1046

Infotaula nombre1046
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1046 (mxlvi)
Islàmic437 – 438
Xinès3742 – 3743
Hebreu4806 – 4807
Calendaris hindús1101 – 1102 (Vikram Samvat)
968 – 969 (Shaka Samvat)
4147 – 4148 (Kali Yuga)
Persa424 – 425
Armeni495
Rúnic1296
Ab urbe condita1799
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
1010 1020 1030 - 1040 - 1050 1060 1070
Anys
1043 1044 1045 - 1046 - 1047 1048 1049
L'abat Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll i Cuixà mor a Sant Miquel de Cuixà el 30 d'octubre de 1046
L'emperador Enric III assetja la ciutat de Tivoli a l'any 1046
Martiri de Sant Gerard de Csanád en la revolta dels pagans de Vata que succeí a l'any 1046.

L'any 1046 és un any comú començat en dimecres. És el setè any de la Dècada del 1040 i el quaranta-sisè any del segle xi i del segon mil·lenni.

Enric III instal·la al tron del papat de Roma a Suidger de Bamberg, el papa Climent II al desembre de 1046

Durant l'any 1046 Climent II comença el seu tercer pontificat i 'Enric III el Negre és coronat emperador del Sacre Imperi pel papa de Roma. Hi neixen Ladislau I d'Hongria i Ximena Díaz; i hi moren l'abat Oliba i l'aventurer normand Guillem d'Altavilla.[1]

La submissió de la ciutat de Milà a l'emperador Enric III l'any 1046

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1046 són Enric III, el papa Gregori VII; Zoè Porfirogènita, emperadriu de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Magne I de Noruega, Pere Orsèol d'Hongria (fins al setembre), Casimir I de Polònia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Mawdud de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.[1]

Esdeveniments

Països catalans i Occitània

  • Entre els anys 1046 i 1048 es separa la taifa de Calatayud de la Taifa de Saragossa. Aquesta estarà regida per Muhammad Adid al-Dawla.[2]
  • Osca és governada per Llop ibn Sulayman.[3]

Europa i Imperi Romà d'Orient

Estats Pontificis - Roma

Sacre Imperi Romanogermànic

  • 4 de maig, Nivelles, actual Bèlgica: Wazon, el bisbe de Lieja consagra l'abadia de Sainte-Gertrude amb la presència de l'emperador Enric III. Segons les llegendes, s'origina l'especialitat culinària de la ciutat tarte al d'jote.[11]

Imperi Romà d'Orient

  • L'Imperi Romà d'Orient signa un acord de pau amb la Rus de Kíev i tornen a emprendre les relacions comercials. Aquesta aliança és reforçada pel matrimoni entre el fill de Iaroslau I el Savi, Vsèvolod de Kíev amb una filla de Constantí IX Monòmac.[16]
  • Batalla de Gandja de 1046: Forma part de les guerres romano-seljúcides i de les guerres georgiano-seljúcides. L'Imperi Romà d'Orient, juntament amb els georgians, va enviar un exèrcit a atacar el Caucas que estava dominat pels seljúcides per parar les ràtzies turques dels súbdits de Togril Beg I. Com a resposta, aquest també hi va enviar el seu exèrcit. Els dos exèrcits es troben a les portes de la ciutat de Gandja. La batalla acabà amb la victòria seljúcida.[17]
  • Baspracània: Batalla de Baspracània, que forma part de les guerres romano-seljúcides i que acaba amb la victòria seljúcida. La batalla comença quan els romans d'Orient, georgians i armenis ataquen els seljúcides perquè aquests no els donaven permís de creuar el Llac Van. Els turcs ataquen la Baspracània, un territori poblat per georgians i armenis, comandats per Ibrahim Yinal i Qutalmish. En aquesta batalla els turcs continuen ocupant territori de l'Imperi Romà d'Orient a la Transcaucàsia i prenen com a captiu i esclavitzen el governador romà d'Orient, Esteve.[18][19]

Asia

  • 5 de març, Nixapur: el filòsof Nasir Khusraw parteix de Nixapur en pelegrinatge a la Meca, del que retornarà l'any 1052. Escriurà les seves vivències i experiències en la seva obra Llibre de Viatge (Safarnameh).[20]
  • Octubre, Hulwan: Setge d'Hulwan de 1046. Els turcs seljúcides ataquen els kurds annàzides assetjant la ciutat d'Hulwan. Els turcs, comandats pel fill de Toghril Beg, Ibrahim Inal capture les ciutats i castells de la zona i la ciutat s'ha de rendir. Després els turcs la destrueixen.[21]
  • Ibrahim Yinal conquereix Hamadan en nom del seu pare, Toghril Beg I.[22]

