Can Fargas

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Fargas
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativala Font d'en Fargues (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocPg. Maragall, 383-389 - Av. Frederic Rahola, 2-8 - Peris Mencheta, 1-3 Modifica el valor a Wikidata
 41° 25′ 39″ N, 2° 09′ 53″ E / 41.42737961°N,2.16460423°E / 41.42737961; 2.16460423
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN4104-MH-EN Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC30235 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona2784 Modifica el valor a Wikidata

Can Fargas o Fargues és una masia situada al barri de la Font d'en Fargues de Barcelona. La torre de defensa, al voltant de la qual va anar creixent la casa, està catalogada com a bé cultural d'interès nacional.[1][2] La finca era de gran extensió, ja que comprenia tot el que actualment és el parc del Guinardó i arribava fins a la part alta de l'Hospital de Sant Pau.[1]

Història

El 1735, l'adroguer Josep Pujol i Móra va adquirir en venda judicial les torres «xica» i «gran» que havien pertangut al mercader Rafael Calceria,[3] i l'any següent va ampliar la propietat amb l'adquisició d'una peça de terra d'una mujada i mitja al pagès Silvestre Oliva.[4] El 1737, en va adquirir una altra a Francesc Galceran de Cartellà-Sabastida-Ardena i Fons, baró de l'Albi,[5] i va encarregar al pagès Pere Serra la plantació de vinya i arbres fruiters.[6] Casat amb Gaietana Pujol, va morir el 1754, deixant com a hereu el seu primogènit Josep Pujol i Pujol,[7] que el 1757 es va casar amb Maria Francesca March i Matas.[8][9]

A la seva mort el 1788, va deixar com a hereu el seu primogènit Josep Gaietà Pujol i March.[10][11] Durant l'ocupació de Barcelona per les tropes franceses, fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona, i el 1814, amb la restauració en el tron de Ferran VII, fou detingut, multat amb 20.000 duros (fet que l'obligà a vendre's moltes finques) i finalment desterrat fora d'Espanya.[12] Va morir solter el 1820 i va llegar la finca (aleshores anomenada mas Pujol) a la seva germana Francesa,[13] vídua d'Antoni de Casanovas i de Girona, fill del botiguer de draps ennoblit Antoni de Casanovas i Roig i de Francesca de Girona i Rigalt,[14] i la torre Xica o mas Pujolet al seu nebot Miquel Puig i Padró.[15][16]

L'hereu Maties de Casanovas i Pujol (1782-1842) s'havia casat el 1808 amb Dolors de Bacardí i Cuyàs, germana de Ramon de Bacardí i Cuyàs.[14][12] L'hereu Maties Ramon de Casanovas i de Bacardí (1820-1847) es va unir en matrimoni amb Miquela de Borràs i de Valls (vídua de Joan Anton de Peguera i Baillet (1755-1837), un altre gran propietari d'Horta i Sant Martí),[12] amb qui convisqué gairebé un any sense tenir fills.[14] En el seu testament, va llegar tots els seus béns a Miquela,[17][14] que l'any següent en va fer donació inter vivos a favor del seu cunyat Baltasar de Casanovas i de Bacardí (1824-1892),[18][19][14][12] que d'aquesta manera, va reunir una gran extensió de terres, que anaven, a grans trets, des de l'Hospital de Sant Pau fins al torrent d'en Carabassa.[12]

Baltasar de Casanovas es va casar a Madrid (on residia la parella) amb Gabriela Fernández de Landa i van ser pares d'una filla única, Montserrat de Casanovas i Fernández de Landa (1860-1948), que es va casar amb Pere Fargas i Sagristà.[14][12] El matrimoni va tenir quatre fills: dues noies, Rosa i Montserrat, que van morir molt jovenetes, i dos nois, Baltasar i Santiago.[12] Després de la mort del seu marit el 1925, Montserrat de Casanovas va residir llargues temporades a la masia, rebatejada com a can Fargas, i la va llegar al seu fill Santiago, que va morir a Can Basté el 1955.[12] Aleshores, la finca fou heretada per la seva vídua, Margarida Wall, una mallorquina d'ascendència argentina, que la va habitar eventualment.[12][1] Després passà a mans dels germans Robert i Ofèlia Rosselló Wall, fills del seu primer matrimoni.[12]

Robert, que hi va viure fins a la seva mort, es va casar amb Montserrat Salla, però van morir sense descendència i la masia va quedar en mans de la seva germana Ofèlia.[12] Tot i que segons alguns testimonis, la seva voluntat era cedir la masia a la ciutat, el 1997, el seu representant legal va aprofitar la seva malaltia per a vendre-la a l'empresa Unicompta, de la família Vilaregut Barceló, per 190 milions de pessetes a pagar en 10 anys sense interessos. Una de les clàusules del contracte en donava dret a habitació sobre una part a l'Ofèlia amb caràcter vitalici.[12] Finalment, després de molts anys de reivindicacions veïnals encapçalades per la Plataforma Salvem Can Fargas, el 2009 va passar a mans municipals, i actualment acull una escola de música.[20]

