Asplenium seelosii
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Classe | Polypodiopsida |
| Ordre | Polypodiales |
| Família | Aspleniaceae |
| Gènere | Asplenium |
| Espècie | Asplenium seelosii (Leyb., 1855) Asplenium seelosii |
Asplenium seelosii és una falguera del gènere Asplenium, dins de la família de les aspleniàcies. És una espècie que viu en fissures de roques calcàries ombrívoles en ambients més o menys secs. Als Països Catalans hi viu una subespècie endèmica (catalaunicum)[1] que és molt rara i per això ha estat inclosa a l'annex 2 (espècies vulnerables) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.[2]
Descripció
És una espècie perenne, amb un rizoma curt. Les fulles surten d'aquest rizoma i fan més o menys mig pam d'alçada, i s'assemblen a les de la falzia prima, són molt atípiques i no recorden gens a una falguera: són molt primes i a la part de dalt s'eixampla en una làmina més o menys cònica, oblonga o romboïdal, lleugerament divida per la part supeerior 3 o 4 segments. Al revers del limbe hi ha els sorus lineals, que s'uneixen normalment per la part de baix.[1][3]
Hàbitat, distribució i taxonomia
Independentment de quina sigui la taxonomia d'aquests taxons, aquesta petita falguera és un oròfit que viu en esquerdes de roques calcàries ombrívoles en muntanyes de clima més o menys mediterrani.
Com passa habitualment an els oròfits, que viuen en petits grups aïllats en muntanyes veïnes, cada estirp evoluciona de forma independent en cadascuna d'elles i va donant lloc a taxons lleugerament diferents. Així, es poden descriure diferents categories taxonòmiques segons la importància que se li vulgui donar als petits caràcters diferencials observats:
En aquest context, A.seelosii, tal com el definí Leybold, és un endemisme dels Alps que no viu a la península Ibèrica.[4]
Asplenium seelosii en sentit ampli (tal com la defineix la Flora dels Països Catalans) és un oròfit del centre i sud d'Europa i el nord d'Àfrica. Però Bolòs i Vigo ja admetien que als Pirineus hi havia una subespècie diferent dels Alps:
- Asplenium seelosii subsp. glabrum (Litard. & Maire) Rothm.[1]
I encara afirmaven que als Pirineus existia una forma particular que ells van anomenar var. catalaunicum.
Avui en dia, alguns autors la consideren una espècie independent, que seria un endemisme ibero-magrebí: Asplenium celtibericum Rivas Mart. amb diverses subespècies.[5]
Llavors, sigui quin sigui el tractament taxonòmic d'aquest grup, s'en poden diferenciar quatre taxons diferents: seelossi típic als Alps, catalaunicum als Pirineus, celtibericum a la resta de la península Ibèrica i glabrum al Marroc.[6]
El tàxon pirinenc, que correspondria a la subespècie catalaunicum (segons alguns autors), seria el que es troba al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya com a espècie vulnerable. A part, també s'ha trobat als Ports de Beseit i més recentment al País Valencià, a la veïna Tinença de Benifassà[7]
Més recentment encara es va descriure una cinquena subespècie, també als Pirineus:
- Asplenium celtibericum subsp. molinae Cubas, C.Pardo & Rivas Mart.(1993) que seria la que es trobaria a la zona aragonesa del Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut[8]
Referències
- 1 2 3 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.180. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- ↑ «RESOLUCIÓ ACC/3929/2023, de 20 de novembre, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. gencat.cat.
- ↑ Ormonde, João H. «Asplenium» (en castellà). Flora Iberica. [Consulta: 18 març 2025].
- ↑ «Asplenium seelosii Leybold» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 24 març 2026].
- ↑ «Asplenium celtibericum» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 24 març 2026].
- ↑ «Asplenium seelosii» (en francès). FLORE DU MAROC. [Consulta: 25 març 2026].
- ↑ Herrero-Borgoñón, Juan J., Ibars, Ana - Fabregat, Carlos «Acerca de Asplenium seelosii subsp. glabrum y otros pteridófitos escasos en la Comunidad Valenciana.». Flora Montiberica, 15, 01-05-2000, p. 50-54.
- ↑ «Asplenium celtibericum subsp. molinae» (en castellà). Herbario de Jaca. [Consulta: 11 març 2026].