Naixements

Països Catalans i Occitània

Europa i Imperi Romà d'Orient

Àsia

Necrològiques

Països Catalans i Occitània

Europa i Imperi Romà d'Orient

Àsia

  • 26 de febrer: Fujiwara no Sanesuke (n. 957), polític, udaijin (ministre de la Dreta, d'Interior) i primer ministre del Japó.[43]
  • El mercenari normand que encapçala la conquesta normanda del sud d'Itàlia Guillem Braç de Ferro mor l'any 1046
    24 de juny, Goryeo: Jeongjong II, desè rei de Goryeo des de l'any 1034.[44]

Referències

  1. 1 2 «El mundo en el año 1046 d. C.» (en castellà). [Consulta: 17 gener 2026].
  2. 1 2 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
  3. ↑ Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96-97. ISBN 978-84-297-5668-5.
  4. ↑ Edouard), Ault-Dumesnil (M d'. Dictionnaire historique, géographique et biographique des croisades, embrassant toute la lutte du christianisme et de l'islamisme depuis son origine jusqu'à la prise d'Alger par les armes françaises ... (en francès). J.P. Migne, 1852, p. 919.
  5. ↑ Pétin, abbé. Dictionnaire hagiographique, ou, Vies des saints et des bienheureux, honorés en tout temps et en tous lieux, depuis la naissance du Christianisme jusq'à nos jours, avec un supplément pour les saints personages de l'ancien et du nouveau testament et des divers ages de l'église auxquels on ne rend aucun culte public, ou dont le jour de fête est inconnu : suivi d'un dictionnaire étymologique donnant l'origine et la signification des noms de la plupart des saints (en francès). Chez lé̓diteur, 1850, p. 475-476.
  6. ↑ Bas, Ph Le. Précis de l'histoire de moyen age, depuis l'invasion de l'Empire Romain par les Barbares jusqu à la formation du système d'équilibre des états Européens (en francès). Firm. Didot, 1845, p. 307.
  7. ↑ DeVries, Kelly. The Norwegian invasion of England in 1066. Woodbridge, Suffolk ; Rochester, NY: Boydell Press, 1999, p. 45-46. ISBN 978-0-85115-763-4.
  8. ↑ Fine, John Van Antwerp. The Early Medieval Balkans: A Critical Survey from the Sixth to the Late Twelfth Century (en anglès). University of Michigan Press, 1991. ISBN 978-0-472-08149-3.
  9. ↑ Derville, Alain. La Société française au Moyen-Âge (en francès). Presses Univ. Septentrion, 2000, p. 35. ISBN 978-2-85939-621-3.
  10. 1 2 Grenon, Michel. Conflits sud-italiens et royaume normand: 1016-1198 (en francès). Harmattan, 2008. ISBN 978-2-296-06964-0.
  11. ↑ «Nivelles | Djote | Confrerie» (en francès). [Consulta: 17 gener 2026].
  12. ↑ Schmidt, Roderich. Das historische Pommern: Personen - Orte - Ereignisse (en alemany). Böhlau, 2009. ISBN 978-3-412-20436-5.
  13. ↑ Leo, Heinrich. Histoire d'Italie, depuis les premiers temps jusqu'à nos jours (en francès). Bethune et Plon, 1844, p. 230.
  14. ↑ Biron, Réginald. St. Pierre Damien (1007-1072) (en francès). Librairie Lecoffre, J. Gabalda et fils, 1930, p. 46.
  15. ↑ Héry. Couronnement des empereurs par les Papes (en francès), 1853, p. 99.
  16. ↑ Gardner, Johann von. Russian Church Singing: History from the origins to the mid-seventeenth century (en anglès). St Vladimir's Seminary Press, 1980, p. 35. ISBN 978-0-88141-046-4.
  17. ↑ Ercan, Ayşe Beyza «THE BYZANTINE EMPIRE IN THE KINGDOM OF GEORGIA’S FOREIGN POLICY IN THE 11th CENTURY» (en english). Karadeniz Araştırmaları Enstitüsü Dergisi, 6, 11, 2020, p. 331–344. ISSN: 2458-7680.
