Alexander von Brill
Alexander von Brill (Darmstadt, 20 de setembre de 1842 - Tübingen, 8 de juny de 1935) va ser un matemàtic alemany especialitzat en l'estudi de les corbes algebraiques. El seu nom de naixement era Alexander Wilhelm Brill, el von el va afegir a partir de 1897.
Vida i obra
La mare de von Brill era germana del matemàtic, físic i filòsof Christian Wiener; i von Brill va estudiar a la universitat de Karlsruhe on eren professors el seu oncle i Alfred Clebsch. El 1863, en traslladar-se Clebsch a la universitat de Giessen, també ho va fer von Brill, que va obtenir el seu doctorat en aquesta universitat el 1864, sota la direcció de Clebsch.[1]
El 1867 va aconseguir l'habilitació docent a la universitat de Giessen en la que va ser professor fins al 1869. Del 1869 al 1875 ho va ser al Politècnic de Darmstadt i del 1875 al 1884 al Politècnic de Múnic on va coincidir amb Felix Klein amb qui establiria una relació molt productiva. Des de 1884 fins que es va retirar el 1918 va ser professor de la universitat de Tubinga,[2] tot i que va continuar donant classes i conferències com a professor emèrit.[3] El 1933 va ser un dels primers professors de la universitat de Tubinga en ingressar a la Nationalsozialistischer Lehrerbund (Lliga de professors nacionalsocialistes).[4]
El seu treball es va centrar fonamentalment en la teoria de les funcions algebraiques utilitzant mètodes geomètrics. L'estudi sistemàtic de les propietats d'aquestes funcions que son invariants sota transformacions biracionals està en la seva obra principal, Ueber die algebraischen Functionen und ihre Anwendung in der Geometrie (Sobre les funcions algebraiques i la seva aplicació en geometria), escrita conjuntament amb Max Noether i publicada als Mathematische Annalen de 1874.[5]

A partir dels seus anys a Múnic i en col·laboració amb Felix Klein, va dedicar-se a desenvolupar models tridimensionals de les superfícies generades[6] per les funcions estudiades, que van ser fabricats per Martin Shilling a partir de 1899[7] i que es venien a totes les universitats alemanyes i europees com a eines d'estudi.[8]
Referències
- ↑ Finsterwalder, 1936, p. 654.
- ↑ Pogrebyssky, 2008, p. Dict..
- ↑ Kotowski, 1999, p. 152.
- ↑ Schönhardt, 1936, p. 21.
- ↑ Kline, 1972, p. 940.
- ↑ Polo Blanco i van der Zalm, 2005, p. Models.
- ↑ Polo-Blanco, 2007, p. 2-3.
- ↑ Ludwig i Weber, 2013, p. 655.
Bibliografia
- Finsterwalder, Sebastian «Alexander v. Brill: Ein Lebensbild» (en alemany). Mathematische Annalen, Vol. 112, Num. 1, 1936, p. 653-663. DOI: 10.1007/BF01565436. ISSN: 0025-5831.
- Kline, Morris. Mathematical Thought From Ancient to Modern Times: Volume 3 (en anglès). Oxford University Press, 1972. ISBN 0-19-506137-3.
- Kotowski, Mathias. Die öffentliche Universität (en alemany). Franz Steiner Verlag, 1999. ISBN 9783515073233.
- Ludwig, David; Weber, Cornelia «A rediscovery of scientific collections as material heritage? The case of university collections in Germany» (en anglès). Studies in History and Philosophy of Science, Vol. 44, Num. 4, 2013, p. 652-659. DOI: 10.1016/j.shpsa.2013.07.012. ISSN: 0039-3681.
- Polo-Blanco, Irene. Theory and history of geometric models (en anglès). Academic Press Europe, 2007. ISBN 978-90-78927-01-3.
- Schönhardt, E. «Alexander v. Brill» (en alemany). Deutsche Mathematik, Vol. 1, 1936, p. 17-22.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alexander von Brill» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Pogrebyssky, J.B. «Brill, Alexander Wilhelm von» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 25 setembre 2017].
- Polo Blanco, Irene; van der Zalm, Lotte. «Mathematical models of surfaces» (en anglès). Universitat de Groningen, 2005. [Consulta: 30 setembre 2017].
- Löffler, Eugen. «Brill, Alexander Wilhelm von» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 1955. [Consulta: 15 desembre 2025].
