Bismutoferrita
 Bismutoferrita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Fe³⁺₂Bi(Si₂O₅)O₃(OH) |
| Epònim | composició química, bismut i ferro |
| Localitat tipus | districte de Schneeberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.ED.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.ED.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A’.04 |
| Dana | 71.1.3.1 |
| Heys | 14.14.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,21Å; b = 9,02Å; c = 7,74Å; β = 100,67° |
| Duresa (Mohs) | 6 |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,930 nβ = 1,970 nγ = 2,010 |
| Birefringència | δ = 0,080 |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Impureses comunes | Al, As |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1871 |
| Símbol | Bif |
| Referències | [1] |
La bismutoferrita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom per la seva composició: bismut i ferro.
Característiques
La bismutoferrita és un silicat de fórmula química Fe³⁺₂Bi(Si₂O₅)O₃(OH).[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. És l'anàleg de bismut de la chapmanita, amb la qual es confon fàcilment.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bismutoferrita pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kel·lyïta, lizardita, manandonita, nepouïta, pecoraïta, guidottiïta, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita i chapmanita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta al districte de Schneeberg, a Saxònia, Alemanya. Posteriorment també ha estat descrita en diversos indrets d'Alemanya, així com de la República Txeca, França, Anglaterra, Polònia, Romania, Rússia, Sud-àfrica, el Japó, Austràlia, Bolívia, el Canadà i els Estats Units.
Referències
- ↑ «Bismutoferrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 abril 2019].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2026» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2026. [Consulta: 7 maig 2026].