Berriozar

Plantilla:Infotaula geografia políticaBerriozar
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
 42° 50′ 10″ N, 1° 40′ 17″ O / 42.836111111111°N,1.6713888888889°O / 42.836111111111; -1.6713888888889
EstatEspanya
Comunitat foralNavarra Modifica el valor a Wikidata
CapitalBerriozar Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població11.361 (2025) Modifica el valor a Wikidata (4.192,25 hab./km²)
Zona lingüísticamixta
Geografia
Part de
Superfície2,71 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud428 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
MerindadMerindad de Pamplona
Identificadors descriptius
Codi postal31013 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE31903 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webberriozar.es Modifica el valor a Wikidata

Berriozar és un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Ezkabarte, al nord-oest amb Berriobeiti (Aizoain), a l'est amb Berriobeiti (Artika) i al sud amb Pamplona.

Demografia

Evolució demogràfica
19961998199920002001200220032004200520062007
5 5005 4125 4455 5576 0026 7357 5777 8658 2448 5558 636
Sources: Berriozar i Institut d'Estadística de Navarra

Història

La primera notícia de la història de Berriozar, apareix en el Llibre de Rediezmo de 1268 cita expressament Berriozar amb 8 focs o cases, és a dir, unes 40 persones. No obstant això, és possible que abans del segle xiii existissin en l'actual terme de Berriozar algunes corralisses i algunes cases de llaurador que s'utilitzarien en períodes de tranquil·litat i s'abandonarien en èpoques de guerra, ja que la població es refugiava en el recinte emmurallat de la capital.

En un document de 1205 se cita el topònim Berrio, sense distinció encara de Berrio-plano, Berrio-suso o Berrio-zar, van formar tots, juntament amb 8 llocs més, part de la Cendea de Ansoáin que s'ha mantingut fins a 1991. Les males collites van fer que el 1389 el llauradors no podrien pagar els impostos al rei Carles II el dolent i llurs béns van passar a la propietat de Beltrán de Ezpeleta (baró d'Ezpeleta i Vescomte de Valderro).

L'últim baró d'Ezpeleta va ser don Beltrán. Els títols de baró d'Ezpeleta i Vescomte de Valderro van passar amb les seves possessions a la casa d'Ablitas, que va exercir la jurisdicció sobri Berriozar per mitjà d'un batlle major nomenat per ells, i reelegit cada tres anys. Aquest dret jurisdiccional sobre Berriozar va romandre fins a 1815, quan el rei Ferran VII va incorporar totes les jurisdiccions a la corona borbònica. Durant el segle xix els pobles de la Comarca de Pamplona van sofrir les conseqüències de diverses guerres: la Guerra de la Independència (1808-1814), la del Trienni Constitucional (1820-1823), la Primera Guerra Carlina (1833-1840) i la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Van haver d'abastir als bàndols contendents i van sofrir represàlies. D'altra banda, epidèmies de verola, còlera i altres malalties contagioses van delmar la població.

En contrast amb el segle anterior, el segle xx va ser per a Berriozar un canvi total. Durant els anys 60 i 70 del segle xx Berriozar va rebre molts immigrants, com la resta de la comarca. El 1930 Berriozar tenia 177 habitants, 305 en l'any 1950, 3.166 en 1970: i 5.019 habitants en 1981. L'augment de la població va implicar la construcció de barris nous en la part plana (Casc Nou i Zortzico) i el poble passa de ser un poble agrícola per una zona residencial i dormitori de l'Àrea metropolitana de Pamplona. Berriozar va ser un dels dotze pobles que va integrar la Cendea de Ansoáin fins que es va emancipar el 1991 i es va configurar com a municipi independent.

Política

Llista d'alcaldes
2007-2011Francisco Javier LasaNafarroa Bai
2003-2007Benito Rios OchoaPSN-PSOE
2000-2003Benito Rios OchoaPSN-PSOE
1999-2000José Manuel GoldarazenaEuskal Herritarrok
1995-1999José Luis CampoAMO
1991-1995Alfonso AlonsoPSN-PSOE

Abans d'esdevenir municipi, foren batlles o presidents de la Junta de Vintena del Concejo de Berriozar José Luis Campo de la candidatura AMO i José María Barrena i Estela Vasco, ambdós del PSN-PSOE.

Referències