Alberto Ginastera

Plantilla:Infotaula personaAlberto Ginastera
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 abril 1916 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juny 1983 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri dels Reis o de Plainpalais, D-398 Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori Nacional de la Música d'Argentina Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, compositor de bandes sonores, musicòleg, llibretista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera i sardana Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsYoura Guller i Aaron Copland Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAstor Piazzolla, Alcides Lanza, Waldo de los Ríos, Jacqueline Nova i Regina Benavente Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0319914 TMDB (persona): 1916535 Spotify: 08yq6CRUV0KSOn1J3t3vZk Apple Music: 283214 Last.fm: Alberto+Ginastera Musicbrainz: 8df82ee7-bb7d-46c2-804b-6fefef50c6c0 Lieder.net (compositor): 4185 Discogs: 690972 Allmusic: mn0000739363
Find a Grave: 22820767Modifica el valor a Wikidata

Alberto Evaristo Ginastera (Buenos Aires, 11 d'abril de 1916 - Ginebra, 25 de juny de 1983) va ser un compositor de música clàssica argentí. Fill de pare català i mare italiana, és considerat un dels compositors llatinoamericans més importants.[1]

Biografia

Alberto Ginastera va néixer l'11 d'abril de 1916 a Buenos Aires, Argentina, com el petit de dos fills. El seu pare, també Alberto Ginastera, era d'ascendència catalana, i la seva mare, Luisa Bossi, era italiana. No hi havia antecedents musicals previs a la família Ginastera.[2] Va entrar al conservatori Williams de Buenos Aires el 1928, fins que es gradua el 1935 amb medalla d'or en composició. Després va passar al Conservatori Nacional d'Argentina. Un conjunt de fragments del ballet Panambí es van interpretar l'any 1937 en un concert dirigit per un dels principals directors de l'Argentina, aquest ballet va guanyar el Premi Nacional d'Argentina tres anys més tard.

El 1943 va estrenar el ballet Estancia. Gràcies a una beca de la Guggenheim Foundation va viatjar als Estats Units entre 1945 i 1947, on va estudiar amb Aaron Copland a Tanglewood, torna a la seva ciutat natal i funda al costat d'altres compositors la Lliga de compositors de l'Argentina. Treballa com docent, tenint entre els seus alumnes alguns que més tard serien coneguts com a Antonio d'Almeida.[3] Més tard es trasllada als EUA el 1968 i a Europa el 1970. Mor a Ginebra.

Entre les seves obres trobem òperes (Don Rodrigo (1964), Bomarzo (1967), censurada per «obscena», i Beatrix Cenci (1971), concerts (dos per a piano, dos per a violoncel, un per a violí i un per a arpa), altres peces orquestrals, música per a ballets, entre d'altres, Panambí (1940) i Estancia (1941), música de cambra i un gran nombre de peces per a piano.

Va compartir amb Manuel Mujica Láinez el Premi Pulitzer que es va conferir a l'òpera Bomarzo.

El Lincoln Center de Nova York va ser inaugurat amb una òpera seva.

Ginastera va ser conegut fora del cercle de músics de la música clàssica, quan el grup de rock Emerson Lake and Palmer va adaptar el quart moviment del seu primer concert per a piano i el va gravar al seu popular àlbum Brain Salad Surgery, amb el nom de Toccata.

Obres

Òpera

  • Don Rodrigo, op. 31 (1963–64)
  • Bomarzo, op. 34 (1966–67), prohibida a l’Argentina fins al 1972
  • Beatrix Cenci, op. 38 (1971), basada en l’obra The Cenci (1819) de Percy Bysshe Shelley

Ballet

  • Panambí, op. 1 (1935)
  • Estancia, op. 8 (1941)

Orquestra

Concertant

  • Piano
    • Concert per a piano núm. 1, op. 28 (1961)
    • Concert per a piano núm. 2, op. 39 (1972)
  • Violoncel
    • Concert per a violoncel núm. 1, op. 36 (1968)
    • Concert per a violoncel núm. 2, op. 50 (1980–81)

Cambra / Instrumental

  • Duo, per a flauta i oboè, op. 13 (1945)
  • Pampeana núm. 1, per a violí i piano, op. 16 (1947)
  • Quartet de corda núm. 1, op. 20 (1948)
  • Pampeana núm. 2, per a violoncel i piano, op. 21 (1950)
  • Quartet de corda núm. 2, op. 26 (1958, rev. 1968)
  • Quintet amb piano, op. 29 (1963)
  • Quartet de corda núm. 3, per a soprano i quartet de corda, op. 40 (1973)
  • Puneña núm. 1, per a flauta, op. 41 (1973, deixada inacabada a la mort del compositor)
  • Puneña núm. 2 («Homenatge a Paul Sacher»), per a violoncel, op. 45 (1976)
  • Sonata per a guitarra, op. 47 (1976, rev. 1981)
  • Sonata per a violoncel i piano, op. 49 (1979)
  • Fanfàrria per a quatre trompetes, op. 51a (1980)

