Christian Wiener

Plantilla:Infotaula personaChristian Wiener
Imatge
Portada del seu llibre Els fonaments de l'ordre universal (1863) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Ludwig Christian Wiener Modifica el valor a Wikidata
7 desembre 1826 Modifica el valor a Wikidata
Darmstadt (Gran ducat de Hessen i del Rin) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 juliol 1896 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Karlsruhe (Gran Ducat de Baden) Modifica el valor a Wikidata
Director Escola Politècnica de Karlsruhe
1891 – 1892
← Ernst Schröder – Karl Keller →
Director Escola Politècnica de Karlsruhe
1881 – 1882 – Franz Grashof →
Director Escola Politècnica de Karlsruhe
1869 – 1870
← Franz Grashof – Heinrich Lang → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Politècnica de Karlsruhe (1850–1851)
Universitat de Giessen - enginyeria de la construcció, enginyeria (1843–1850) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaBestimmte Lösung der Aufgabe über die Vertheilung eines Drucks auf mehr als drei Stützpunkte Modifica el valor a Wikidata (1850 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballGeometria descriptiva Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Karlsruhe Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, filòsof, professor universitari, Schulrat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola Politècnica de Karlsruhe, catedràtic (1852–1896)
Universitat de Giessen (1851–1852)
Universitat Tècnica de Darmstadt, professor universitari (1848–1850) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsFerdinand Redtenbacher Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePauline Hausrath
FillsHermann Wiener, Otto Wiener Modifica el valor a Wikidata
ParentsAlexander von Brill, nebot Modifica el valor a Wikidata

Christian Wiener (alemany: Ludwig Christian Wiener) (Darmstadt, 7 de desembre de 1826 - Karlsruhe, 31 de juliol de 1896) va ser un matemàtic, físic i filòsof alemany.

Vida i obra

Fill d'un jutge, va fer els seus estudis secundaris a Darmstadt i de 1843 a 1847 va estudiar enginyeria i arquitectura a la universitat de Giessen.[1] Va començar a donar classes a l'escola tècnica de Darmstad mentre preparava el doctorat que va obtenir el 1850.

Va anar a la universitat de Karlsruhe per completar la seva formació i el 1852 va ser nomenat professor de geometria d'aquesta universitat, càrrec que va mantenir fins a la seva mort el 1896,[2] essent rector de la institució en tres ocasions. Els seus fills, Otto i Hermann, també van ser científics destacats.

La seva obra principal és un tractat de geometria descriptiva titulat Lehrbuch der darstellenden Geometriepublicat en dos volums els anys 1884 i 1887. El llibre complementa l'obra de Michel Chasles i conté informació històrica rellevant.[3]

El 1863, després d'haver fet nombrosos experiments amb una solució col·loidal i haver-los observat amb un microscopi òptic[4] confirmant les idees de Robert Brown, va ser el primer en afirmar que el moviment brownià era fruit dels xocs de les partícules.[5]

El 1869 va aconseguir realitzar un model d'una superfície cúbica amb les seves 27 rectes visibles.[6]

En física, va fer treballs sobre il·luminació i sobre les radiacions solars,[7] a més de la física de partícules que ja s'ha esmentat.

Referències

  1. ↑ Körber, 2008, p. Dict..
  2. ↑ Wiener, 1897, p. Bio..
  3. ↑ Friedman, 2018, p. 157.
  4. ↑ Phillipse, 2018, p. 12.
  5. ↑ Lindley, 2010, p. 22.
  6. ↑ Vázquez Gallo, 2002, p. 273.
  7. ↑ Rowe, 2017, p. 6 i ss.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Christian Wiener» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Körber, Hans Günther. «Wiener, Ludwig Christian» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 4 abril 2017].
  • Wiener, Hermann. «Wiener, Christian» (en alemany). Allgemeine Deutsche Biographie, 1897. [Consulta: 8 octubre 2025].
  • Gilbert, René. «Ludwig Christian Wiener» (en alemany). Stadt Karlsruhe - Stadtarchiv und Hisroeiche Museen, 2015. [Consulta: 8 octubre 2025].