Ikaïta
 Ikaïta | |
|---|---|
 Ikaïta provinent de la península de Kola, Rússia.  | |
| Fórmula química | CaCO₃(H₂O)₆ |
| Epònim | Ikka Fjord (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 05.CB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.CB.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/C.01 |
| Dana | 15.1.4.1 |
| Heys | 11.4.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | prismes gairebé quadrats; piramidal; sigmoïdal: prismes quadrats coberts amb piràmides oposadament inclinades; massiva, tubular |
| Estructura cristal·lina | a = 8.87Å, b = 8.23Å, c = 11.02Å, β = 110.2° |
| Grup espacial | grup espacial C2/c |
| Color | blanc, rosat, groguenc, gris. |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Lluïssor | opaca |
| Color de la ratlla | blanca |
| Gravetat específica | 1,83 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.455 nβ = 1.538 nγ = 1.545 |
| Birefringència | δ = 0,090 |
| Altres característiques | es descompon en aigua i calcita per sobre 8 °C |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962-005 |
| Símbol | Ika |
| Referències | [1] |
La ikaïta[2] és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom del fiord Ikka, a Groenlàndia, on es formen columnes d'aquest mineral que, de vegades, s'apleguen fins als 20 metres d'alçada.
Característiques
Per la seva composició química, CaCO₃(H₂O)₆,[3] normalment es defineix com una pseudocalcita o aragonita, però la ikaïta cristal·litza a unes temperatures massa fredes per a les dues anteriors. De fet, la ikaïta posada en aigües a una temperatura major de 8 °C es descompon en calcita i aigua.[4] Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant prismes gairebé quadrats. El seu hàbit inclou també la forma piramidal i la sigmoïdal (prismes quadrats coberts amb piràmides oposadament inclinades). També se'n troba de forma massiva o tubular.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ikaïta pertany a «05.CB - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans (carbonats alcalins i alcalinoterris)» juntament amb els següents minerals: termonatrita, natró, trona, monohidrocalcita, pirssonita, gaylussita, calconatronita, baylissita i tuliokita.
El mineral pseudomorf resultant de calcita després d'ikaïta es diu glendonita, coneguda al Japó com a gennoishi.[5][6]
Formació
La ikaïta és un carbonat de calci que es pot formar a les fredes aigües marines dels fiords. Es forma en l'aigua del mar i aigües lacustres, en ambients marins glacials i periglacials anaeròbics rics en matèria orgànica, prop dels 0 °C.
Referències
- ↑ «Ikaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 agost 2014].
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 17 agost 2014].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 16 juliol 2025].
- ↑ «Ikaite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 7 novembre 2013].
- ↑ «Glendonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 agost 2014].
- ↑ «Gennoishi» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 agost 2014].
Enllaços externs
- Plana web sobre l'ikaïta (anglès).
- Ikaïta a Dinamarca Arxivat 2012-03-18 a Wayback Machine. (anglès).
- Ikaïta a Mineral Web 3-D Display Arxivat 2006-10-09 a Wayback Machine. (anglès).