Adelaide Saraceni
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 setembre 1895  Rosario (Argentina) | ||
| Mort | 25 maig 1995 (99 anys) Milà (Itàlia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant d'òpera, cantant | ||
| Veu | Soprano | ||
| Instrument | Veu | ||
  | |||
Adelaide Saraceni (Rosario (Argentina), 25 de setembre, 1895 - Milà (Llombardia), 25 de maig, 1995), va ser una soprano italo-argentina.
Biografia
Argentina d'origen italià, precisament d'Orsogna (província de Chieti), va ser una de les sopranos líriques més importants de principis del segle XX. Després d'un curt període d'estudis a l'Argentina, es va traslladar a Itàlia a una edat molt jove i va continuar estudiant cant al Conservatori de Pesaro amb la professora Edvige Ghibaudo. Va debutar el 1922 al "Teatro Comunale di Argenta" en el paper de Rosina a El barber de Sevilla. Després d'un període d'aprenentatge passat en teatres provincials, el 27 de gener de 1928 va debutar al Teatro alla Scala de Milà en el paper de Susanna a Les noces de Figaro, obtenint un important èxit que li va permetre comprometre's durant set temporades consecutives més.
Saraceni va cantar als principals teatres italians, com el Teatro San Carlo de Nàpols, el Teatro Carlo Felice de Gènova, el Teatro Comunale de Bolonya, el Teatro La Fenice de Venècia i l'Arena di Verona. La seva activitat artística als teatres internacionals de França, Països Baixos, Alemanya i Grècia també va ser important. Als anys trenta va participar en una gira per Sud-amèrica, on va aconseguir l'èxit personal al Teatro Colón de Buenos Aires. Entre les seves interpretacions importants destaquen La traviata, Manon Lescaut, Madama Butterfly, Adriana Lecouvreur, L'amico Fritz i Zanetto, on va ser dirigida pel mateix autor Pietro Mascagni. Va cantar amb els més grans cantants de l'època com Beniamino Gigli, Aureliano Pertile, Tito Schipa, Giacomo Lauri-Volpi, Galliano Masini, Gianna Pederzini, Claudia Muzio i directors com Gino Marinuzzi i Tullio Serafin. El 1931 va fer un concert nocturn a Orsogna, la terra natal de la seva família, on va ser aclamada per la multitud.
A més d'un nombre important d'òperes del repertori, la soprano va participar en estrenes mundials d'obres d'autors italians contemporanis com Ermanno Wolf-Ferrari, Giuseppe Pietri, Ottorino Respighi, Arrigo Pedrollo. Algunes d'aquestes actuacions es van emetre a la ràdio de l'època EIAR. Als anys trenta va gravar a l'estudi per a HMV Victor algunes àries i dues òperes completes gravades el 1932, Pagliacci i Don Pasquale, ara re masterizades en CD. Una greu malaltia la va obligar a abandonar els escenaris en el millor període artístic de la seva carrera. Després de retirar-se del teatre, va ensenyar cant a Milà i la seva escola va ser una de les més apreciades, entre els seus alumnes cal esmentar les sopranos Emilia Ravaglia i Fiorella Pediconi, el tenor Marco Berti.
El 1995 es va organitzar una exposició de documents en la seva memòria a Orsogna, més tard preservada per l'associació cultural "Teatro di Plinio".
Repertori
Bibliografia
- Valeria Pedemonte, Un addio in punta di piedi, in "L'opera. Mensile per il mondo del melodramma!, Anno IX, n. 90, settembre-ottobre 1995, p. 62–63.
- Maria Concetta Damiano, Personaggi della storia orsognese: Adelaide Saraceni, in Schede storica-Tradizioni Comune di Orsogna.
- Evaristo Pagani, Raccolte Biografiche Cantanti Lirici Italiani, edito in proprio, Albino 2009.
Enllaços externs
- Adelaide Saraceni i el tenor Pietro Paoli, a Adriana Lecouvreur: "No la mia fronte". Video a You Tube., a youtube.com.