  18. ↑ Treadgold, Warren T. A History of the Byzantine State and Society (en anglès). Stanford University Press, 1997-10. ISBN 978-0-8047-2630-6.
  19. ↑ Yildiz, Kaya «KUTALMIŞ BEY'İN ANADOLU'YU FETİH ÇALIŞMALARI VE İSYANI» (en turc). Vankulu Sosyal Araştırmalar Dergisi, 3, p. 184.
  20. ↑ Khosraw, Naser-e; Husrau, Nāṣir; Khusraw, Nāṣir-i. Nāṣer-e Khosraw's Book of Travels (en anglès). Bibliotheca Persica, 1986. ISBN 978-0-88706-067-0.
  21. ↑ «HULVÂN» (en turc). Islam ansiklopedisi. [Consulta: 17 gener 2026].
  22. ↑ al-Athīr, ʻIzz al-Dīn Ibn. The Annals of the Saljuq Turks: Selections from Al-Kāmil Fīʻl-Taʻrīkh of ʻIzz Al-Dīn Ibn Al-Athīr (en anglès). Psychology Press, 2002, p. 528. ISBN 978-0-7007-1576-3.
  23. ↑ «Santo Stefano di Grandmont o di Muret» (en italià). [Consulta: 17 gener 2026].
  24. ↑ Proyectos, HI Iberia Ingeniería y. «Real Academia de la Historia | Historia Hispánica» (en castellà). [Consulta: 17 gener 2026].
  25. ↑ H Y Wheeler, Totally Timelines. «A Timeline of the Life of Harald Hardrada». Arxivat de l'original el 2016-06-23. [Consulta: 17 gener 2026].
  26. ↑ «Leo Marsicanus. Casinensis Monachus» (en llatí). documentacatholicaomnia.eu, 1138. [Consulta: 17 gener 2026].
  27. ↑ «LEONE Marsicano, detto anche di Ostia o ostiense - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 17 gener 2026].
  28. ↑ «San Bernardo di Tiron» (en italià). [Consulta: 17 gener 2026].
  29. ↑ «Matilde di canossa - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 17 gener 2026].
  30. ↑ «MASʿUD-E SAʿD-E SALMĀN» (en anglès americà). [Consulta: 17 gener 2026].
  31. ↑ «Oliba | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 gener 2026].
  32. ↑ «Titular See of Apt, France 🇫🇷». [Consulta: 17 gener 2026].
  33. ↑ Historische Commission bei der königl. Akademie der Wissenschaften. Ekkard II.. 1.. München/Leipzig: Duncker & Humblot, 1877, p. 790.
  34. ↑ «Lyfing (d. 1046)» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 17 gener 2026].
  35. ↑ Bouet, Pierre. Les évêques normands du XIe siècle: colloque de Cerisy-la-Salle, 30 septembre-3 octobre 1993: actes. Caen, France: Presses universitaires de Caen, 1995, p. 19-35. ISBN 978-2-84133-021-8.
  36. ↑ Biographie, Deutsche. «Elyā Bar-Šinayā - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 17 gener 2026].
  37. ↑ Sapere.it. «Gerardo (vescovo) su Enciclopedia | Sapere.it» (en italià). Arxivat de l'original el 2025-09-08. [Consulta: 17 gener 2026].
  38. ↑ (de) Michael Imhof et Holger Kunde, , Petersberg, Michael Imhof Verlag, 2011, p. 62-63
  39. ↑ Renaud, Jean. La Saga des Orcadiens. París: Aubier, 1990, p. 85-97. ISBN 978-2-7007-1642-9.
  40. ↑ «William de Hauteville | Norman Conqueror, Crusader & Mercenary | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-12-12 [Consulta: 17 gener 2026].
  41. ↑ Pierer Bachelard, Dabo, comté d'Alsace et commune de Lorraine, P. Even, Metz, 1947, 268 p.
  42. ↑ Joachim Vos, Lobbes. Son abbaye et son chapitre : Histoire complète du monastère de Saint-Pierre à Lobbes et du chapître de Saint-Ursmer à Lobbes et à Binche, t. I, Louvain, Ch.Peeters, 1865, p. 164, 198 i 330
  43. ↑ Nipon o daï itsi ran: ou Annales des empereurs du Japon (en francès). Oriental Translation Fund, 1834, p. 427-435.
  44. ↑ «정종» (en coreà). [Consulta: 17 gener 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.