Batalla de Calatañazor
| Conquesta feudal hispànica | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Calatañazor Batalla de Calatañazor | |||
  | |||
| Tipus | legendary battle (en)  | ||
| Data | juliol de l'any 1002 | ||
| Coordenades | 41° 42′ N, 2° 48′ O / 41.7°N,2.8°O | ||
| Lloc | Calatañazor | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria cristiana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
| Cronologia | |||
← Batalla de Penya Cervera | |||
La batalla de Calatañazor va ser una enfrontament fictici que suposadament va tenir lloc a Calatañazor (Sòria) el juliol de l'any 1002. Almansor es va veure obligat a fugir, lluitant contra els exèrcits cristians del Regne de Lleó (Alfons IV de Lleó), el Comtat de Castella (Sanç I Garcia) i el Regne de Navarra (Garcia III Sanxes).
Antecedents
A principi de 1002, Almansor es va preparar, seguint el seu costum anual, per a trencar la frontera cristiana, com ja havia fet amb Barcelona el 985,[1] Santiago el 997[2] i Pamplona el 999.[3] Aquesta vegada va atacar Castella, ambel monestir de San Millán de la Cogolla com a blanc principal, que va ser arrasat. Almansor va ordenar que se afegís a la seva host un considerable contingent de tropes nord-africanes amb les quals va topar, segons l'acordat, a Toledo. Des d'allí van partir cap a la ribera del Duero, remuntar el curs del riu, en les proximitats de la qual devastar les terres.
Batalla
Alfons IV de Lleó va sortir a la trobada d'Almansor amb una força d'aliats cristians de Sanç III de Navarra i Sanç García de Castella.[4] Almansor després de ser derrotat va retirar-se, sent encalçat per Sanç I Garcia, Comte de Castella.
Conseqüències
De retorn de l'expedició, Almansor es va sentir malalt (potser d'una ferida rebuda en combat), però va continuar fent la guerra als infidels i devastant el seu territori fins que la malaltia es va complicar de tal manera que va haver de ser transportat en una llitera, sobre suaus coixins i cobert per un baldaquí i cortines que el protegien de la vista del seu exèrcit. En tal estat va arribar a Medinaceli. Allí els metges van analitzar la naturalesa del seu mal, però, incapaços de posar-se d'acord en un diagnòstic i menys en el tractament oportú, la malaltia es va agreujar prou per a provocar-li finalment la mort. Durant la seva agonia hauria dit: «Darrere de mi deixo vint mil clients, tots feliços i satisfets, tant de bo el dia de demà no tinguin un amo pitjor que jo.»
Sentint-se morir, l'amo d'Al-Àndalus va demanar al seu fill Abd al-Malik i a alguns amics íntims que rebessin els seus darrers consells, i nomenà el seu fill com a successor, la qual cosa va generar la fitna, una guerra civil entre els successors d'Hixem II i els d'Almansor. El cabdill va morir la nit del 10 d'agost de 1002.
Referències
- ↑ Rovira i Solà, Manuel. Notes documentals sobre la presa de Barcelona per al-Mansur (985).
- ↑ Portela Silva, Ermelindo. Historia de la ciudad de Santiago de Compostela (en castellà). Concello de Santiago, 2003, p. 136. ISBN 9788497501378.
- ↑ Lacarra, José María. Historia política del Reino de Navarra. Desde sus orígenes hasta su incorporación a Castilla (en castellà). Pamplona: Aranzadi, 1972, p. 157.
- ↑ de Castro, Fernando. Resúmen de Historia general y de España (en castellà). Imp. de Fermín Martínez García, 1869, p. 504.
