Camp Nou

Amb l'arribada de Ladislau Kubala el 1950, el Barça va guanyar diversos trofeus al seu vell camp de les Corts, incloent-hi les cinc copes de la temporada 1951-1952. Malgrat tenir una capacitat per a 60.000 persones, no hi havia prou espai al vell estadi, i el 14 de novembre de 1950, el president Agustí Montal i Galobart obtingué l'acord favorable d'una assemblea de compromissaris per a adquirir uns terrenys per a construir un nou estadi,^[5] i el 19 de desembre es va signar la compra de la masia de Can Planes, propietat de Francesc Planes Buera, per 6 milions de pessetes.^[6] Malgrat això, el febrer de 1951 la comissió dedicada al projecte recomanà un altre emplaçament, i la compra oficial s'ajornà dos anys més.^[5]

Investit president del club el febrer del 1954, Francesc Miró-Sans va rellançar el projecte i es decidí a favor del terreny adquirit el 1950. El 28 de març, una comitiva de 60.000 persones va fer el recorregut des del camp de Les Corts fins a la masia de Can Planes, a l'ombra de la qual va celebrar-se la cerimònia de la col·locació de la primera pedra, amb la presència de Miró-Sans, el governador civil franquista de Barcelona i l'arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, que beneí l'indret.^[7]

El projecte de l'estadi es confià als arquitectes Francesc Mitjans i Miró, cosí del president Miró-Sans, i Josep Soteras Mauri, amb la col·laboració de Llorenç García-Barbón. El projecte s'acabà un any més tard, quan el club n'encarregà la construcció a la societat d'edificis Ingar SA. Els treballs havien de durar 18 mesos, però les despeses van superar en més de quatre vegades les previsions fins a arribar a 288 milions de pessetes. Amb hipoteques i préstecs, el club va poder acabar el projecte, però es va endeutar fortament per molts anys i confiava a sufragar la despesa amb la venda del solar del camp de Les Corts, el que va donar lloc a un període de certa carestia econòmica, fins que finalment el dictador Francisco Franco va autoritzar la requalificació dels terrenys.^[8][9]

Finalment, el 24 de setembre del 1957, festa de la Mercè, el Camp Nou fou inagurat. Una missa solemne presidida per l'arquebisbe Modrego, que beneí l'estadi acabat, precedí el «Hallelujah» d'El Messies de Händel. Dignataris del règim franquista i de la ciutat es reuniren a la tribuna presidencial, i unes 90.000 persones assistiren a la cerimònia d'obertura, a les tribunes de l'immens estadi. Durant l'acte, clubs de futbol de tota Catalunya desfilaren sobre la gespa, així com els membres de les diferents seccions del Barça, les penyes, i els diferents equips del FC Barcelona.^[10][11]

En el partit inaugural, el Barça, amb Ramallets, Olivella, Brugué, Segarra, Viats, Gensana, Basora, Villaverde, Eulogio Martínez, Kubala i Tejada, s'enfrontà a una selecció de jugadors de Varsòvia. A la segona part l'equip presentà Ramallets, Segarra, Brugué, Gràcia, Flotats, Bosch, Hermes, Ribelles, Tejada, Sampedro i Evaristo. El Barça obtingué una primera victòria a l'estadi per 4 a 2 (Eulogio Martínez fou l'autor del primer gol).

La capacitat oficial del Camp Nou era de 93.053 espectadors, amb un terreny de 107 × 72 m. El sistema d'enllumenat fou inaugurat el 23 de setembre del 1959, en un partit de copa d'Europa contra el CDNA Sofia. El 23 de juny del 1963, el Camp Nou va ser espectador de la victòria del Barça a la final de la copa d'Espanya en derrotar el Saragossa per 3 a 1 amb gols de Pereda, Kocsis i Zaldúa. El 1970, el Camp Nou va ser de nou escenari de la final de Copa, però aquest cop sense presència blau-grana.

