfelde (Copenhagen University Observatory) 1981-1982. (en) Tradueix)
WISE J151700.43-092258.9 (WISE All-sky Data Release)
WISEA J151700.34-092258.6 (AllWISE Data Release)
AKARI-IRC-V1 J1517003-092258 (The AKARI/IRC mid-infrared all-sky survey (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata

Zubeneschamali (Beta de la Balança / β Librae) és una estrella de magnitud aparent +2,61 i la més brillant de la constel·lació de la Balança.[1][2]

Nom

El nom de Zubeneschamali prové de la frase àrab الزبن الشمالية Al Zuban al Shamaliyyah, «la pinça nord», referint-se a la veïna constel·lació d'Escorpí. Kiffa Borealis, un altre nom ocasional, prové tant de l'àrab com del llatí, significant «el plat nord de la balança»; Lanx Septentrionalis, una altra denominació d'aquest estel, té el mateix origen.[3]

Es pensa que aquest estel marcava la 22 constel·lació eclíptica de Babilònia, Nura sha-Iltānu, «la llum del nord». Al costat de Zubenelgenubi (α Librae) eren conegudes en l'antiga Pèrsia com Çrob, «la banyuda», mentre que en Sogdiana eren Ghanwand, «la que té arpa».[3]

Característiques físiques

A una distància de 160 anys llum del sistema solar, Zubeneschamali és un estel de la seqüència principal de tipus espectral B8V. Aquest tipus d'estels solen semblar de color blau clar, però Zubeneschamali ha estat descrita sovint com a verd, sent en aquest cas l'única d'aquest color visible a simple vista. Amb una lluminositat 130 vegades major que la del Sol, la seva temperatura superficial és de 12 000 K. Aquesta elevada temperatura produeix llum amb un espectre simple, fent que sigui ideal per a l'estudi del gas i pols interestel·lar entre nosaltres i l'estel.[4] Igual que altres estels similars, la velocitat de rotació de Zubeneschamali és molt alta —d'almenys 260 ± 26 km/s—, unes 130 vegades superior a la del Sol. Té una massa de 3,85 masses solars, essent la seva edat estimada de 100 milions d'anys.[5][6]

Astrònoms de l'antiguitat van testificar que Zubeneschamali era tan brillant o més que la propera Antares (α Scorpii). D'acord amb Eratosthenes (200 a. C.), Zubenschamali era més brillant que Antares; Ptolemeu, 350 anys després, va dir que era tan brillant com aquesta. La diferència de lluentor actual entre ambdues estels és notable, ja sigui perquè Antares ha augmentat la seva lluentor o perquè Zubeneschamali ha perdut intensitat.[4]

Referències

  1. ↑ Bet Lib -- Variable Star (SIMBAD)
  2. ↑ Zuben Elschemali Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  3. 1 2 Allen, Richard Hinckley. «Libra». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0.
  4. 1 2 Zubeneschamali (Stars, Jim Kaler)
  5. ↑ Zorec, J.; Royer, F. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities». Astronomy and Astrophysics, 537, 2012. A120.
  6. ↑ Su, K. Y. L.; Rieke, G. H.; Stansberry, J. A.; Bryden, G.; Stapelfeldt, K. R.; Trilling, D. E.; Muzerolle, J.; Beichman, C. A.; Moro-Martin, A.; Hines, D. C.; Werner, M. W. «Debris Disk Evolution around A Stars». The Astrophysical Journal, 653, 1, 2006. p. 675-689.