Crisòpids
Chrysopidae  | |
|---|---|
 Chrysopa perla | |
| Dades | |
| Alimentació | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Neuroptera |
| Família | Chrysopidae W.G.Schneid., 1851 Chrysopidae |
| Subfamílies | |
| |
Els crisòpids (Chrysopidae) són una família d'insectes de l'ordre dels neuròpters (Neuroptera).[1][2] Els adults són de cos verd a marró pàl·lid, la seva venació alar contrasta en els seus dos parells d'ales transparents, i els ulls són daurats o grocs rogencs. Es coneixen unes 1300 espècies de las quals 45 viuen a la península Ibèrica.[3]
Característiques
Són de mida mitjana o gran, amb les ales proveïdes de venació abundant, generalment de color verd, transparents i sovint amb taques marrons per sobre. Les antenes són molt llargues i filamentoses i els ulls grans i lluents.[4]
Distribució i hàbitat
Aquesta família és cosmopolita, els seus membres habiten especialment en zones amb abundant vegetació i agrícoles.[5] Les seves larves són depredadors d'altres artròpodes de cos tou i són també caníbals, i uns pocs adults són depredadors, com Chrysopa, per bé que la majoria s'alimenta de secrecions proteíniques.[6] Volen al crepuscle i la nit, i són atrets per la llum artificial, per la qual cosa entren amb freqüència a les cases.
Història natural
La majoria són voraços depredadors i devoren pugons, marietes, homòpters, etc., essent útils en la lluita biològica contra insectes nocius pels conreus. Tenen més d’una generació l’any, i de vegades formen poblacions d’un gran nombre d’individus. Poden presentar glàndules repugnatòries que segreguen substàncies pudents i per a repel·lir els seus enemics. A la base de les ales anteriors, tenen un òrgan sensorial que els permet detectar ultrasons i fugir dels seus principals depredadors, els ratpenats.[4]
Tenen un òrgan estridulador que emet sons durant l'època de reproducció per atreure la parella. Les femelles posen els ous a l’extrem d’un llarg peduncle. Les larves són campodeïformes, allargades, amb mandíbules corbades. Busquen preses de manera activa caminant veloçment, tot movent el cap a una i altra banda. Mengen bàsicament pugons, però també altres petits artròpodes de tegument tou. Una larva pot arribar a ingerir durant el seu desenvolupament fins a 400 pugons.[4]
Referències
- ↑ «crisòpids». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-07-2002. [Consulta: 26 març 2022].
- ↑ «Chrysopidae». catalogueoflife.org. Arxivat de l'original el 2022-03-26. [Consulta: 26 març 2022].
- ↑ «Orden Neuroptera». Sociedad Entomológica Aragonesa, 30-06-2015. [Consulta: setembre 2025].(castellà)
- 1 2 3 Montserrat, Víctor. «Els hemeròbids». Els planipennis: crisopes, reis de formigues i afins. Gran Enciclopèdia Catalana - Història Natural PPCC. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ Lundgren, Jonathan G. Relationships of Natural Enemies and Non-prey Foods (en anglès). Springer Science & Business Media, 2009-02-26, p. 101. ISBN 978-1-4020-9235-0.
- ↑ WINTERTON, S. L. «A New Genus and Species of Apochrysinae (Neuroptera: Chrysopidae) from Australia, with a Checklist of Australian Chrysopidae». Australian Journal of Entomology, 34, 2, 5-1995, p. 139–145. DOI: 10.1111/j.1440-6055.1995.tb01306.x. ISSN: 1326-6756.