El 24 de maig del 1972, hi va jugar-hi la primera final de Recopa d'Europa (Glasgow Rangers 3, Dinamo de Moscou 2). El 1974, el Barça celebrà el seu 75è aniversari, i per a l'ocasió, un nou himne va ser cantat en català per un cor de 3.500 veus, abans que el Barça s'enfrontés en partit amistós amb l'equip nacional d'Alemanya de l'Est, que derrotà per 2 a 1. En aquesta època, el club va construir una pista de patinatge i un Mini Estadi per als reserves i activitats annexes que va ser inaugurat el 1982. El 1975 hi va instal·lar marcadors electrònics.

L'estadi va ser remodelat per a acollir alguns partits del Mundial de 1982. Llotges, sales VIP, una nova sala de premsa, nous marcadors, i, sobretot, l'ampliació de la tercera graderia amb 22.150 llocs més, per a una capacitat total de 115.000 espectadors. El primer partit important jugat va ser una nova final de la Recopa d'Europa entre el Barça i l'Standard de Lieja, el 12 de maig de 1982, amb victòria local per 2 a 1.

Finalment, el 13 de juny el Mundial s'hi inaugurà amb uns cent mil expectadors a la cerimònia d'obertura i al partit entre Argentina i Bèlgica (0-1). La resta de la competició permeté al Camp Nou acollir tres partits del grup A de la segona volta: Polònia - Bèlgica, el 28 de juny (3-0), Bèlgica - URSS, l'1 de juliol (0-1) i URSS - Polònia, el 4 de juliol (0-0). La Polònia de Lato i Boniek es classificà per a la semifinal que l'enfrontaria a Itàlia, i de nou al Camp Nou, el 8 de juliol. Però la Squadra Azzurra de Zoff, Bergomi, Scirea, Cabrini, Antognoni, Tardelli i, sobretot, de Paolo Rossi en plena forma, derrotà els polonesos (2-0) i els va portar directament al títol.

A part de la inauguració del museu el 1984, el Camp Nou patí pocs canvis després del Mundial, i fou l'escenari de grans concerts musicals (Lluís Llach, Bruce Springsteen, Michael Jackson, U2, Julio Iglesias, Els Tres Tenors, o el concert d'Amnistia Internacional són alguns exemples). Pel que fa a l'esport, el 24 de maig del 1989 s'hi disputà la final de la Copa d'Europa entre l'AC Milan i l'Steaua de Bucarest amb victòria italiana per 4 a 0. En els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, rebé part de la competició de futbol, incloent-hi la final entre Espanya amb Ferrer i Guardiola del Barça i Polònia (3-2).

Durant la temporada 1993-1994, l'estadi va ser remodelat, amb el rebaix de 2,5 m del terreny i la supressió del fossat de seguretat que separava la gespa de les tribunes i l'afegit de nous seients individuals, de manera que desapareixíen les places dempeus. Cap al 1998-1999, una nova tribuna de premsa, així com la renovació de la tribuna presidencial i les llotges, nous aparcaments sota la tribuna principal i un nou enllumenat i sonorització van acabar d'enllestir l'estadi, amb una capacitat de 98.934 espectadors i un dels pocs en haver rebut les cinc estrelles UEFA. El 26 de maig del 1999 va acollir la final de la Lliga de Campions entre el Manchester United FC i el Bayern de Múnic (2-1). El partit fou integrat dins de les cerimònies del centenari del club, que van durar diversos mesos, incloent-hi l'encontre amistós entre el FC Barcelona i la selecció nacional del Brasil, el 28 d'abril.