Descripció

Està formada per un cos central de planta rectangular i coberta a quatre aigües, una torre de defensa que data del segle xi, al voltant de la qual s'agrupen tot un seguit d'afegits de diferents èpoques, entre els quals destaca la façana sud-oest amb una galeria d'arcs rebaixats.[1][2] Les façanes són de maçoneria i arrebossades només en part. A la part posterior hi ha un petit jardí de gust romàntic, amb brollador i estàtua, separat del carrer amb un mur d'obra no gaire alt i un tancament de xiprers retallat.[2] Durant el segle xix, s'hi van fer algunes reformes en el sector est: es va acabar de fer el sector central de la galeria est, es van reforçar els murs de la façana nord amb nous contraforts i probablement és de llavors l'excavació de l'hipogeu que fa funció de carner.[12]

Les mides interiors de la torre són de 7,04 x 2,93 m i el gruix dels murs va entre 0,81 i 1,12 m. Està feta amb carreus de pedra de proporció horitzontal en fileres regulars i que presenten una junta molt característica: enrasada a la superfície i remarcada en fresc per un punxó. Aquesta tipologia és pròpia del segle x.[1] S'hi accedeix des del pati mitjançant una escala de dos trams des de l'exterior. Actualment està coberta per un voladís de vidre amb suport de ferro de factura molt recent.[1] La planta baixa té coberta de volta de canó. L'arrebossat dels murs no permet distingir l'aparell constructiu d'aquests ni de la volta. A l'interior hi ha un arc de pas que pot indicar l'existència d'una subdivisió en origen, que possiblement es repetia en el pis superior.[1]

La primera planta presenta un espai diàfan on s'hi aprecien senyals de reformes diverses. Destaquen les pintures amb motius geomètrics (escacat blans i mangres sobre un arrebossat de morter de calç) possiblement hi havia decoració figurativa però no es veu clarament pel mal estat de conservació. Les pintures són medievals, daten entre els segles xiii i xiv o inicis del xv.[1] A la planta segona s'hi accedeix per una petita obertura en el mur sud. La coberta està constituïda per un embigat de fusta a quatre aigües amb teula àrab i remat de dos gerres ceràmiques de les quals només se'n conserva una. Els quatre costats de la torre presenten una galeria de tres arcs de mig punt, dels quals els tres estan tapiats, només està lliure el de la façana principal.[1]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 «Torre de Can Fargas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 3 «Can Fargas». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ «Presa de possessió de la finca per Josep Pujol i Móra». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Joan Plana i Junquer, 02-06-1735.
  4. ↑ «Venda d'una peça de terra per Silvestre Oliva a Josep Pujol i Móra». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Joan Plana i Circuns, 19-02-1736.
  5. ↑ «Venda d'una peça de terra pel baró de l'Albi a Josep Pujol i Móra». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Josep Cols, 12-09-1737.
  6. ↑ «Carta de pagament de Pere Serra a Josep Pujol i Móra». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Josep Cols, 07-12-1738.
  7. ↑ «Publicació del testament de Josep Pujol i Móra». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Antoni Duran i Quatrecases, 17-07-1754.
  8. ↑ «Renúncia de l'usdefruit de l'herència del seu difunt marit per Gaietana Pujol a favor del seu fill Josep Pujol i Pujol». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Josep Olzina i Cabanas, 25-01-1757.
  9. ↑ «Capítols matrimonials entre Josep Pujol i Pujol i Maria Francesca March i Matas». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Sebastià Prats, 11-03-1757.
  10. ↑ «Obertura del testament de Josep Pujol i Pujol». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Magí Artigas, 12-10-1788.
  11. ↑ «Obertura del codicil de Josep Pujol i Pujol». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Magí Artigas, 15-10-1788.
  12. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Almerich, Giménez i Morros, 2006.
  13. ↑ «Publicació del testament de Josep Gaietà Pujol i March». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio-Carlos García Castrillón). AHPB, notari Josep Maria Vilar i Estruch, 09-11-1820.
  14. 1 2 3 4 5 6 Corbera Palau, 2020.
  15. ↑ «Publicació del codicil de Josep Gaietà Pujol i March». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio-Carlos García Castrillón). AHPB, notari Josep Maria Vilar i Estruch, 11-11-1820.
  16. ↑ «Presa de possessió del mas Pujolet pel procurador de Miquel Pujol i Padró». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio-Carlos García Castrillón). AHPB, notari Josep Maria Vilar i Estruch, 14-11-1820.
  17. ↑ «Testament de Maties Ramon de Casanovas i de Bacardí». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio-Carlos García Castrillón). AHPB, notari Josep Maria Pons i Codinach, 01-10-1847.
  18. ↑ «Cessió de béns de Miquela de Borràs a Baltasar de Bacardí». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio-Carlos García Castrillón). AHPB, notari Josep Maria Pons i Codinach, 18-06-1848.
  19. ↑ «Inventari dels béns cedits per Miquela de Borràs a Baltasar de Bacardí». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio-Carlos García Castrillón). AHPB, notari Josep Maria Pons i Codinach, 21-06-1848.
  20. ↑ «Can Fargues». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Vegeu també

Bibliografia

  • Almerich, Paulina; Giménez, Carlota; Morros, Teresa. Font d'en Fargues. Gènesi, història i records d'un barri en 100 anys. Ajuntament de Barcelona. Districte d'Horta-Guinardó, 2006. 
  • Corbera Palau, Joan «El mas Casanovas: senyors, pagesos, rajolers, veïns». El Pou, publicació del Grup d'Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, núm. 10, 2020, p. 44-57.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.