Una secció del calendari jeroglífic del temple de Kom Ombo, que mostra la transició del mes XII al mes I sense esmentar els cinc dies epagomenals.Sostre astronòmic de la tomba de Senenmut (Dinastia XVIII, c. 1479–1458 aC), descobert a Tebes, Alt Egipte; facsímil conservat al Museu Metropolità d'Art.[1]
El calendari egipci antic –un calendari civil– era un calendari solar amb un any de 365 dies. L'any constava de tres estacions de 120 dies cadascuna, més un mes intercalar de cinc dies epagomenals considerats fora de l'any pròpiament dit. Cada estació es dividia en quatre mesos de 30 dies. Aquests dotze mesos es numeraven inicialment dins de cada estació, però també es coneixien pels noms dels seus principals festivals. Cada mes es dividia en tres períodes de 10 dies coneguts com a decans o dècades. S'ha suggerit que durant la dinastia XIX i la dinastia XX els dos últims dies de cada decan es tractaven normalment com una mena de cap de setmana per als artesans reials, amb els artesans reials lliures de feina.[2] Segons algunes evidències històriques, el calendari egipci fou el primer calendari solar.
Com que aquest any calendari era gairebé un quart de dia més curt que l'any solar, el calendari egipci va perdre aproximadament un dia cada quatre anys en relació amb el calendari julià. Per això, de vegades se l'anomena wandering year(llatí: annus vagus), ja que els seus mesos rotaven aproximadament un dia al llarg de l'any solar cada quatre anys. El Decret de Canopus de Ptolemy III va intentar corregir això mitjançant la introducció d'un sisè dia epagomenal cada quatre anys, però la proposta va ser resistida pels sacerdots i el poble egipcis i abandonada fins al decret d'August l'any 25BC que va establir el calendari alexandrí o copte. La introducció d'un dia de traspàs al calendari egipci el va fer equivalent al calendari julià,[a] tot i que (com aquest últim) continua divergint del calendari gregorià al canvi de segle.
El calendari egipci es basa en el caldeu, i en els seus càlculs astronòmics. Foren els egipcis els primers a dividir l'any en 365 dies, ara fa uns 6.000 anys. L'any constava de 12 mesos de 30 dies cadascun, i els 5 dies restants sense agrupar s'anomenaven complementaris o epagòmens, i eren considerats els dies de naixement d'Osiris, Horus, Set, Isis i Neftis.[3]
Els mesos s'anomenaven:
Tot (≈setembre)
Faofi (≈octubre)
Àtir (≈novembre)
Queac (≈desembre)
Tibi (≈gener)
Mequir (≈febrer)
Fàmenot (≈març)
Farmuti (≈abril)
Pacó (≈maig)
Paini (≈juny)
Èpifi (≈juliol)
Mèsori (≈agost)
Existien 3 estacions, governades pel Nil: akhet (inundacions), peret (plantació) i xemu (collita), de 4 mesos cadascuna. Tot i que inicialment les setmanes duraven 10 dies,[3] també és egípcia la divisió de la setmana en 7 dies, ja que cada hora del dia estava consagrada a un dels set planetes coneguts, i el dia rebia el nom de la primera hora. Els dies eren dividits en 2 períodes de 12 hores, i començaven a mitjanit.
Els egipcis examinaven el cel esperant la vital inundació del Nil, que es produïa cap al 19 de juliol, quan Sírius, l'estel més brillant del firmament, ascendia a la matinada amb el mateix sentit que el Sol. Amb aquest esdeveniment s'iniciava l'any nou.[3] Així, doncs, el calendari egipci, no és només solar, sinó que es regeix per l'any sideri.
Teó d'Alexandria es va basar en una matinada helíaca de Sírius que succeí l'any 139 dC (del calendari julià) i en el fet que succeïa cada 1.460 anys, per a calcular l'inici del calendari egipci l'any 4241 aC[4] (algunes posteriors correccions de temps, conclouen que fou el 4236 aC).
La inundació del Nil al Caire c.1830.
Història
Prehistòria
«
Establir un calendari segons la |inundació del Nil seria tan imprecís com si ho fixéssim segons el retorn de les violetes de primavera.