El 2007, coincidint amb el 50è aniversari de la inauguració de l'estadi, el president Joan Laporta a anunciar la posada en marxa d'un projecte de remodelació del recinte blaugrana, amb el requisit de respectar l'estructura original. Es va convocar un concurs internacional, on es van presentar més de 80 estudis d'arquitectura d'arreu del món. El 18 de setembre, un jurat integrat per representants del club, l'Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, va triar el projecte de Foster and Partners, amb una proposta inspirada en el trencadís d'Antoni Gaudí, que preveia de revestir l'exterior de l'estadi amb panells amb colors del club (blaugrana) i de la bandera de Catalunya (vermell i groc), amés de l'ampliació de l'aforament en 10.000 espectadors. La maqueta amb el projecte guanyador va ser presentada al públic per primer cop durant la prèvia del partit Barça-Sevilla del 22 de setembre, i posteriorment es va exposar a la segona planta del museu del club. El pressupost inicial era de 250 milions d'euros.^[12][13]

El projecte va quedar suspès durant tres anys esperant que l'Ajuntament de Barcelona aprovés la requalificació dels terrenys adjunts al Camp Nou. Tot i obtenir finalment llum verda, l'arribada a la presidència de Sandro Rosell el 2010 va fer que quedés desestimat.

El 2014, amb l'arribada a la presidència de Josep Maria Bartomeu, es va reprendre el projecte per a renovar el Camp Nou, però aquesta vegada l'enfocament va ser diferent: l'Espai Barça n'ampliava la reforma a tota l'illa, el Palau Blaugrana i els terrenys colindants del Miniestadi.^[14][15] El 5 d'abril d'aquest any es va celebrar un referèndum entre els socis, que va tenir un 31,65% de participació (37.535 socis), i el sí va guanyar amb un 72,3%. Això va provocar l'inici del procés d'obtenció de les llicències necessàries, juntament amb la selecció dels projectes per a la remodelació del Camp Nou i la construcció d'un nou pavelló poliesportiu que substituís el Palau Blaugrana.^[16]

El març del 2016, el club va anunciar que el projecte de l'estudi d'arquitectura japonès Nikken Sekkei havia guanyat el concurs de remodelació del Camp Nou amb un disseny d'un estadi cobert que n'augmentava l'aforament a 105.000 espectadors.^[17] Després de diversos canvis de dates i terminis de construcció, la junta directiva va anunciar que les obres començarien l'estiu del 2020 i s'allargarien fins al 2024.^[18] No obstant això, la crisi econòmica del club i la mala gestió de la junta van provocar la dimissió del president Bartomeu l'octubre del 2020, cosa que paralitzà l'inici de les obres de l'Espai Barça.^[19][20]

A principis del 2023, el president Joan Laporta va modificar el projecte de l'Espai Barça i va plantejar fer una reconstrucció del Camp Nou que n'augmentés la capacitat a 105.000 espectadors, amb un sostre retràctil cobert per 30.000 m² de panells solars per a alimentar una pantalla de 360° que envoltés les grades. A més, incloïa un hotel, oficines, una pista de gel i el nou Palau Blaugrana, amb un cost d'uns 900 milions d'euros. L'empresa encarregada de la reconstrucció és la turca Limak Holding, fundada el 1976 i especialista en projectes d'infraestructura i superestructura.

Després de diversos retards, que van fer que les temporades 2023-2024, 2024-2025 i principis de la 2025-2026, l'equip de futbol jugués a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, el novembre del 2025 se n'anuncià la tornada al Camp Nou, tot i que amb un aforament reduït de 45.000 espectadors i amb les obres encara sense acabar.^[21]

Dins del marc de l'Any Sunyol 2015, el 9 de maig del 2015 es va descobrir el nou nom de la llotja presidencial del Camp Nou en honor de Josep Sunyol i Garriga, president del club entre juliol del 1935 i agost del 1936, i afusellat a l'inici de la Guerra Civil pel bàndol franquista. A l'acte es va desvelar l'obra pictòrica Eina (1973) de Joan Pere Viladecans, donada per Josep Suñol i Soler, president de la Fundació Suñol. Hi van ser presents diferents autoritats polítiques i directives del club, la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el conseller de la Presidència, Francesc Homs; els diputats del Parlament de Catalunya Miquel Iceta (PSC) i Albert Donés (ERC); el president del FC Barcelona Josep Maria Bartomeu, i els expresidents Agustí Montal, Raimon Carrasco i Enric Reyna.^[22]

