Ca n'Estisora

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Ca n'Estisora
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaParc natural de Collserola Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaVallvidrera, el Tibidabo i les Planes (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocCamí de ca n'Estisora Modifica el valor a Wikidata
 41° 25′ 17″ N, 2° 06′ 40″ E / 41.421527°N,2.111076°E / 41.421527; 2.111076
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC30344 Modifica el valor a Wikidata

Ca n'Estisora és una masia de Vallvidrera (Barcelona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]

Història

Aquesta masia s'havia anomenat abans Can Comellas, ja que a la segona meitat del segle xviii era propietat d'Anton Comellas, fill de Climent i de Rosaura Pujades, qui es casà amb Paula Civil. Anteriorment, la família havia viscut a Can Basseda, que és a prop.[1] El 1817 es començà a dir Ca n'Estisora, segons sembla per haver passat a ésser propietat d'un sastre.[1]

El 1883 va ser adquirida per Rosa Viñamata i Vilaseca (1843-1909),[2][3] casada amb Llorenç Bosch i Margenat, propietari de la Budellera.[1] Ja vídua, el 1906 oferí ambdues finques a l'Ajuntament de Barcelona, que havia convocat un concurs d'adquisició de terrenys per a fer-hi parcs de muntanya,[4][5][3] i el 1911 les va adquirir a Anna Maria del Carme Bosch i Viñamata i Josep Viñamata i Nochetti −que havia comprat la seva part a Josep Bosch i Viñamata−.[3][6][1]

El 1917, la casa fou destinada a habitatge del guarda forestal del parc i de la seva família,[7] i actualment hi viu un guarda forestal retirat, que es dedica a conrear l'hort de dues hectàrees, i ven les verdures i les flors al mercat de Vallvidrera.[1]

Descripció

Consta de planta baixa i pis, amb teulada de doble vessant , una façana amb gran balconada, un portal rectangular i una finestra.[1] A un dels dos costats té un annex que fa d'habitatge, amb portal i finestra. A més,té un altre compartiment com a magatzem amb terrat. Disposa d'aigua de mina.[1]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 «Ca n'Estisora». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «La senyora Donya Rosa Viñamata y Vilaseca viuda de don Llorens Bosch y Margenat morí el dia 31 de janer últim a l'edat de 66 anys». La Veu de Catalunya (edició vespre), 05-02-1909, p. 1.
  3. 1 2 3 AHPB, notari Llorenç Picart i Pons, manual 1.465/2, f. 363-386, 24-04-1911.
  4. ↑ «Parques y jardines». La Publicidad (edición noche), 12-06-1907, p. 3.
  5. ↑ «Parques y jardines». La Publicidad (edición mañana), 06-04-1909, p. 2.
  6. ↑ Gaceta Municipal de Barcelona. Segundo inventario de los bienes patrimoniales de esta ciudad, 1930, p. 111.
  7. ↑ «Comisión de Fomento». Gaceta municipal de Barcelona, 11-07-1917, p. 7-8.

Vegeu també