1044

Infotaula nombre1044
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1044 (mxliv)
Islàmic435 – 436
Xinès3740 – 3741
Hebreu4804 – 4805
Calendaris hindús1099 – 1100 (Vikram Samvat)
966 – 967 (Shaka Samvat)
4145 – 4146 (Kali Yuga)
Persa422 – 423
Armeni493
Rúnic1294
Ab urbe condita1797
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
1010 1020 1030 - 1040 - 1050 1060 1070
Anys
1041 1042 1043 - 1044 - 1045 1046 1047
A partir de la dècada del 1040 es comencen a escriure els usatges de Barcelona
El Sacre Imperi venç als hongaresos a la batalla de Ménfö a l'any 1044

L'any 1044 és un any de traspàs començat en diumenge. És el cinquè any de la dècada del 1040 i el quaranta-quatrè any del segle xi i del segon mil·lenni.

Durant l'any 1044 s'acaba el pontificat de Benet IX com a papa de l'església catòlca i el Sacre Imperi Romanogermànic venç als hongaresos a la batalla de Ménfö.[1] A la Xina comencen a utilitzar la pólvora per als focs artificials i per a armes de foc.[1]

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1043 són Enric III, el papa Benet IX; Zoè Porfirogènita, emperadriu de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Magne I de Noruega, Pere Orsèol d'Hongria, Casimir I de Polònia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Mawdud de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.[1]

Esdeveniments

Països Catalans

Europa i Imperi Romà d'Orient

Àsia

  • Xina: els Song signen la pau amb els mongols tanguts a canvi de pagar un tribut en or, plata i té.[7]
    • Publicació del Wujing Zongyao, tractat xinès sobre l'art de la guerra, que inclou l'ús de la pólvora.
  • Birmània: inici del regnat d'Anawrahta al Regne de Pagan (que dura fins a l'any 1077). Aquest rei, al 1057, unificarà l'Ata Birmània sota el regne de Pagan quan conquereix Thaton, la capital dels mon.[8]

Naixements

El rei gal·lès Trahaearn ap Caradog neix l'any 1044

Europa i Imperi Romà d'Orient

Necrològiques

Països Catalans i Occitània

Europa i Imperi Romà d'Orient

Àsia,

Referències

  1. 1 2 3 «El mundo en el año 1044 d. C.» (en castellà). [Consulta: 16 gener 2026].
  2. 1 2 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
  3. ↑ Engel, Pál. Realm of St Stephen, The: A History of Medieval Hungary, 895-1526 (en anglès). I.B.Tauris, 2001-02-23, p. 47. ISBN 978-0-85773-173-9.
  4. ↑ Chalmel, Jean-Louis. Histoire de Touraine, depuis la conquête des Gaules par les Romains, jusqu'à l'année 1790 (en francès). H. Fournier, 1828, p. 355.
  5. ↑ Reitlag. L' Envers Du Vatican (en francès). Books on Demand Editions, 2008-11. ISBN 978-2-8106-0754-9.
  6. ↑ Bignon, Louis-Pierre-Edouard baron. Souvenirs d'un diplomate (en francès). E. Dentu, 1864, p. 353.
  7. ↑ Mote, F. W.. Imperial China, 900–1800 (en anglès). Harvard University Press, 2003-11-15, p. 185. ISBN 978-0-674-01212-7.
  8. ↑ Tarling, Nicholas. The Cambridge History of Southeast Asia (en anglès). Cambridge University Press, 1999. ISBN 978-0-521-66369-4.
  9. ↑ Caradoc, of Llancarvan. The historie of Cambria, now called Wales: : a part of the most famous yland of Brytaine, written in the Brytish language aboue two hundreth yeares past:. 1584. Imprinted at London : By Rafe Newberrie and Henrie Denham, 1584, p. 112.
  10. ↑ «ALTAVILLA, Abbalardo d' - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 16 gener 2026].
  11. ↑ Orkneyinga Saga, Anderson, Joseph, (Edinburgh: Edmonston and Douglas, 1873), FHL microfilm 253063., p. 46.
  12. ↑ Sanz, Vicente Coscollá. La Valencia musulmana (en castellà). Carena Editors, S.l., 2003, p. 30. ISBN 978-84-87398-75-9.
  13. ↑ «Luxemburg 1». [Consulta: 16 gener 2026].
  14. ↑ «CatholicSaints.Info » Blog Archive » Saint Gaudentius of Ossero» (en anglès americà). [Consulta: 16 gener 2026].
  15. ↑ Sapere.it. «Aba Samuel su Enciclopedia | Sapere.it» (en italià). Arxivat de l'original el 2025-10-10. [Consulta: 16 gener 2026].
  16. ↑ «Aelfweard». Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 16 gener 2026].
  17. ↑ «CENTRAL ITALY». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 16 gener 2026].
  18. ↑ Martin, Janet, Medieval Russia, 980-1584, Cambridge: Cambridge University Press, 1995, p. 27
  19. ↑ «HYWEL ab EDWIN (died 1044), king of Deheubarth | Dictionary of Welsh Biography». [Consulta: 16 gener 2026].
  20. ↑ de Vajay, Szabolcs «Mathilde, reine de France inconnue». Journal des Savants, 4, 1, 1971, p. 241–260. DOI: 10.3406/jds.1971.1254.
  21. ↑ Batten, Bruce L. Gateway to Japan: Hakata in War and Peace, 500-1300 (en anglès). University of Hawaii Press, 2005-12-31, p. 96. ISBN 978-0-8248-3029-8.
  22. ↑ «Jalal-ad-Dawlah». Britannica. [Consulta: 16 gener 2026].
  23. ↑ «A History of India - ISBN 978-0-415-15482-6» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-12-11. [Consulta: 16 gener 2026].
  24. ↑ McDermott, Martin J. The Theology of Al-Shaikh Al-Mufīd (d. 413/1022) (en anglès). Mazda Publishers, Incorporated, 1978, p. 375. ISBN 978-2-7214-5601-4.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.