Baylissita
| Fórmula química | K₂Mg(CO₃)₂(H₂O)₄ |
|---|---|
| Epònim | Noel Bayliss |
| Localitat tipus | Túnel de Gerstenegg-Sommerloch, Gerstenegg, Grimsel, Vall d'Hasli, Berna, Suïssa |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.CB.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.CB.45 |
| Dana | 15.2.4.1 |
| Heys | 11.1.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 12,37Å; b = 6,24Å; c = 6,86Å; β = 114,5° |
| Color | incolor |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,465 nβ = 1,485 nγ = 1,535 |
| Birefringència | δ = 0,070 |
| Angle 2V | mesurat: 64°, calculat: 68° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1975-024 |
| Any d'aprovació | 1976 |
| Símbol | Byl |
| Referències | [1] |
La baylissita és un mineral de la classe dels carbonats. Va ser anomenada així per N.S. Bayliss.
Característiques
La baylissita és un carbonat de fórmula química K₂Mg(CO₃)₂(H₂O)₄.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la baylissita pertany a «05.CB - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans (carbonats alcalins i alcalinoterris)» juntament amb els següents minerals: termonatrita, natró, trona, monohidrocalcita, ikaïta, pirssonita, gaylussita, calconatronita i tuliokita.
Formació i jaciments
S'ha descrit a la seva localitat tipus a Suïssa i també a Bulgària. Es forma com a mineral secundari en fractures en aplita, granit i granodiorita.[3]
Referències
- ↑ «Baylissite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 5 juliol 2025].
- ↑ Barthelmy, Dave. «Baylissite Mineral Data». [Consulta: 28 maig 2017].