La comprensió actual del desenvolupament més primerenc del calendari egipci continua sent especulativa. Una tauleta del regnat del faraóDjer de la Primera Dinastia (c. 3000aC) es creia que indicava que els egipcis ja havien establert un vincle entre l'ascens heliacal de Sírius (Antic egipci: Spdt o Sopdet, "Triangle"; grec antic: Σῶθις, Sôthis) i el començament del seu any, però anàlisis més recents han qüestionat si la imatge de la tauleta es refereix a Sírius.[6] De la mateixa manera, basant-se en la Pedra de Palerm, Alexander Scharff va proposar que l'Imperi Antic observava un any de 320 dies, però la seva teoria no ha estat àmpliament acceptada.[7] Algunes proves suggereixen que el calendari civil primerenc tenia 360 dies,[8] tot i que podria simplement reflectir l'estatus inusual dels cinc dies epagomenals com a dies "afegits" a l'any correcte.
Inicialment, l'any egipci es basava en el cicle lunar i els cicles d'inundacions del Nil.[3] Alguns antics astrònoms egipcis van descobrir que el calendari lunar era poc pràctic per a comptar els períodes llargs de temps en comparació amb un comptatge basat en el moviment del Sol. A més, el Nil era qui governava les estacions, i les fases de la lluna no servien per determinar-les.
Amb el seu interior pràcticament sense pluja durant milers d'anys,[9] l'antic Egipte va ser "un regal del riu" Nil,[10] les inundacions anuals del qual organitzaven l'any natural en tres grans estacions naturals conegudes pels egipcis com:[11][12][13]
Inundació (antic egipci: Ꜣḫt, de vegades anglicitzat com Akhet): aproximadament de setembre a gener.
Emergència o hivern (Prt, de vegades anglicitzat com a Peret): aproximadament de gener a maig.
Aigua baixa o collita o estiu (Šmw, de vegades anglicitzat com a Shemu): aproximadament de maig a setembre.
Ja al regnat de Djer (c. 3000aC, dinastia I), es mantenien registres anuals de la marca d'aigua màxima de la inundació.[14]Otto E. Neugebauer va assenyalar que es pot establir un any de 365 dies fent la mitjana d'unes quantes dècades d'observacions precises de la inundació del Nil sense necessitat d'observacions astronòmiques,[15] tot i que la gran irregularitat de la inundació d'un any a l'altre[b] i la dificultat de mantenir un nilòmetre i un registre prou precisos a l'Egipte prehistòric han fet que altres estudiosos dubtin que formés la base del calendari egipci.[5][8][17]
Cal tenir en compte que els noms de les tres estacions naturals es van incorporar a l'any del calendari civil, però com que aquest any és un wandering year, les estacions d'aquest calendari roten lentament al llarg de l'any solar natural, cosa que significa que l'estació civil Akhet/Inundació només va coincidir ocasionalment amb la inundació del Nil.
Calendari lunar
Un calendari lunar modern per al 2017
Sembla que els egipcis utilitzaven un calendari purament lunar abans de l'establiment del calendari civil solar[18][19] en què cada mes començava el matí quan ja no es podia veure la lluna minvant.[18] Fins al tancament dels temples politeistes d'Egipte sota l'Imperi Romà d'Orient, el calendari lunar va continuar utilitzant-se com a any litúrgic de diversos cultes.[19] El calendari lunar dividia el mes en quatre setmanes, reflectint cada quart de les fases lunars.[6] Com que l'hora exacta del matí que es considera que comença el dia egipci continua sent incerta[20] i no hi ha proves que s'utilitzés cap altre mètode que no sigui l'observació per determinar els inicis dels mesos lunars abans del 4th century BC,[21] no hi ha cap manera segura de reconstruir les dates exactes del calendari lunar a partir de les seves dates conegudes.[20] La diferència entre començar el dia a la primera llum de l'alba o a la sortida del sol explica un 11-14 canvi anual en les observacions datades del cicle lunar.[22] Es desconeix com els egipcis van gestionar l'obscuritat pels núvols quan es produïen i s'ha demostrat que els millors algoritmes actuals difereixen de l'observació real de la lluna minvant en aproximadament un de cada cinc casos.
