1031

Infotaula nombre1031
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1031 (mxxxi)
Islàmic422 – 423
Xinès3727 – 3728
Hebreu4791 – 4792
Calendaris hindús1086 – 1087 (Vikram Samvat)
953 – 954 (Shaka Samvat)
4132 – 4133 (Kali Yuga)
Persa409 – 410
Armeni480
Rúnic1281
Ab urbe condita1784
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
1000 1010 1020 - 1030 - 1040 1050 1060
Anys
1028 1029 1030 - 1031 - 1032 1033 1034
Mapa polític de la Península Ibèrica l'any 1031 després de la fi del Califat de Còrdova

L'any 1031 és un any comú començat en divendres. És el segon any de la Dècada del 1030, el trenta-unè any del segle xi i del segon mil·lenni.

El Claustre de Sant Pere el Jove protestant d'Estrasburg es construeix l'any 1031
Matilda de Flandes, reina d'Anglaterra néix vers l'any 1031 a Bruges

A la Península Ibèrica el fet més destacable és la fi del Califat de Còrdova quan el poble de Còrdova mata el visir i enderroca el califa, que mor de fam a la presó. El Califat es disgrega en els Regnes de Taifes que ja s'havien anat creant progressivament des de l'inici de la Fitna de l'Àndalus, a l'any 1009. Molts d'aquests taifes ja eren de facto independents i només mencionaven a alguns califes durant les oracions principals dels divendres. La part dels actuals Països Catalans que pertanyia a l'Àl-Andalus estava dividida en la Taifa de Tortosa, la Taifa de Saragossa ( del qual en va sorgir la Taifa de Lleida), la Taifa de València, la Taifa d'Alpont, la Taifa d’Albarrasí, la Taifa de Dénia (que comprenia, entre altres zones, part del sud del País Valencià i les Illes Balears) i la Taifa de Múrcia.

A banda, els altres fets més destacats de l'any són que Enric I de França assoleix el tron de França i que s'acaba el regnat de Miecislau II Lambert. Durant l'any 1031 néix Roger de Hauteville I de Sicília i moren Emeric I d'Hongria i Robert el Piedós II de França.,[1]

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1030 són Conrad II el Sali, i, el papa Joan XIX, Romà III Argir, Robert II el Piadós i Enric I de França, Beremund III de Lleó Esteve I d'Hongria, Bezprym de Polònia i Rodolf III de Borgonya. Els governants més poderosos del món islàmic són Ali az-Zahir al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides, el califa abbàssida és regit per Al-Qa'im i Muhammad ibn Mahmud és l'emperador de l'Imperi de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin comença a governar els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichen-Itza.[1]

Esdeveniments

Països catalans i Occitània

Península ibèrica

Europa i Imperi Romà d'Orient

Àsia.

Naixements

Spytihnev II, duc de Bohèmia néix a Olomouc l'any 1031

Península Ibèrica

Europa i Imperi Romà d'Orient

Àsia
Sant Domènec de sora mor el 22 de gener a Sora

Necrològiques

La duquesa Gunnora de Normandia, muller de Ricard I de Normandia mor aproximadament a l'any 1031