Piano

  • Danzas argentinas, op. 2 (1937)
  • Tres piezas, op. 6 (1940)
  • Malambo, op. 7 (1940)
  • «Pequeña danza» (del ballet Estancia, op. 8) (1941)
  • 12 preludios americanos, op. 12 (1944)
  • Suite de danzas criollas, op. 15 (1946, rev. 1956)
  • Rondó sobre temas infantiles argentinos, op. 19 (1947)
  • Sonata per a piano núm. 1, op. 22 (1952)
  • Arranjament d’una tocata per a orgue de Domenico Zipoli (1970)
  • Sonata per a piano núm. 2, op. 53 (1981)
  • Sonata per a piano núm. 3, op. 54 (1982)
  • Danzas argentinas para los niños (inacabades)
  • # Moderato: para Alex
  • # Paisaje: para Georgina

Orgue

  • Toccata, Villancico y Fuga, op. 18 (1947)
  • Variazioni e Toccata sopra Aurora lucis rutilat, op. 52 (1980), dedicada a W. Stuart Pope (president de Boosey & Hawkes), estrenada per Marilyn Mason al congrés nacional de 1980 de l'AGO a Minneapolis.[5]

Vocal / Coral

  • 2 cançons, per a veu i piano, op. 3 (1938)
  • Cantos del Tucumán, per a veu, flauta, arpa, percussió i violí, op. 4 (1938)
  • Psalm 150, per a cor mixt, cor infantil i orquestra, op. 5 (1938)
  • 5 canciones populares argentinas, per a veu i piano, op. 10 (1943)
  • Las horas de una estancia, per a veu i piano, op. 11 (1943)
  • Lamentaciones de Jeremias Propheta, per a cor, op. 14 (1946)
  • Cantata para América mágica, per a soprano dramàtica i orquestra de percussió, op. 27 (1960)
  • Cantata Bomarzo, per a solistes, narrador i orquestra de cambra, op. 32 (1964)
  • Milena, per a soprano i orquestra, op. 37 (1971)
  • Serenata, per a baríton, violoncel, quintet de vent, percussió, arpa i contrabaix, op. 42 (1973)
  • Turbae ad passionem gregorianam, per a solistes, cor, cor de nois i orquestra, op. 43 (1975)
  • Canción del beso robado, per a veu i piano (19??)

Obres retirades pel compositor (sense número d’opus)

  • Piezas infantiles, per a piano (1934)
  • Impresiones de la Puna, per a flauta i quartet de corda (1934)
  • Concierto argentino, per a piano i orquestra (1936)
  • El arriero canta, per a cor (1937)
  • Sonatina, per a arpa (1938)
  • Simfonia núm. 1 («Porteña») (1942)
  • Simfonia núm. 2 («Elegíaca») (1944)

Música incidental / de cinema

  • Don Basilio malcasado (1940)
  • Doña Clorinda la descontenta (1941)
  • Malambo (1942)
  • Rosa de América (1945)
  • Las antiguas semillas (1947)
  • Nace la libertad (1949)
  • El puente (1950)
  • Facundo, el tigre de los llanos (1952)
  • Caballito criollo (1953)
  • Su seguro servidor (1954)
  • Los maridos de mamá (1956)
  • Enigma de mujer (1956)
  • Spring of Life (1957)
  • Hay que bañar al nene (1958)
  • El límite (1958)
  • A María del corazón (1960)
  • La doncella prodigiosa (1961)

Referències

  1. ↑ «Alberto Ginastera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ Henderson, 2003, p. 109.
  3. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum A-Z, pàg. 47 (ISBN 84-239-7591-6)
  4. ↑ Tobias, Marianne Williams. «[Four Dances from Estancia, Opus 8a». Indianapolis Symphony Orchestra. [Consulta: 10 febrer 2023].
  5. ↑ The Tenth Anniversary of the International Contemporary Organ Music Festival (Music Festival Program Notes) (en English). International Contemporary Organ Music Festival. July 25, 1980.

Bibliografia

  • Henderson, Ashyia N. Contemporary hispanic biography (en anglès). Volume 3. Detroit: Gale, 2003. ISBN 978-0787671501.