Richard Anthony Parker i altres han defensat el seu desenvolupament en un calendari lunisolar observacional i després calculat[18] que utilitzava un sistema de 30 dies de mes intercalar cada dos o tres anys per adaptar-se a la pèrdua de l'any lunar d'uns 11 dies a l'any en relació amb l'any solar i per mantenir la ubicació de l'eixida heliàca de Sírius dins del seu dotzè mes.[18] Tanmateix, no hi ha cap evidència d'aquest mes en el registre històric actual.[23]
Un segon calendari lunar està testimoniat per un papir astronòmic demòtic[25] que data d'algun moment posterior al 144 dC que descriu un calendari lunisolar que funciona d'acord amb el calendari civil egipci segons un 25 cicle anual.[18] El calendari sembla mostrar el seu mes començant amb la primera visibilitat de la lluna creixent, però Parker va mostrar un error en el cicle d'aproximadament un dia en 500 anys,[6] utilitzant-lo per demostrar que el cicle es va desenvolupar per correspondre amb la lluna nova al voltant de l'any 357BC.[6] Aquesta data la situa abans del període ptolemaic i dins de la dinastia XXX egípcia nativa. Tanmateix, sembla que la primera ocupació persa d'Egipte va ser la seva inspiració.[26] Els càlculs d'aquest calendari lunisolar aparentment es van continuar utilitzant sense correcció fins al període romà, fins i tot quan ja no coincidien amb precisió amb les fases lunars observables.
Els dies del mes lunar —conegut pels egipcis com a "mes del temple"[18] — es nomenaven i celebraven individualment com a etapes de la vida del déu de la lluna, de diverses maneres Thoth al Regne Mitjà o Khonsu a l'era ptolemaica: "Ell... és concebut... a Psḏntyw; neix a Ꜣb; envelleix després de Smdt ".
El calendari civil es va establir en alguna data primerenca o anterior al Regne Antic, amb probables proves del seu ús a principis del regnat de Shepseskaf (c. 2510aC, dinastia IV) i certa atestació durant el regnat de Neferirkare (mitjans del segle XXV)BC, dinastia V).[6] Probablement es basava en observacions astronòmiques de Sírius[18]la reaparició del qual al cel corresponia estretament a l'inici mitjà de la inundació del Nil durant el V i 4th millennium BC.[16][q] Un desenvolupament recent és el descobriment que el mes de 30 dies del calendari mesopotàmic data tan tard com el període Jemdet Nasr (finals del IV mil·lenniaC),[51] una època en què la cultura egípcia manlleva diversos objectes i trets culturals del Creixent Fèrtil, deixant oberta la possibilitat que els trets principals del calendari també s'haguessin manllevat en una direcció o altra.
L'any civil constava exactament de 365 dies,[r] dividits en 12 mesos de 30 dies cadascun i un mes intercalar de cinc dies,[18] que se celebraven com els aniversaris dels déus Osiris, Horus, Set, Isis i Neftis.[53] Els mesos regulars s'agrupaven en les tres estacions d'Egipte,[18] que els donaven els seus noms originals, [18] i es dividien en tres períodes de 10 dies coneguts com a decans o dècades. En fonts posteriors, aquests es distingien com a "primer", "mitjà" i "últim".[6] S'ha suggerit que durant la Dinastia XIX i la Dinastia XX els dos últims dies de cada decan es tractaven normalment com una mena de cap de setmana per als artesans reials, amb els artesans reials lliures de feina.[54] Les dates s'expressaven normalment en format YMD, amb l'any de regnat del faraó seguit del mes seguit del dia del mes.[55] Per exemple, l'Any Nou va tenir lloc el I Akhet 1.
La importància del calendari per a la religió egípcia es reflecteix en l'ús del títol de "Senyor dels Anys" (Nb Rnpt )[56] pels seus diversos déus creadors.[57] El temps també es considerava un aspecte integral de Maat,[57] l'ordre còsmic que s'oposava al caos, la mentida i la violència.