Península ibèrica

L'emperador de Goryeo Hyeonjong mor el 17 de juny de 1031

Europa i Imperi Romà d'Orient

Àsia

Referències

  1. 1 2 «El mundo en el año 1031 d. C.» (en castellà). [Consulta: 3 gener 2026].
  2. 1 2 3 Frochoso Sánchez, Rafael «La fitna en Al-Andalus, años 399-422 h (1009-1031 d. C.)». Boletín de la Real Academia de Córdoba de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes, 89, 157, 2009, p. 71–82. ISSN: 0034-060X.
  3. ↑ Dozy, Reinhart Pieter Anne. Histoire des musulmans d'Espagne, 3: jusqu'à la conquête de l'Andalousie par les almoravides (711-1110) (en francès). E.J. Brill, 1861, p. 368.
  4. ↑ Chejne, Anwar G. Historia de España musulmana (en castellà). Cátedra, 1980. ISBN 978-84-376-0225-7.
  5. 1 2 Etudes Sur Le Regne de Robert Le Pieux (996-1031) (en francès). Slatkine.
  6. ↑ Matthieu (D'Edesse.). Chronique de Matthieu d'Edesse 962-1136, avec la continuation de Grégoire le Prêtre jusqu'en 1162, d'après trois manuscrits de la Bibliothèque Impériale de Paris, etc (en francès). A. Durand, 1858, p. 46.
  7. ↑ Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p. (lire en ligne [archive])
  8. ↑ Toulouze, Eva; Perrot, Jean; Kehayov, Petar; Léonard, Jean-Léo. Etudes finno-ougriennes N° 38 (en francès). L'Harmattan, 2007-04. ISBN 978-2-296-03250-7.
  9. ↑ The Cambridge History of Poland (en anglès). CUP Archive, p. 34. ISBN 978-1-001-28802-4.
  10. ↑ The Biographical Dictionary of the Society for the Diffusion of Useful Knowledge (en anglès). Longman, Brown, 1843, p. 175.
  11. ↑ «Roger I de Sicília | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 gener 2026].
  12. ↑ Oram, Richard Duncan. Domination and lordship: Scotland, 1070-1230. Edinburgh: Edinburgh University Press, 2011, p. 18-21. ISBN 978-0-7486-1496-7.
  13. ↑ «Matilda de Flandes». Enciclopaedia Britannica. [Consulta: 3 gener 2026].
  14. ↑ Berend, Nora; Urbanczyk, Przemyslaw; Wiszewski, Przemyslaw (2013). Central Europe in the High Middle Ages:Bohemia, Hungary and Poland, c.900-c.1300. Cambridge University Press. P. 166
  15. ↑ Jean-Christophe Cassard, Houel Huuel : comte de Cornouaille puis duc de Bretagne (circa 1030-1084), volum CXVII, Quimper, Société archéologique du Finistère, 1988 (ISSN 0249-6763), pàg. 95-117
  16. ↑ George Edward Cokayne, The Complete Peerage of England Scotland Ireland Great Britain and the United Kingdom, Extant Extinct or Dormant, Vol. III, Ed. Vicary Gibbs (London: The St. Catherine Press, Ltd., 1913), p. 427
  17. ↑ «Shen Kuo | Inventor, Geographer, Cartographer | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-11-10 [Consulta: 3 gener 2026].
  18. ↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: William». [Consulta: 3 gener 2026].
  19. ↑ Farrer, William; Clay, Charles Travis, eds. (2013). Early Yorkshire Charters: Volume 8, The Honour of Warenne. Vol. 8. Cambridge University Press. p. 42.
  20. ↑ Biographie, Deutsche. «Liudolf - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 3 gener 2026].
  21. ↑ Previté-Orton, Charles William. The early history of the House of savoy, (1000-1233). Cambridge, Univ. Press, 1912, p. 10-11, 28.
  22. ↑ Biographie, Deutsche. «Emmerich, Ungarn, Prinz - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 3 gener 2026].
  23. ↑ Biographie, Deutsche. «Aribo IV. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 3 gener 2026].
  24. ↑ Njal's Saga. Magnusson, Magnus; Palsson, Hermann (trans.). Penguin Classics. 1960., capítol 145
  25. ↑ «Gang Gam-chan,the Great Goryeo General» (en anglès). [Consulta: 3 gener 2026].
  26. ↑ Zurndorfer, Harriet T. «F. W. Mote. Imperial China: 900–1800. Cambridge: Harvard University Press. 1999. Pp. xix, 1107. $39.95». The American Historical Review, 105, 5, 01-12-2000, p. 1708–1709. DOI: 10.1086/ahr/105.5.1708. ISSN: 1937-5239.
  27. ↑ Sansom, George Bailey. A history of Japan. 1: To 1334. Stanford, Calif: Stanford Univ. Press, 1986, p. 247-248. ISBN 978-0-8047-0523-3.
  28. ↑ 강, 진철(전 고려대학교, 한국사) «강감찬 (姜邯贊)» (en coreà). Encyclopedia of Korean Culture. Academy of Korean Studies.
  29. ↑ Busse, Heribert. Chalif und Grosskönig: die Buyiden im Irak (945-1055) (tesi). Würzburg: Ergon Verlag Würzburg in Kommission, 2004, p. 72. ISBN 3899130057.
  30. ↑ C.E. Bosworth, "Shaddadids", The Encyclopedia of Islam, Vol.IX, Ed. C.E.Bosworth, E. van Donzel, W.P.Heinrichs and G.Lecomte, (Brill, 1997), p. 169.
  31. ↑ *Kitāb Wafayāt Al-aʿyān: 2: Paris (en anglès), 1843, p. 165.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.