Mangazeïta
 Mangazeïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Al₂(SO₄)(OH)₄·3H₂O |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DE.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DE.05  |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Hàbit cristal·lí | agregats fibrosos-radials amb fines fibres lamel·lars de 40μm de llargada i 1μm de gruix |
| Color | blanc |
| Duresa (Mohs) | 1 a 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 2,15 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2005-021a |
| Símbol | Mgz |
| Referències | [1][2] |
La mangazeïta és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'aluminita. Cristal·litza en el sistema triclínic i la seva fórmula és: Al₂(SO₄)(OH)₄·3H₂O. Va ser descobert l'any 2005 a la seva localitat tipus: el dipòsit d'estany-plata de Mangazeiskoe, Verkhoyansk, República de Sakha, Iakútia, Sibèria, Rússia. Va ser anomenada així pel nom de la localitat tipus. Se sol trobar en granodiorites intensament fisurades i pirititzades, a prop de vetes de quars i arsenopirita. A la localitat tipus es va trobar associada amb guix.[1][2] Un sinònim seu és el codi IMA2005-021a.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mangazeïta pertany a «07.DE: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; sense classificar» juntament amb els següents minerals: carbonatocianotriquita, cianotriquita, schwertmannita, tlalocita, utahita, coquandita, osakaïta, wilcoxita, stanleyita, mcalpineïta, hidrobasaluminita, volaschioita, zaherita, lautenthalita i camerolaïta.
Referències
- 1 2 «Mangazeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 juliol 2015].
- 1 2 «Mangazeite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 17 juliol 2015].
Bibliografia
- G. M. Gamyanin, Yu. Yu. Zhdanov, N. V. Zayakina, V. F. Gamyanina & V. S. Suknev (2006): Mangazeite, Al2(SO4)(OH)4•3H2O – a new mineral, Proceedings of the Russian Mineralogical Society 135(4), 20–24 (in Russian with English abstract).