Calendari lunisolar
Un calendari lunisolar és un calendari que indica el temps prenent en consideració tant les fases del Sol com les fases de la Lluna.[1] Si l'any solar es defineix com un any tropical, llavors un calendari lunisolar donarà una indicació de l'estació; si es pren com un any sideral, llavors el calendari serveix per a predir la constel·lació prop de la qual passarà la lluna plena. Generalment, també cal que l'any tingui un nombre enter de mesos. La majoria dels anys tenen 12 mesos, però cada segon o tercer any cal afegir-hi un mes extra (dit mes embolismal) per ajustar la datació amb el calendari solar. L'any lunar de tretze llunes és anomenat any embolismal.[2]
Els calendaris lunisolars es troben en moltes cultures. A diferència dels calendaris purament lunars com el calendari islàmic, els calendaris lunisolars tenen regles d'intercalació addicionals que els restableixen periòdicament en una concordança aproximada amb l'any solar i, per tant, amb les estacions.
Reconciliació dels cicles lunars i solars
Determinació dels mesos de traspàs
Un any tròpic té una durada aproximada de 365,2422 dies i un mes sinòdic té una durada aproximada de 29,5306 dies,[3] de manera que un any tròpic té una durada aproximada de 365.2422 / 29.5306 ≈ 12.36826 mesos. Com que 0,36826 està entre i, un any típic de 12 mesos s'ha de complementar amb un mes intercalar o de traspàs cada 2 o 3 anys. Més precisament, 0,36826 és força proper a (aproximadament 0,3684211): diversos calendaris lunisolars tenen 7 mesos de traspàs en cada cicle de 19 anys (anomenat cicle metònic). Els babilonis van aplicar el cicle de 19 anys a finals del segle VI aC.[4]
La intercalació dels mesos de traspàs sovint es controla mitjançant l'epacta, que és la diferència entre els anys lunars i solars (aproximadament 11 dies). El cicle metònic clàssic es pot reproduir assignant un valor d'epacta inicial d'1 a l'últim any del cicle i incrementant-lo en 11 cada any. Entre l'últim any d'un cicle i el primer any del següent, l'increment és de 12. – el saltus lunae – la qual cosa fa que les epactes es repeteixin cada 19 anys. Quan l'epacta arriba a 30 o més, s'afegeix un mes intercalar i se'n resta 30. El cicle metònic estableix que 7 de 19 anys contindran un mes intercalar addicional i aquests anys es numeren: 3, 6, 8, 11, 14, 17 i 19. Tant el calendari hebreu com el calendari julià utilitzen aquesta seqüència.
Els calendaris budista i hebreu restringeixen el mes de traspàs a un sol mes de l'any; el nombre de mesos comuns entre els mesos de traspàs és, per tant, normalment de 36, però ocasionalment només de 24 mesos. Com que els calendaris lunisolars xinès i hindú permeten que el mes de traspàs es produeixi després o abans (respectivament) de qualsevol mes, però utilitzen el veritable moviment aparent del Sol, els seus mesos de traspàs no solen tenir lloc dins d'un parell de mesos del periheli, quan la velocitat aparent del Sol al llarg de l’eclíptica és la més ràpida (ara al voltant del 3 de gener). Això augmenta el nombre habitual de mesos comuns entre els mesos de traspàs a aproximadament 34 mesos quan es produeix un doblet d'anys comuns, mentre que redueix el nombre a uns 29 mesos quan només es produeix un singletó comú.
Amb temps incomptable
Una manera alternativa de tractar el fet que un any solar no conté un nombre enter de mesos lunars és incloent temps no comptat en un període de l'any que no està assignat a un mes amb nom.[5] Alguns Salish de la Costa utilitzaven un calendari d'aquest tipus. Per exemple, els Chehalis començaven el seu recompte de mesos lunars des de l'arribada del salmó chinook en període de desova (al calendari gregorià, octubre), i comptaven 10 mesos, deixant un període no comptat fins a la propera migració de salmó chinook.
Llista de calendaris lunisolars
Els calendaris xinès, budista, birmà, assiri, hebreu, jainista, nepalès tradicional, hindú, japonès, coreà, mongol, tibetà i vietnamita (en l’àmbit cultural xinès de l'Àsia oriental), a més dels antics calendaris hel·lènic, de Coligny i babilònic són tots lunisolars. A més, alguns dels antics calendaris preislàmics del sud d'Aràbia seguien un sistema lunisolar. Els calendaris lunisolars xinès, de Coligny i hebreu [a] segueixen més o menys l’any tròpic, mentre que els calendaris lunisolars budistes i hindús segueixen l’any sideri. Per tant, els tres primers donen una idea de les estacions, mentre que els dos últims donen una idea de la posició entre les constel·lacions de la lluna plena.