El calendari civil es va establir aparentment en un any en què Sírius va sortir en el seu Any Nou (I Akhet 1) però, a causa de la seva manca d'anys de traspàs, va començar a fer un cicle lentament cap enrere al llarg de l'any solar. El mateix Sírius, uns 40° per sota de l'eclíptica, segueix un any sòtic que coincideix gairebé exactament amb el del Sol, amb la seva reaparició ara a la latitud del Caire (les antigues Heliòpolis i Memfis) el 19Juliol (Julià), només dos o tres dies més tard que la seva aparició a l'antiguitat primerenca.[18]
Seguint Censorinus[22] i Meyer,[6] la comprensió estàndard era que, quatre anys després de l'inici del calendari, Sírius ja no hauria reaparegut l'any nou egipci sinó l'endemà (I Akhet 2); quatre anys més tard, hauria reaparegut l'endemà; i així successivament al llarg de tot el calendari fins que la seva sortida finalment va tornar a I Akhet 1 1460 anys després de l'inici del calendari,[22][s] un esdeveniment conegut com a "apocatàstasi".[59] A causa de l'extrema regularitat de l'esdeveniment, els registres egipcis de la data calendàrica de la sortida de Sírius han estat utilitzats pels egiptòlegs per fixar el seu calendari i altres esdeveniments datats a ell, almenys al nivell dels períodes de quatre anys egipcis que comparteixen la mateixa data per al retorn de Sírius, conegut com a "tetraëterides" o "quadrennia".[59] Per exemple, un relat que diu que Sothis va sortir el III Peret 1 —el dia 181 de l'any— hauria de mostrar que han passat 720, 721, 722 o 723 anys des de la darrera apocatàstasi. [22] Seguint aquest esquema, el registre de la sortida de Sírius el II Shemu 1 el 239BC implica apocatàsis el 1319 i el 2779aC ±3 anys.[22][t] Col·locació de Censorinus d'una apocatàstasi el 21Juliol dC139[u] va permetre el càlcul dels seus predecessors fins a 1322, 2782 i 4242BC. L'últim es descriu de vegades com "el primer any exactament datat de la història"[62] però, com que el calendari està testimoniat abans de la dinastia XVIII i ara se sap que l'última data és molt anterior a la civilització egípcia primerenca, normalment s'atribueix a la dinastia II al voltant de la data mitjana.
La reforma de Canop
Els astrònoms egipcis sabien que l'any durava 365 dies, però desconeixien que durava unes hores addicionals que no completaven un dia. En no ser comptades aquestes hores, s'acumularen, i el calendari civil egipci es desplaçà molts dies cap enrere respecte al calendari astronòmic. A aquest desplaçament, se l'anomena desfasament de temps. Una conseqüència d'aquest desfasament fou que les festes d'una estació se celebraren en una altra de diferent, per exemple, les de plantació celebrades a la collita. Una altra conseqüència va ser que, la celebració de l'alba helíaca de Sírius (celebració de l'any nou) succeïa un dia diferent del fet real.
L'any 238 aC es van reunir a Canop, dins del temple dels déus Evèrgetes, els caps dels sacerdots i savis, anomenats hierogrammateus (lletrats sagrats) i més caps religiosos de l'antic Egipte per a reformar el calendari.
L'objectiu de la reforma era trobar la manera en què la data d'any nou, coincidís amb el dia de l'alba helíaca de Sírius. D'acord amb les investigacions, es va concloure que un any durava 365 dies i 6 hores addicionals. La solució a aquest desfasament fou simple: cada quatre anys, es comptava un dia addicional després dels epagòmens, i aquest quart any, tenia 366 dies. El dia addicional fou consagrat als Evèrgetes.
Així i tot, les gelosies entre els sacerdots de diferents regions van fer fracassar la reforma.
