| Part d'una sèrie de |
| Mitologia celta |
|---|
 |
|
|
|
Mitologia gaèlica |
|---|
|
|
|
Mitologia britònica |
|---|
|
|
|
Conceptes |
|---|
- Més enllà
- Part del campió
- Geis
- Imbas forosnai
- Dama repugnant
- Boirina màgica
- Arbres sagrats
- Transformació
- Branca d'argent
- Triple mort
- Erm
- Pou de saviesa
|
|
Vocacions religioses |
|---|
|
|
|
Festivals |
|---|
|
|
|
|
|
Calan Gaeaf és com s'anomena a Gal·les el primer dia de l'hivern, que s'hi celebra l'1 de novembre. Semblantment al Calan Mai, la nit de la vigília (Nos Calan Gaeaf) és un Ysbrydnos, o "nit dels esperits", quan els esperits es fan més presents i l'endevinació esdevé possible; en aquesta nit hom evita les esglésies i els encreuaments de camins, perquè es diu que els esperits s'hi apleguen. El nom Calan deriva del llatí calendae, primer dia del mes, i de Gaeaf, hivern en gal·lès.[1]
Costums
- Coelcerth: Les famílies encenen una foguera i hi posen pedres amb els seus noms. La persona la pedra de la qual hagi desaparegut l'endemà, morirà abans de l'any.
- Yr Hwch Ddu Gwta: La llegenda conta que la vigília de Tots Sants un esperit anomenat "Yr Hwch Ddu Gwta" prenia la forma d'una truja negra escuada que voltava pels camps acompanyada per una dona sense cap.
- Eiddiorwg Dalen: Unes quantes fulles d'heura de terra (Glechoma hederacea) donen el poder de veure les bruixes. Si un noi vol tenir somnis profètics, hauria de tallar deu fulles d'heura, llençar-ne una i posar la resta sota el cap en dormir. Una noia havia de cercar una branca de roser (Rosa acicularis) que hagués crescut fins a fer un cercle, passar-hi per endins tres vegades, tallar-la en silenci, i posar-la sota el coixí en anar al llit.
- Teiliwr: En l'antic comtat de Morgannwg es creia que els sastres tenien vinculacions amb la bruixeria, i que podien encantar qui volguessin.
Referències
|
|---|
Part de {{Mitologies europees}} |
Temes generals |
|---|
| Conceptes |
- Branca de plata
- Creu celta
- Curadmír
- Edat del ferro britànica
- Féth fíada
- Geis
- Imbas forosnai
- Loathly lady
- Terra bruta
- Triple mort
|
|---|
| Indrets |
- Annwn
- Drom Asail
- Mag Mell
- Sídhe
- Tír na nÓg
|
|---|
| Armes |
- Caledfwlch
- Claíomh Solais
- Dyrnwyn
- Fragarach
- Gáe Bulg
- Llança Lúin
|
|---|
| Festivals | |
|---|
| Religió | |
|---|
|
|
|
|
|---|
Figures mitològiques | | Bèsties | |
|---|
| Ocells | |
|---|
| Fades/Esperits |
- Aos Sí
- Bean nighe
- Bodach
- Bou d'aigua
- Brownie
- Caoineag
- Cat sìth
- Cù Sìth
- Dunnie
- Each-uisge
- Ghillie Dhu
- Glaistig
- Homes blaus del Minch
- Kelpie
- Nen canviat
- Nuckelavee
- Nuggle
- Sea Mither
- Selkie
- Seonaidh
- Shellycoat
- Tangie
- Trow
- Wirry-cow
|
|---|
| Sirenes | |
|---|
| Gnoms | |
|---|
| Follets | |
|---|
| Gegants | |
|---|
|
|---|
Governants i guerrers | |
|---|
|
|
|
|
|---|
| General | |
|---|
Llegenda de la villa d'Ys |
- Corentin de Quimper
- Gradlon
- Guénolé de Landévennec
- Dahut
- Malgven
- Morvarc'h
- Ys
|
|---|
Llegenda artúrica | |
|---|
Figures mitològiques |
- Ahès
- Ankú
- Annard Noz
- Bugul-noz
- Fada de les houles
- Fada Margot
- Fions
- Groac'h
- Jetin
- Korrigan
- Morgan
- Tréo-Fall
|
|---|
| Personatges | |
|---|
|
|
|
Vegeu també: Mitologia de les illes Hèbrides, {{Mitologia gal·lo-britònica}}, {{Mitologia gallega}}, {{Mitologia irlandesa (Ulster)}} i {{Llegenda del Rei Artús}} |