El calendari hebreu, el budista, l'hel·lènic, l'hindú, el birmà, el tibetà, el xinès, el vietnamita, el mongol, el coreà, el primer calendari gal de Coligny i el calendari babiloni, són tots lunisolars, com també ho va ser el calendari japonès fins al 1873.
El xinès, el gal de Coligny i l'hebreu[6] són calendaris lunisolars que segueixen més o menys l'any tròpic, mentre que el budista i l'hindú són calendaris lunisolars que fan el seguiment de l'any sideral.
La següent és una llista de calendaris lunisolars ordenats per família.
Calendari babiloni
Tenien un calendari lunisolar amb 12 mesos lunars de 30 dies cadascun, al qual afegien mesos extra quan necessitaven mantenir el calendari en línia amb les estacions.[7]
- Família de calendaris babilònics – ús comú del cicle metònic
- Calendari macedoni antic
- calendari hebreu
- Calendari Umma
Calendari àtic
Emprat a Grècia, constava de 354 dies, al qual s'intercalaven mesos extra sobre una base científica, afegint-hi mesos a intervals específics en un cicle d'anys solars.[8]
Càlcul lunisolar en els calendaris cristians
El calendari gregorià (el més utilitzat del món) és un calendari solar, però la data de Pasqua s'associa històricament amb la data de la Pasqua jueva del calendari hebreu. Les esglésies cristianes occidentals utilitzen un algoritme basat en la lunar per determinar la data de la Pasqua i les consegüents festes mòbils.[9] Breument, la data es determina respecte a la lluna plena eclesiàstica que segueix l’equinocci eclesiàstic de març. (Aquests esdeveniments es determinen per referència al cicle metònic, no a l'astronomia.) Les esglésies cristianes orientals tenen un algoritme similar que es basa en el calendari julià.
Hindú
- Família del calendari hindú – arrels astronòmiques compartides
- Vikram Samvat
- Shaka Samvat
- calendari budista
- Calendari birmà (calendari Pyu)
- Chula Sakarat
- Sambat del Nepal
- Calendari lunar tailandès
- Vira Nirvana Samvat (calendari jainista)
Xinès
- Família del calendari xinès – els anys comencen amb la segona lluna nova després del solstici d'hivern (excepte els períodes de traspàs)p
- calendari japonèsç
- Calendari coreàç
- calendari mongol
- calendari tibetà
- Calendari vietnamita
El calendari xinès (華夏曆法) o calendari lunisolar xinès també s'anomena Calendari Agrícola [農曆; 农历; Nónglì; 'calendari agrícola'], o calendari Yin [陰曆; 阴历; Yīnlì; 'calendari yin']), ja que els moviments del sol (que representa el Yang) i la lluna (que representa el Yin) són les referències per als càlculs del calendari lunisolar xinès.
El calendari lunisolar xinès és l'origen d'algunes variants de calendari adoptades per altres països veïns, com ara Vietnam i Corea.
Juntament amb les observacions astronòmiques, horològiques i fenològiques, es van refinar les definicions, mesures i prediccions d'anys, mesos i dies. Els fenòmens i càlculs astronòmics van emfatitzar especialment els esforços per correlacionar matemàticament els cicles solars i lunars des de la perspectiva de la Terra. que, tanmateix, se sap que requereixen un cert grau d'aproximació o compromís numèric.
El primer registre del calendari lunisolar xinès és a la dinastia Zhou (1050 BC – 771 aC, fa uns 3000 anys.[10]) Al llarg de la història, el calendari lunisolar xinès va tenir moltes variacions i va evolucionar amb diferents dinasties amb una precisió creixent, incloent-hi els "sis calendaris antics" del període dels Regnes Combatents, el calendari Qin de la dinastia Qin, el calendari Han o el calendari Taichu de la dinastia Han i la dinastia Tang, el calendari Shoushi de la dinastia Yuan i el calendari Daming de la dinastia Ming, etc. A partir del 1912, el calendari solar occidental s'utilitza juntament amb el calendari lunisolar a la Xina.
