Boulogne-sur-Mer

Aquest article tracta sobre la comuna francesa. Si cerqueu la ciutat argentina, vegeu «Boulogne Sur Mer».
Plantilla:Infotaula geografia políticaBoulogne-sur-Mer
Imatge
Tipusmunicipi francès Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
 50° 43′ 32″ N, 1° 36′ 50″ E / 50.7256°N,1.6139°E / 50.7256; 1.6139
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança metropolitana
RegióAlts de França
DepartamentPas de Calais Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població40.539 (2023) Modifica el valor a Wikidata (4.814,61 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaàrea de concentració metropolitana de Boulogne-sur-Mer
unitat urbana de Boulogne-sur-Mer Modifica el valor a Wikidata
Superfície8,42 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLiane (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud110 m-0 m-32 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
18 octubre 1492Siege of Boulogne (en) Tradueix
14 setembre 1544Sieges of Boulogne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFrédéric Cuvillier Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal62200 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Folkestone (1959–)
Zweibrücken (1959–)
Stralsund (1992–)
La Plata (2000–)
Safi (2007–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webville-boulogne-sur-mer.fr Modifica el valor a Wikidata

Facebook: ville.boulognesurmer X: Ville_Boulogne Youtube (canal): UCXHgEdXvrD4I01KxoDrlPyw Modifica el valor a Wikidata

Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França). L'any 2006 tenia 43.700 habitants. La ciutat té dues estacions de tren: Gare de Boulogne-Ville i Gare de Boulogne-Tintelleries i és un dels punts finals de la Línia Boulogne-Lilla-Boulogne del TER. En cercles esperantistes és molt famós, perquè aquí va tenir lloc el primer Congrés Mundial d'Esperanto.

Història

Gesoriàcum fou el nom de Boulogne en època romana. Era al nord-oest de la Gàl·lia, després Gàl·lia Belga, al país dels mòrins, al nord dels osismes. L'emperador Claudi es va embarcar en aquest port per la seva expedició a Britànnia i el senat romà va votar dedicar-li un arc triomfal. Claudi Ptolemeu la descriu com a port dels moronis. A l'Itinerari d'Antoní una via passava des Bagacum (Bavay) per Castellum (Cassel) i Teruenna (Therouenne) a Gesoriàcum. A la Taula de Peutinger s'esmenta amb el nom de Bononia i es creu que inicialment era un llogaret unit a Gesoriàcum per un pont al riu, i modernament identificat amb Portus Itius d'on va sortir Juli Cèsar cap a Britànnia. A una moneda del temps de Constant és anomenada Bononia Oceanensis, o Bonònia Oceana, i en aquest temps probablement ja era l'únic nom utilitzat. Constantí governador de Britànnia i usurpador del tron romà, va passar des l'illa a la Gàl·lia desembarcant en aquest port. Han quedat molt poques restes romanes: una torre, alguna tomba i monedes.

Va passar als francs al segle v essent seu d'un bisbat i en temps de l'Imperi Carolingi va ser governada per comtes. Des d'aquesta població, emulant Juli Cèsar, Napoleó volia envair la Gran Bretanya i per això va fer treballs al port. El 1850 va morir a la ciutat José de San Martín, Libertador sud-americà.

Fills il·lustres

Vegeu també