El març del 2022, el club va anunciar un acord de patrocini de l'estadi amb Spotify per un valor de 250 milions d'euros. Després de l'aprovació per l'Assemblea Extraordinària de Socis Delegats del FC Barcelona celebrada el 3 d'abril, l'estadi passà a denominar-se oficialment Spotify Camp Nou l'1 de juliol.^[23]

A 500 m del Camp Nou hi ha l'estació d'Avinguda de Xile del Trambaix (línies T1, T2 i T3). També són utilitzades les estacions de Pius XII i Palau Reial depenent de l'accés a l'estadi més proper.

Sobretot al final dels partits, es reforça el servei. Els dies feiners i diumenges hi ha tramvies fins a les 00:00 de la nit; divendres, dissabtes i vigílies de festius s'allarga fins a les 2:00 de la matinada.

Les estacions de metro més properes al Camp Nou són Palau Reial, Maria Cristina i les Corts de la L3; Badal de la L5 i Collblanc de la L5 i L9 Sud. Totes estan de 500 a 1000 metres del Camp Nou, depenent de l'accés.

Estació més propera per accés:

• Accessos 1-10: Palau Reial.
• Accessos 11-16: Collblanc.
• Accessos 17 i 18: Badal.
• Accessos 19-21: les Corts.

Actualment està en construcció una estació pel Camp Nou de les L9 i L10.

Normalment el metro es reforça amb més personal quan hi ha partits. Els dies feiners i els diumenges el metro circula fins a mitjanit, mentre que els dissabtes el servei és ininterromput durant tota la nit.

A les proximitats del Camp Nou hi ha un gran nombre de parades servides per línies d'àmbit local, metropolità i també de recorreguts més llargs:

Línies de TMB:

• V1 - Districte Gran Via l'Hospitalet / Av. Esplugues
• V3 - Zona Franca / Can Caralleu
• H6 - Onze de Setembre/Z. Universitària
• H8 - Camp Nou/La Maquinista
• D20 - Pg. Marítim / Ernest Lluch
• 7 - Diagonal Mar/Z. Universitària
• 33 - Z. Universitària/Verneda
• 52 - Pl. Catalunya / Collblanc
• 54 - Estació del Nord / Cardenal Reig
• 59 - Pg. Marítim/R. M. Cristina
• 63 - Pl. Universitat/Sant Joan Despí
• 67 - Pl. Catalunya/Cornellà
• 70 - Rambla de Badal / Bonanova
• 75 - Les Corts/Av. Tibidabo
• 78 - Est. Sants/St. Joan Despí
• 113 - La Mercè
• 157 - Collblanc / Sant Joan Despí

Línies de l'AMB:

• M12 - Barcelona (Pl. Reina Maria Cristina)/Cornellà (Almeda)

Nitbus (aproximadament 22.30h-5h):

• N2 - Hospitalet (Av. Carrilet)/Barcelona (Via Augusta) Arxivat 2012-04-20 a Wayback Machine.
• N3 - Collblanc/Montcada i Reixac Arxivat 2012-04-20 a Wayback Machine.
• N12 - Barcelona (Pl. Portal de la Pau)/St. Feliu de Llob. (La Salut) Arxivat 2013-07-01 a Wayback Machine.
• N14 - Barcelona (Rda. Universitat)/Castelldefels (Centre vila) Arxivat 2012-04-20 a Wayback Machine.

Normalment es reforça el servei de les línies 15, 43 i 56 en funció de la demanda que es pugui produir. A més, a la sortida es posen en funcionament dues línies especials cap a la plaça del Mossèn Jacint Verdaguer i a la plaça Catalunya. El bitllet val 2,70 €.