Les festes xineses més celebrades, com ara l’Any nou xinès (華夏新年), Festival dels Fanalets (元宵節), Festival 中秋節 Mitja Tardor (Festa de la Mitja Tardor), i Festival del Vaixell del Drac (端午節) es basen tots en el calendari lunisolar xinès. A més, el popular zodíac xinès és un esquema de classificació basat en el calendari xinès que assigna un animal i els seus atributs reputats a cada any en un cicle repetitiu de dotze anys. El calendari tradicional utilitzava el ganzhi basat en el cicle sexagenari els cicles repetitius matemàtics del sistema de tiges celestials i branques terrenals.
Sense classificar o independent
- Calendari àtic
- Un calendari lunisolar ideat per Jordi Gemist Pletó, naixement Georgios Gemistos, al seu Llibre de lleis
- Calendari egipci ptolèmic
- calendari inca
- Calendari celta, inclòs el calendari de Coligny
- Calendari muisca
- Calendari nisg̱a'a
- Antic calendari ojibwe oriental
Referències
- ↑ «Introduction to Calendars». Arxivat de l'original el 2022-06-17. [Consulta: 28 juliol 2026].
- ↑ Figueras, Marc. Diccionari d'astronomia de posició. lulu.com, març 2010, p. 11. ISBN 978-1-4475-1851-8 [Consulta: 15 setembre 2014].
- ↑ P. Kenneth Seidelmann. Explanatory Supplement to the Astronomical Almanac, 1992, p. 577. (que dóna un mes sinòdic mitjà de 29,53059 dies o 29 dies 12 hores 44 minuts i 3 segons)
- ↑ van Gent, R.H. «The Babylonian Calendar». Utrecht University, 01-07-2021. Arxivat de l'original el 2021-04-21. [Consulta: 28 juliol 2026].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Nilsson, Martin P. «[{{{url}}} Primitive Time-Reckoning: A Study in the Origins and First Development of the Art of Counting Time among the Primitive and Early Culture Peoples]» p. 240. C. W. K. Gleerup, 1920.
- ↑ El modern calendari hebreu, pel fet que es basa en regles en lloc d'observacions, no és exactament un seguiment de l'any tròpic, i de fet la mitjana de l'any hebreu de # 365,2468 dies és intermedi entre l'any tròpic (~365,2422 dies) i l'any sideri (~365,2564 dies).
- ↑ Giuseppe. «Calendario lunisolar asirio-babilonio» (en spanish). Arxivat de l'original el 2026-07-28. [Consulta: 28 juliol 2026].
- ↑ Alegsa, Leandro. «Significado de «calendario griego lunisolar»» (en castellà). Arxivat de l'original el 2026-07-28. [Consulta: 28 juliol 2026].
- ↑ Richards, E. G.. «Calendars». A: Urban. Explanatory Supplement to the Astronomical Almanac. 3a. Mill Valley, CA: University Science Books, 2013, p. 583, 592, §15.4. ISBN 978-1-891389-85-6.
- ↑ Xu, Zhaofeng «Còpia arxivada». Chinese Archaeology, 8, p. 172 – 177. Arxivat de l'original el 2015-07-22 [Consulta: 20 setembre 2023].
- ↑ El calendari hebreu modern, com que es basa en regles més que no pas en observacions, no segueix exactament el tròpic, i de fet, l'any hebreu mitjà d'uns 365,2468 dies és intermedi entre l'any tròpic (uns 365,2422 dies) i l'any sideral (uns 365,2564 dies).
Vegeu també
Bibliografia
- Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Dershowitz, Nachum; Reingold, Edward M. «[{{{url}}} Calendrical Calculations]».
Bibliografia
- Dershowitz, Nachum; Reingold, Edward M. Cambridge University Press. Calendrical Calculations, 1997. ISBN 978-0-521-56474-8 [Consulta: 7 juliol 2017]. -{with Online Calculator}-
- Dershowitz; Reingold, Edward M. Cambridge University Press. Calendrical Calculations, 2008. ISBN 9780521885409.
- Birashk, Ahmad. Mazda Publishers. A comparative Calendar of the Iranian, Muslim Lunar, and Christian Eras for Three Thousand Years, 1993. ISBN 978-0-939214-95-2.
- Richards, EG. Oxford University Press. Mapping Time, the calendar and its history, 1998. ISBN 978-0-19-850413-9.
- Doggett, LE. University Science Books. Explanatory Supplement to the Astronomical Almanac, 1992. ISBN 978-0-935702-68-2.
