Casa Calvet

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Calvet
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(ca) Casa Calvet Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntoni Gaudí i Cornet Modifica el valor a Wikidata
Construcció1898 Modifica el valor a Wikidata
Obertura2024 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura modernista Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaDreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocCasp, 48 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 27″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.390833333333°N,2.1730555555556°E / 41.390833333333; 2.1730555555556
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN37-MH-EN Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0003819 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC41 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1404 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantVíctor Maria d'Imbert Manero
Anna Solà Galí Modifica el valor a Wikidata

X: casa_calvet Modifica el valor a Wikidata

La Casa Calvet és un edifici al carrer de Casp, 48 de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.[1][2]

Història

Va ser projectat el 1898 per l'arquitecte Antoni Gaudí per encàrrec de Juliana Pintó i Roldós, vídua del fabricant tèxtil de Vilassar de Dalt Pere Màrtir Calvet i Carbonell (†1894)[3] i representant de la raó social Successors de Pere Calvet.[4]

El 1900, l'edifici guanyà el premi de l'Ajuntament de Barcelona al millor edifici de l'any,[1] i va servir tant per al negoci, al qual es van destinar la planta baixa i el soterrani, com per a habitatges, situats a les plantes superiors. Més endavant hi viuria el matrimoni format per Víctor Maria d'Imbert Manero i Anna Solà i Galí.[5]

Descripció

Edifici de planta baixa i quatre pisos, destinat a oficines i habitatges. El projecte s'insereix dins la tipologia, aleshores ja molt codificada, de les cases de pisos de l'Eixample, amb dos habitatges per planta al voltant de quatre celoberts i de la caixa de l'escala, i amb façana anterior i posterior.[1]

A la façana principal, Gaudí posà a prova les possibilitats que li ofereix el repertori estilístic del barroc: les columnes de la planta baixa, l'ornamentació de la tribuna de la planta noble i dels balcons, el mateix tractament de la pedra, el coronament doblement curvilini de l'edifici. El repertori barroc apareix també al vestíbul i a l'escala principal.[1] Però el sector més personal i creatiu és, sens dubte, la façana interior, mancada de referències estilístiques però que desenvolupa una solució original al problema de les galeries, fet que l'apropa a la funcionalitat de les façanes racionalistes.[1]

Cal destacar també, al coronament de la façana, els bustos dels tres sants patrons de Vilassar de Dalt, d'on eren els Calvet: Sant Pere Màrtir (en honor del pare del propietari), Sant Genís d'Arle, el notari, i Sant Genís de Roma l'actor. Les columnes que flanquegen l'entrada recorden bobines de fil, i constitueixen una al·lusió al negoci tèxtil de la família.[6]

Els treballs de forja són obra del serraller Josep Perpinyà.[7] A l'interior s'hi troba una obra mecànica destacada, un ascensor amb aparença de moble de fusta tallada fabricat per Cardellach.[8]

Galeria d'imatges

Referències

  1. 1 2 3 4 5 «Casa Calvet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Casa Calvet». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ «Defuncions. Any 1894. Registre 1833. Jutjat Universitat». AMCB, 21-02-1894. [Consulta: 27 abril 2019].
  4. ↑ «Juliana Pintó Roldos. Representant dels Successors de Pedro Calvet. Casp 48. Sol·licitar permis per a construir habitatge». Q127 Eixample 6887/1898. AMCB, 02-04-1898.
  5. ↑ «Víctor Imbert [Víctor Maria d'Imbert Manero]». Repertori de col·leccionistes i col·leccions d'art i arqueologia de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans.
  6. ↑ «Casa Calvet». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  7. ↑ «Perpinyà, Josep». Dades dels Països Catalans.
  8. ↑ Marín, Laia. «Casa Calvet: la primera obra residencial de Gaudí a l’Eixample». El Temps, 03-11-2024. [Consulta: 4 maig 2026].

Enllaços externs