La comprensió clàssica del cicle sòtic es basa, però, en diverses suposicions potencialment errònies. Seguint Scaliger,[67] la data de Censorinus se sol corregir a 20Juliol [w] però les autoritats antigues donen diverses dates "fixes" per a l'ascens de Sírius.[x] El seu ús de l'any 139 sembla qüestionable,[22] ja que el 136 sembla haver estat l'inici del tetraëteris[70] i la data posterior escollida per afalagar l'aniversari del patró de Censorinus.[71] L'observació perfecta del comportament real de Sírius durant el cicle, inclòs el seu petit canvi respecte a l'any solar, produiria un període de 1457 anys; les dificultats d'observació produeixen un marge d'error addicional d'unes dues dècades. Tot i que és cert que el dia egipci començava al matí, quatre anys més es desplacen depenent de si l'inici precís es va produir a la primera llum de l'alba o a la sortida del sol.[22] S'ha observat que els registres supervivents no reconeixen que les petites irregularitats de Sírius de vegades produeixin un triëteris o penteteris (períodes de tres o cinc anys de concordança amb una data egípcia) en lloc dels períodes habituals de quatre anys i, atès que la discrepància esperada no és superior a 8 anys el 1460, el cicle es pot haver aplicat esquemàticament[72][6] segons els anys civils pels egipcis i l'any julià pels grecs i romans.[22] L'ocurrència de l'apocatàstasi al 2nd millennium BC tan a prop de les grans reformes polítiques i religioses basades en el sol d'Amenhotep IV /Akhenaton, també deixa oberta la possibilitat que l'aplicació estricta del cicle estigués ocasionalment subjecta a interferències polítiques.[65] El registre i la celebració de l'ascens de Sírius també variarien diversos dies (que equivalen a dècades del cicle) en èpoques en què el lloc oficial d'observació es va traslladar des de prop del Caire.[y] El retorn de Sírius al cel nocturn varia aproximadament un dia per grau de latitud, cosa que fa que es vegi entre 8 i 10 dies abans a Assuan que a Alexandria,[23] una diferència que fa que Rolf Krauss proposi datar gran part de la història egípcia dècades més tard del consens actual.
Calendari ptolemaic
Després de la conquesta de l'Imperi Persa per part d'Alexandre el Gran, la dinastia ptolemaicamacedònia va arribar al poder a Egipte, continuant utilitzant els seus calendaris nadius amb noms hel·lenitzats . El 238 aC, el Decret de Canopus de Ptolemeu III ordenava que cada 4t l'any havia d'incorporar un sisè dia al seu mes intercalar,[74] honrant-lo a ell i a la seva dona com a déus equivalents als fills de Nut. La reforma va rebre resistències dels sacerdots i del poble egipcis i va ser abandonada.
Calendari copte
Els erudits egipcis van participar en l'establiment de la reforma del calendari romàper Juli Cèsar, tot i que els sacerdots romans inicialment van aplicar malament la seva fórmula i, comptant inclusivament, van afegir dies de traspàs cada tres anys en lloc de cada quatre. L'error va ser corregit per August ometent els anys de traspàs durant diversos cicles fins a l'any 12 dC.4. Com a governant personal d' Egipte, també va imposar una reforma del seu calendari el 26 o 25aC, possiblement per correspondre amb l'inici d'un nou cicle cal·lípic, amb el primer dia de traspàs ocorrent el dia 6 d'Epag. de l'any 22BC. Aquest "calendari alexandrí" correspon gairebé exactament al julià, causant 1Thoth es quedarà als 29 anysAgost excepte durant l'any anterior a un any de traspàs julià, quan es produeix el 30Agost en comptes d'això. Els calendaris reprenen la seva correspondència després de 4Famenoth/ 29Febrer de l'any següent.
Mesos
Durant gran part de la història d'Egipte, els mesos no es feien referència a noms individuals, sinó que es numeraven dins de les tres estacions.[18] Ja al Regne Mitjà, però, cada mes tenia el seu propi nom. Aquests finalment van evolucionar cap als mesos del Regne Nou, que al seu torn van donar lloc als noms hel·lenitzats que van ser utilitzats per a la cronologia per Ptolemeu en el seu Almagest i per altres. Copèrnic va construir les seves taules per al moviment dels planetes basant-se en l'any egipci a causa de la seva regularitat matemàtica. Una convenció dels egiptòlegs moderns és numerar els mesos consecutivament utilitzant numerals romans.
Un problema persistent de l'egiptologia ha estat que els festivals que donen nom als mesos ocorren el mes següent. Alan Gardiner va proposar que un calendari original governat pels sacerdots de Ra va ser substituït per una millora desenvolupada pels partidaris de Thoth. Parker va relacionar la discrepància amb les seves teories sobre el calendari lunar. Sethe, Weill i Clagett van proposar que els noms expressaven la idea que cada mes culminava amb el començament del festival següent.[75]
Els calendaris que han sobreviscut de l'antic Egipte sovint caracteritzen els dies com a afortunats o desafortunats. Dels calendaris recuperats, el calendari del Caire és un dels millors exemples. Descobert a l'actual Tebes, data del període ramèssid i serveix de guia per saber quins dies es consideraven afortunats o desafortunats. Altres calendaris complets inclouen el Papir Sallier IV,[79] i el Calendari dels Dies Afortunats i Desafortunats (al dors de l'Ensenyament d'Amenemope).[80] Els primers calendaris apareixen al Regne Mitjà, però no es codifiquen fins al Regne Nou. Es desconeix amb quina fermesa es van seguir aquests calendaris, ja que no hi ha referències a decisions preses basades en els seus horòscops. No obstant això, les diferents còpies dels calendaris són notablement coherents entre si, amb només el 9,2% de les determinacions d'adversitat o fortuïtat degudes a una raó textual definida.