- Aveni, Anthony F. Tauris Parke. Empires of Time: Calendars, Clocks, and Cultures. reprint of 1990 original, 2000. ISBN 978-1-86064-602-7. OCLC 45144264.
- Björnsson, Árni. Mál og menning. High Days and Holidays in Iceland, 1995. ISBN 978-9979-3-0802-7. OCLC 186511596.
- Rose, Lynn E. Kronos Press. Sun, Moon, and Sothis, 1999. ISBN 978-0-917994-15-9.
- Schuh, Dieter. Franz Steiner Verlag. Untersuchungen zur Geschichte der Tibetischen Kalenderrechnung, 1973. OCLC 1150484.
- Spier, Arthur. Feldheim Publishers. The Comprehensive Hebrew Calendar, 1986. ISBN 978-0-87306-398-2.
- Zerubavel, Eviatar. University of Chicago Press. The Seven Day Circle: The History and Meaning of the Week, 1985. ISBN 978-0-226-98165-9.
- Fraser, Julius Thomas. University of Massachusetts Press. Time, the Familiar Stranger. illustrated, 1987. ISBN 978-0-87023-576-4. OCLC 15790499.
- Whitrow, Gerald James. Oxford University Press. What is Time?, 2003. ISBN 978-0-19-860781-6. OCLC 265440481.
- C.K, Raju. SAGE Publications Pvt. Ltd. The Eleven Pictures of Time, 2003. ISBN 978-0-7619-9624-8.
- C.K, Raju. Springer. Time: Towards a Consistent Theory, 1994. ISBN 978-0-7923-3103-2.
- The Chronology of Ancient Nations, Chapter VII, 1879.
- Head of All Years: Astronomy and Calendars at Qumran in their Ancient Context, 2008.
- Blackburn, Bonnie. Oxford University Press. The Oxford Companion to the Year: An Exploration of Calendar Customs and Time-reckoning, 2000.
- Burnaby, Sherrard Beaumont. George Bell and Sons. Elements of the Jewish and Muhammadan Calendars, 1901.
- Bushwick, Nathan. Moznaim. Understanding the Jewish Calendar, 1989. ISBN 978-0-940118-17-1.
- Feldman, William Moses. Sepher-Hermon Press. Rabbinical Mathematics and Astronomy. 3a, 1978.
- Reingold, Edward M.; Dershowitz, Nachum. Cambridge University Press. Calendrical Calculations: The Millennium Edition. 2, 2001, p. 723–730. ISBN 978-0-521-77752-0.
- Resnikoff, Louis A. Jewish Calendar Calculations. 9, 1943, p. 191–195,274–277.
- Schwartz, Eduard. Christliche und jüdische Ostertafeln (Abhandlungen der königlichen Gesellschaft der Wissenschaften zu Göttingen. Philologisch-Historische Klasse. Neue Folge, Band viii), 1905.
- Spier, Arthur. Feldheim Publishers. The Comprehensive Hebrew Calendar: Twentieth to the Twenty-Second Century 5660–5860/1900–2100, 1986.
- Stern, Sacha. Oxford University Press. Calendar and Community: A History of the Jewish Calendar 2nd Century BCE to 10th Century CE, 2001. ISBN 978-0-19-827034-8.
- Eade, J.C.. Cornell University. Southeast Asian Ephemeris: Solar and Planetary Positions, A.D. 638–2000, 1989. ISBN 978-0-87727-704-0.
- Eade, J.C.. Brill. The Calendrical Systems of Mainland South-East Asia. illustrated, 1995. ISBN 9789004104372.
- Htin Aung, Maung. Department of Religious Affairs. Folk Elements in Burmese Buddhism, 1959.
- Irwin, Sir Alfred Macdonald Bulteel. Hanthawaddy Printing Works. The Burmese and Arakanese calendars, 1909.
- Kala, U. Ya-Pyei Publishing. Maha Yazawin Gyi. 1–3. 2006, 4th printing, 1724.
- Luce, G.H.. Artibus Asiae and New York University. Old Burma: Early Pagan. 2, 1970.
- Ohashi, Yukio. World Scientific. Historical Perspectives on East Asian Science, Technology, and Medicine, 2001. ISBN 9789971692599.
Enllaços externs
- Perpetual Chinese Lunar Program Arxivat 2018-08-31 a Wayback Machine..
- Lunisolar Calendar.
- Teoria general dels calendaris lunisolars.
- Calendaris lunisolars grecs.
