Badia de Bizerta

Plantilla:Infotaula indretBadia de Bizerta
Imatge
Bizerta i el canal per satel·lit Modifica el valor a Wikidata
Tipusllac
reserva natural Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativagovernació de Bizerta (Tunísia) Modifica el valor a Wikidata
 37° 12′ N, 9° 54′ E / 37.2°N,9.9°E / 37.2; 9.9
Connecta ambgoulet de Bizerte (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Profunditat12 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície120 km² Modifica el valor a Wikidata
Base de Dades Mundial sobre Àrees Protegides
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 15188 Modifica el valor a Wikidata

La badia de Bizerta, coneguda com a llac o llacuna de Bizerta (àrab: بحيرة بنزرت, buḥayrat Binzart, ‘llac de Bizerta’) tot i que no és un llac, ja que comunica directament amb la mar, és una badia de mar quasi tancada a l'interior de la costa de Tunísia,[1] a la governació de Bizerta, amb una superfície de 136 km². El seu perímetre és d'uns 60 km i la longitud és de 16 km amb una amplada d'entre 7 i 10 km. La profunditat és d'entre 7 i 12 metres.

S'alimenta de diversos rius que s'originen en una vasta conca. La conca s'ha vist significativament afectada en els darrers anys per les fluctuacions climàtiques i l'augment de les activitats econòmiques, que són els principals factors que influeixen en el flux d'aigua al llac.[2]

El llac Bizerta acull dos ports: el primer està situat al nord-est, mentre que el segon es troba al sud-oest a Menzel Bourguiba, on es troben molls de reparació de vaixells. A més, la regió es dedica a activitats d'aqüicultura, tot i que aquestes s'han desenvolupat lentament. Al nord-oest, hi ha una explotació de piscifactoria, mentre que al nord-est, hi ha una indústria activa de recol·lecció de marisc, que produeix aproximadament 120 tones d'ostres i musclos anualment.[3]

El llac està situat en un entorn urbà i industrial. Les ciutats de Bizerta, Menzel Bourguiba, Menzel Abderrahman i Menzel Jemil, situades a la vora del llac, alberguen conjuntament més de 200.000 habitants. L'economia de la regió es basa en la indústria. Aquests inclouen un complex siderúrgic a Menzel Bourguiba, una refineria de petroli a Bizerta operada per l'empresa STIR, una instal·lació per al processament d'olis usats propietat de l'empresa Sotulub i una planta de ciment (Bizerte Cement). A més, hi ha una zona de lliure comerç a la vora del llac.[2]

Es comunica amb la mar pel canal de Bizerta, de 7 km de llarg, a la riba esquerra del qual hi ha la ciutat de Bizerta i a la dreta la de Zarzouna o Jarzouna. El port de Menzel Bourguiba (Ferryville, entre 1881 i 1959) es troba a la riba sud. Un canal comunica la badia amb el llac d'Ichkeul, al qual aporta periòdicament la salinitat que li manca per preservar la seva fauna.

El seu nom en època romana era Palus Hipponites. La pretensió dels francesos de mantenir el control de Bizerta i la seva badia, que constituïa un port natural excel·lent i protegit, va provocar el conflicte de Bizerta, que va acabar amb la seva evacuació pels francesos.

La badia o llac fou declarat reserva natural de Tunísia.

Referències

  1. ↑ «بنزرت» (en àrab). Euromed. [Consulta: 28 agost 2024].
  2. 1 2 “Information about Lake Bizerte on id.loc.gov”. id.loc.gov. Archived from the original on 2020-11-03.
  3. ↑ «Bizerte Parc d'activités économiques de Bizerte». www.paeb.tn. [Consulta: 28 agost 2024].
TunísiaReservesBandera de Tunísia
Reserves naturals i de la natura: Ain Chrichira, Ain Zana, Chott El Fedjaj, Djebel Bargou, Djebel Bouramli, Djebel Khroufa, Djebel Marchana, Djebel Mrhilla, Djebel Ousselat, Djebel Ressas, Djebel Selloum, Djebel Serj, Djebel Touati, Djebel Zaghouan, Estuari del Medjerda, Etella, El Haouaria, Golf de Bou Grara, Illes Kerkennah, Illes Kneiss, Iles Kouriates, Llac de Bizerta, Llac de Radès i salines, Llac de Tunis, Mhibes, Kchem el Kelb, Ille Chikly, Majen Chitan (Majen Djebel Chitane), Oasi de Nefta, Península de Cap Bon, Sabkhat Kelbia, Sabkhat Sidi Mansour, Torbera de Dar Fatma; Reserves naturals marines: Galiton, Golf de Gabes; Reserva especial: Hamada-Sidi Toui; Llocs naturals sensibles: Vall d'Atatfas, Djebel Abderrahmane, Bosc de Kesra, Bouabdella, Djebel Serj, Àrea de Bouzaïène, El Gallel i Maknassy, Djebel Sidi Aïch, Djebel El Talh-El Guettar, Àrea de Rejim Maatoug i de Ghouiba Essouda, Toujane, Erg oriental i regió de Jbil, Sabkhas de Sidi Ali Mekki, El Ouafi, i Nord, Llacuna de Ghar El Melh, Zirats; Reserves d'animals: Ain Baccouch, Dar Chichou, M'hibeus, Orbata; Reserves d'ocells: Jenein-oued Ouni; Àrees protegides: Dghoumes, Illes de Djerba, Jardí botànic de Tunis, Om Chieh, Sabkhat El Khalij; Àrees d'importància natural: Bahira El Bibane, Chott El Djerid, Salines de Thyna, Sabkhat Halk el Menzel, Sabkhat d'Ariana, Sabkhat El Djem, Sabkhat Kourzia, Sabkhat Sedjoumi, Sabkhat Sidi El Hani; Reserves de la biosfera: Parc Nacional de Bou Hedma, Parc Nacional de Chaambi, Parc Nacional d'Ichkeul, Parc Nacional de les illes Zembra i Zembretta; Llocs classificats per la convenció de Barcelona: Galiton, Ichkeul, Ille Chikly, Illes de Kneiss, Illes Zembra i Zembretta.


This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.