Base científica
Els calendaris de dies de sort i mala sort semblen basar-se en observacions científiques i en mites. S'ha establert la periodicitat entre les fases de la lluna, així com l'augment de la brillantor i l'atenuació del sistema estel·lar Algol, visible des de la Terra.[81]
Prediccions
Els calendaris també es podien utilitzar per predir el futur d'algú segons el dia que va néixer. Això també es podia utilitzar per predir quan o com moririen. Per exemple, es preveia que les persones nascudes el desè dia del quart mes d'Akhet moririen de vellesa.[82]
Dies epagomenals
Els dies epagomenals es van afegir al calendari original de 360 dies per tal de sincronitzar el calendari amb la durada aproximada de l'any solar. Mitològicament, aquests dies permetien que es produïssin els naixements de cinc fills de Geb i Nut i es consideraven particularment perillosos. En particular, el dia que se suposava que havia de néixer Seth es considerava particularment malvat.[83]
Ús modern
Una icona del calendari copte del segle XI que mostra dos mesos de sants, de John Tokhabi
El calendari egipci antic, reformat com a calendari copte, continua sent utilitzat a Egipte tant per l'Església copta com per la població en general, en particular els agricultors, per calcular les temporades agrícoles. Es diferencia del sistema antic principalment en la seva època, però conserva l'estructura del calendari solar original. Els agricultors egipcis contemporanis, com els seus predecessors antics, divideixen l'any en tres estacions: hivern, estiu i inundació. Cadascuna consta de quatre mesos, començant amb Tout, seguit de Baba, Hatour, Kihak, Touba, Amshir, Barmahat, Barmouda, Bashans, Baaouna, Ebib i Mesri, amb Nesei marcant el mes final. Els mesos estan associats amb activitats agrícoles estacionals, com ara la sembra i la collita del blat, l'arribada de l'hivern i les inundacions del Nil.
El calendari també conserva una importància nacional i cultural a Egipte. Va ser conservat per l'Església Copta durant el domini grecoromà, mantenint la continuïtat amb el sistema egipci antic. Els seus mesos apareixen al diari Al-Ahram juntament amb els calendaris gregorià i hègira.
En els darrers anys, hi ha hagut un renovat interès públic per l'antic any nou egipci. Segons el novel·lista Ibrahim Abdel-Meguid, la cobertura i la discussió sobre l'inici de l'any, al mes de Tout, a les xarxes socials reflecteixen aquest ressorgiment. Abdel-Meguid va informar que va publicar a Twitter sobre l'any nou, invocant l'associació egípcia antiga de l'any nou amb el final de les onades de calor, utilitzant l'expressió "Tot plegat, boca petita" en Àrab egipci: توت يقول للحر موت , que significa "Tout ordena la mort de la calor"), que va rebre una atenció notable.
El calendari etíop es basa en aquest calendari reformat, però utilitza noms amhàrics per als seus mesos i utilitza una era diferent. El calendari republicà francès era similar, però començava el seu any a l'equinocci de tardor. El fabricant de planetaris britànic John Gleave va representar el calendari egipci en una reconstrucció del mecanisme d'Anticítera.
Notes
↑tot i que, des del 25 aC fins al 5 dC, el calendari julià tal com s'utilitzava a Roma era erroni perquè els sacerdots romans van malinterpretar la regla
↑En els 30 anys anteriors a la finalització de la presa baixa d'Assuan el 1902, el període entre les inundacions "anuals" d'Egipte va variar de 335 a 415 dies,[5]amb la primera pujada començant ja el 15 d'abril i tan tard com el 23 de juny.[16]
es contrauen i encaixen sota els dos costats de l'estàndard
.
