Boulogne-sur-Mer
| Aquest article tracta sobre la comuna francesa. Si cerqueu la ciutat argentina, vegeu «Boulogne Sur Mer». |
| |||||
| Tipus | municipi francès | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
| Regió | Alts de França | ||||
| Departament | Pas de Calais | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 40.539 (2023) | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Boulogne-sur-Mer unitat urbana de Boulogne-sur-Mer | ||||
| Superfície | 8,42 km² | ||||
| Banyat per | Liane (en) | ||||
| Altitud | 110 m-0 m-32 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Frédéric Cuvillier | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 62200 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | ville-boulogne-sur-mer.fr | ||||
Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França). L'any 2006 tenia 43.700 habitants. La ciutat té dues estacions de tren: Gare de Boulogne-Ville i Gare de Boulogne-Tintelleries i és un dels punts finals de la Línia Boulogne-Lilla-Boulogne del TER. En cercles esperantistes és molt famós, perquè aquí va tenir lloc el primer Congrés Mundial d'Esperanto.
Història
Gesoriàcum fou el nom de Boulogne en època romana. Era al nord-oest de la Gàl·lia, després Gàl·lia Belga, al país dels mòrins, al nord dels osismes. L'emperador Claudi es va embarcar en aquest port per la seva expedició a Britànnia i el senat romà va votar dedicar-li un arc triomfal. Claudi Ptolemeu la descriu com a port dels moronis. A l'Itinerari d'Antoní una via passava des Bagacum (Bavay) per Castellum (Cassel) i Teruenna (Therouenne) a Gesoriàcum. A la Taula de Peutinger s'esmenta amb el nom de Bononia i es creu que inicialment era un llogaret unit a Gesoriàcum per un pont al riu, i modernament identificat amb Portus Itius d'on va sortir Juli Cèsar cap a Britànnia. A una moneda del temps de Constant és anomenada Bononia Oceanensis, o Bonònia Oceana, i en aquest temps probablement ja era l'únic nom utilitzat. Constantí governador de Britànnia i usurpador del tron romà, va passar des l'illa a la Gàl·lia desembarcant en aquest port. Han quedat molt poques restes romanes: una torre, alguna tomba i monedes.
Va passar als francs al segle v essent seu d'un bisbat i en temps de l'Imperi Carolingi va ser governada per comtes. Des d'aquesta població, emulant Juli Cèsar, Napoleó volia envair la Gran Bretanya i per això va fer treballs al port. El 1850 va morir a la ciutat José de San Martín, Libertador sud-americà.
Fills il·lustres
- Gustav Louchet (1840-?) pianista i compositor.
- Joseph O'Kelly (1828-1885) pianista i compositor
- Pierre Hédouin (1789-1868), advocat, escriptor i compositor.
Vegeu també
Localització
Port- Catedral de Notre-Dame, del segle xix



