Algaida
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | ||||
| Comarques | Pla de Mallorca | ||||
| Capital | Algaida | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 6.357 (2025) (70,81 hab./km²) | ||||
| Gentilici | algaidí, algaidina | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 89,78 km² | ||||
| Altitud | 201 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Patró | Sant Honorat d'Arle i Jaume el Major | ||||
| Organització política | |||||
| • Batlessa | Margalida Fullana Arrom | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 07210 | ||||
| Codi INE | 07004 | ||||
| Lloc web | ajalgaida.net | ||||
  | |||||
Algaida és una vila i municipi de Mallorca situat al centre de l'illa, a l'est de la capital, i que pertany a la comarca del Pla. Limita amb els municipis de Palma, Santa Eugènia, Sencelles, Lloret de Vistalegre, Montuïri i Llucmajor.
El nucli de població principal conté diverses àrees amb denominació pròpia: el Campet, el Colomer, la Tanqueta i el Porrassar. A més, hi ha dos nuclis tradicionals: Pina i Randa.[1]
Nom
El topònim d'Algaida és d'origen àrab: en aquesta llengua, al-gajda vol dir 'el bosc'. Existeix un nom de lloc a Son Cervera, Algaire, que té el mateix origen;[2] de fet, una pronúncia popular d'Algaida és, precisament, Algaira.[3]
Durant l'edat mitjana, el terme d'Algaida fou conegut sovint pel nom de Castellitx, del llogaret i antiga parròquia del terme. Es tracta d'un mossarabisme, un derivat del llatí castellum.[2][4]
Entitats de població
| Entitat de població | Habitants (2025) |
| Algaida | 5.613 |
| Pina | 689 |
| Randa | 119 |
| Font: INE | |
Demografia
Algaida ha experimentat diverses fluctuacions demogràfiques al llarg del temps. Segons les dades disponibles a l'INE, la població de dret era de 2.806 habitants el 1842. Al llarg del segle xix hi hagué un increment sostingut, arribant a 4.286 habitants el 1887. Durant el segle xx, la població va disminuir, retornant a nivells del segle passat el 1981. A partir de 1991 es va iniciar una tendència de creixement, assolint 5.272 habitants el 2011 i 6.013 el 2021.[5]
Els llinatges més comuns són Oliver, Puigserver, Fullana, Sastre, Amengual, Trobat, Pou i Joan (Juan), a més de Garcia.[6]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| Font: INE (entre 1842-1981: població de dret; excepte 1857 i 1860: població de fet. 1986-: padró municipal). | ||||||||||||||||||||
Geografia
- Llista de topònims de Algaida (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Història
Durant la dominació islàmica les terres d'Algaida estaven integrades al districte de Muntuy i després de la conquesta del Rei en Jaume i de romandre entre la part reial, en el Repartiment es varen assignar les terres a l'orde de l'Hospital.[7]
La primera vila d'Algaida sorgeix com a pobla reial el 1300 segons les Ordinacions de Jaume II, si bé el nucli i la parròquia se situaven a Castellitx, una alqueria musulmana. Algaida, que també havia estat una alqueria musulmana, amb el temps anava prenent importància fins que el segle xv acabà per desplaçar Castellitx i per esdevenir el centre parroquial del terme. El nucli primigeni de la vila se situa dins el triangle que integren els carrers de la Roca, de la Unió i de l'Amargura, i del Migdia, de Sant Joan i de l'Aigua, i a cada vèrtex s'hi trobava una creu de terme, les quals encara es conserven.[7]
A partir del segle xvii la vila anà creixent per mitjà d'establits, cedits a pagesos rics i senyors procedents de la ciutat que la llogaven a aquells qui l'explotaven. El segle xix el minifundisme començà a substituir els establits, fet que provocà que sorgís una classe social de jornalers. Atesa la proximitat a la Carretera de Manacor, al seu pas per la proximitat de la vila aparegueren un gran nombre d'hostals que encetaren un nou mitjà econòmic.[7]
El 1897 s'estrenà el tren de Felanitx, que feia aturada a Algaida. Malgrat tot, el tren no suposà l'impuls econòmic que hom hauria pogut entreveure, i a principi de segle molts d'algaidins hagueren de desplaçar-se a l'Arenal a fer feina de trencadors de marès. Amb el temps, la situació no millorà, i molts d'algaidins es veren forçats a emigrar cap a França, Cuba, Buenos Aires, Veneçuela i Panamà; no obstant això, la major part dels emigrants acabaren per tornar al poble, havent fet o no fortuna.[7]
Cultura
El patró és Sant Honorat a l'hivern, mentre que tenen a Sant Jaume com a patró d'estiu.[8]
Es Saig és la revista de premsa forana del poble. S'edita mensualment des del desembre de 1980 i contribueix a la normalització lingüística del poble. És administrat per l'Obra Cultural d'Algaida i hi col·labora la gent d'Algaida i l'Agrupació Fotogràfica d'Algaida. Forma part de les publicacions de l'Associació de Premsa Forana de Mallorca.[9]
Política
La batlesa actual és Margalida Fullana Arrom (PSIB), qui fou elegida el 2023 i governa en minoria després de rompre el pacte amb Més per Mallorca.[10]
Algaidins il·lustres
|
|
Vegeu també
Referències
- ↑ Planisi Gili, Herminia; Rigo, Carolina; Rosselló, Margalida; Serra, Isabel. Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears. Universitat de les Illes Balears, 2001. ISBN 978-84-7632-664-0 [Consulta: 14 octubre 2024].
- 1 2 Mascaró Pasarius, Josep. Corpus de Toponímia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986. ISBN 84-86191-08-4.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Algaida». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Coromines, Joan; Mascaró Pasarius, Josep. Onomasticon Cataloniæ. vol. I. Barcelona: Curial, 1989. ISBN 84-7256-330-8.
- ↑ «INEbase. Alteraciones de los municipios». INE. [Consulta: 17 novembre 2024].
- ↑ «2.06 Distribució municipal del primer cognom». IBESTAT. [Consulta: 6 març 2023].
- 1 2 3 4 «Algaida». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum I. Palma: Promomallorca, p. 106. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ «Els patrons dels pobles de Mallorca», 15-08-2021. [Consulta: 16 agost 2021].
- ↑ «ES SAIG: 25 ANYS = 300 NÚMEROS». Associació de Premsa Forana de Mallorca, 27-12-2005. Arxivat de l'original el 2009-02-15. [Consulta: 30 desembre 2011].
- ↑ Redacción. «La socialista Margalida Fullana, elegida alcaldesa en minoría tras romperse la negociación con Més» (en castellà), 17-06-2023. [Consulta: 31 gener 2025].
Bibliografia
- «Algaida». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
