Balifolita

Balifolita
Balifolita de color marró
Fórmula química	BaLiMg₂Al₃(Si₂O₆)₂(OH)₄
Epònim	composició, bari, liti i fibra
Localitat tipus	mina Xianghualing (Hsianghualing Mine), Xianghualing Sn-polymetallic ore field, comtat de Linwu, Prefectura de Chenzhou, Hunan, Xina
Classificació
Categoria	silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DB.05
Dana	65.1.5.4
Heys	16.12.11
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 13,6Å; b = 20,24Å; c = 5,16Å;
Color	blanc-groguenc clar
Duresa (Mohs)	5 a 5,5
Lluïssor	sedosa
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,581 nβ = 1,596 nγ = 1,601
Birefringència	δ = 0,020
Angle 2V	mesurat: 68° to 72°, calculat: 58°
Dispersió òptica	r < v moderada
Impureses comunes	Ti, Fe, Mn, Be, Ca, Na, K, P
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Any d'aprovació	1975
Símbol	Blp
Referències	[1]

La balifolita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de la seva composició, contenint bari i liti, més el terme xinès que fa referència a "fibrós", en al·lusió a la seva estructura.

La balifolita és un inosilicat de fórmula química BaLiMg₂Al₃(Si₂O₆)₂(OH)₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la balifolita pertany a «09.DB - Inosilicats amb 2 cadenes senzilles periòdiques, Si₂O₆; minerals relacionats amb el piroxens» juntament amb els següents minerals: carfolita, ferrocarfolita, magnesiocarfolita, potassiccarfolita, vanadiocarfolita, lorenzenita, lintisita, punkaruaivita, eliseevita, kukisvumita, manganokukisvumita, vinogradovita, paravinogradovita, nchwaningita, plancheïta, shattuckita, aerinita i capranicaïta.

Va ser descoberta l'any 1975 a la mina Xianghualing, al comtat de Linwu, a la prefectura de Chenzhou (Hunan, Xina), l'únic indret on ha estat descoberta, on sol trobar-se associada a la zinnwaldita i al quars.^[2]