↑Altres possibilitats per a la base original del calendari inclouen la comparació d'un registre detallat de les dates lunars amb la sortida de Sírius durant un període de 40 anys, descartat per Neugebauer com a probable que produeixi un calendari més precís que el real;[15] la seva pròpia teoria (comentada anteriorment) que el moment de les successives inundacions del Nil es va calcular en una mitjana de diverses dècades;[15] i la teoria que la posició de la sortida solar es va registrar durant diversos anys, cosa que permet comparar el moment dels solsticis al llarg dels anys. Un petròglif predinàstic descobert per l'expedició de la Universitat de Carolina del Sud a Nekhen el 1986 podria preservar aquest registre, si s'hagués mogut uns 10° de la seva posició original abans del descobriment.[50]
↑S'ha argumentat que el Papir d'Ebers mostra un calendari fix que incorpora anys de traspàs, però ja no es creu això.[52]
↑1460 Any julià (exactament) o Any gregorià (aproximadament) en càlculs moderns, equivalent a 1461 anys civils egipcis, però aparentment calculat com a 1460 anys civils (1459 anys julians) pels mateixos antics egipcis.[58]
↑Segons O'Mara, en realitat ±16 anys si s'hi inclouen els altres factors que afecten l'any sòtic calculat.[60]
↑Utilitzant el datació romana, va dir de l'Any Nou rellevant que "quan l'emperador Antoninus Pius va ser cònsol de Roma per segona vegada amb Bruttius Praesens aquest mateix dia va coincidir amb el calendari romà abans del final del mes d'agost]" (llatí: cum... imperatore quinque hoc anno fuit Antonino Pio II Bruttio Praesente Romae consulibus idem dies fuerit ante diem XII kal. Aug.).[61]
↑Concretament, els càlculs són per a 30°N sense ajust per als núvols i amb una quantitat mitjana d'aerosols per a la regió. A la pràctica, els núvols o altres obscuracions i errors d'observació poden haver desplaçat qualsevol d'aquests valors calculats en uns quants dies.[63]
↑La majoria de fonts antigues situen l'eixida heliàca de Sírius el 19 de juliol, però Dositeu, probable font de la data de l'eixida del 239 aC, en altres llocs la situa el 18 de juliol,[60], igual que Hefest de Tebes,[69] Salmasi, Zoroastre, Pal·ladi i Aeci. Solí la va situar el dia 20; Metó i el text sense esmenes del llibre de Censorí el dia 21; i Ptolemeu l'endemà.[60]
↑Aquest sembla ser el cas, per exemple, amb els registres astronòmics de la Dinastia XVIII i els seus successors, inclòs el papir d'Ebers, que sembla que es va fer a Tebes en lloc d'Heliòpolis.[73]
1234Littleton, C.Scott. Mythology. The illustrated anthology of world myth & storytelling.(en anglès). Londres:Duncan Baird Publishers,2002,p.37. ISBN 9781903296370.
↑Grun, Bernard. The Timetables of History, 3rd ed.(en anglès). Thames & Hudson,1975.«4241BC»
↑Englund, Robert K.(1988),"Administrative Timekeeping in Ancient Mesopotamia",Journal of the Economic and Social History of the Orient, No. 31', pàg. 121–185.
Allen, James P.(2014),Middle Egyptian: An Introduction to the Language and Culture of Hieroglyphs, Third Edition, Cambridge: Cambridge University Press, ISBN 978-1-107-66328-2.
Grafton, Anthony Thomas&Noel Mark Swedlow(1985),"Technical Chronology and Astrological History in Varro, Censorinus, and Others",The Classical Quarterly, Vol. XXXV, No. 2', pàg. 454–465.
Luft, Ulrich(2006),"Absolute Chronology in Egypt in the First Quarter of the Second Millennium BC",Egypt and the Levant, Vol. XVI', Austrian Academy of Sciences Press, pàg. 309–316.
Neugebauer, Otto Eduard(1939),"Die Bedeutungslosigkeit der 'Sothisperiode' für die Älteste Ägyptische Chronologie",Acta Orientalia, No. 16', pàg. 169 ff.
O'Mara, Patrick F.(January 2003),"Censorinus, the Sothic Cycle, and Calendar Year One in Ancient Egypt: The Epistemological Problem",Journal of Near Eastern Studies, Vol. LXII, No. 1', Chicago: University of Chicago Press, pàg. 17–26.
