Termonatrita
![]() Vil·liaumita i termonatrita (capa de pols) | |
| Fórmula química | Na₂(CO₃)(H₂O) |
| Epònim | natrita i calent |
| Localitat tipus | Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 05.CB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.CB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/C.02 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | acicular rarament en cristalls, sovint com a crostes de pols |
| Estructura cristal·lina | a = 10.72 Å, b = 5.24 Å, c = 6.46 Å; Z = 4 |
| Notació H-M | mm2 |
| Grup puntual | piramidal ortoròmbica |
| Grup espacial | space group Pca2₁ (en) |
| Color | incolora a grisa, groga, blanca |
| Exfoliació | pobre a indistint |
| Fractura | sèctil |
| Duresa (Mohs) | 1 a 1,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Gravetat específica | 2,255 (mesurat en un cristall sintètic) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.420 nβ = 1.506 nγ = 1.524 |
| Birefringència | δ = 0.104 |
| Angle 2V | 48° (mesurat) |
| Solubilitat | soluble en l'aigua |
| Altres característiques | ràpidament es deshidrata |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Tnat |
| Referències | [1][2][3] |
La termonatrita és un mineral dins la classe dels carbonats que es troba de manera natural en la natura. És un carbonat de sodi, Na₂(CO₃)(H₂O).[4] Va ser descrita per primera vegada el 1845.[3] El seu nom deriva del grec θερμός, "thermos", calor, i natron (sodi), perquè pot ser un producte de la deshidratació del natró.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la termonatrita pertany a «05.CB - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans (carbonats alcalins i alcalinoterris)» juntament amb els següents minerals: natró, trona, monohidrocalcita, ikaïta, pirssonita, gaylussita, calconatronita, baylissita i tuliokita.
Típicament es troba al fons dels llacs salins secs i en incrustacions del sòl. També es troba en fumaroles olcàniques i associat amb la carbonatita. Els minerals comuns associats inclouen la trona, el natró i l'halita.[1][2]
Referències
- 1 2 Handbook of Mineralogy
- 1 2 3 Mindat data
- 1 2 Webmineral data
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 10 desembre 2025].
