Canetera
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Espanya  |
| Detalls | |
| Tipus | oliva, oleicultura en Espanya i oleicultura a Catalunya |
Canetera (a Lucena del Cid), o també seniera (a Canet lo Roig), ceniera, del riu, del Sénia, canetí (la Jana), nana, llusió (a Canet lo Roig) o fratupí és un tipus d'olivera provinent de Canet lo Roig, al Baix Maestrat, País Valencià.[1] A Espanya, té una extensió d'unes 2800 hectàrees, distribuïdes majoritàriament al voltant d'aquest municipi. La majoria d'aquestes hectàrees són doncs al nord de la província de Castelló de la Plana i al sud de la província de Tarragona, a l'espai que denominem Terres de l'Ebre.
Característiques Agronòmiques
És un arbre de producció mitjana però regular. Les olives caneteres o del riu maduren força tard, són allargades, punxegudes i de mida mitjana i es diferencien de la resta d'olives pel puntejat.[2]
És comú plantar oliveres caneteres en empelt damunt d'altres varietats com és ara la farga,[3] raça amb que comparteix zona de distribució. Aquest procediment es faria per a augmentar el vigor de l'olivera canetera, ja que és una espècie considerada fràgil, de dimensió mitjana més aviat xicoteta, i amb la copa i el tronc força irregular.[4] Cal, per tant, podar l'arbre d'aquesta varietat només modestament.[3] En producció, l'olivera canetera es manifesta regular, la seva maduració és prou tardana i té un fruit que es distingeix de les olives d'altres varietats pel seu puntejat.[5][6]
Quant a la incidència de malalties, s'assembla a la varietat piqual ja que, comparada amb, per exemple, l'arbequina, no és tan susceptible a l'ull de gall. D'igual manera, un cop més com la piqual, l'oliva canetera pot ser sensible al verticillium.[3] Està demostrat que els arbres d'aquesta espècie són poc resistents al fred.[7]
| Descripció pomològica varietat Canetera[1] | |
|---|---|
| Característiques de l'arbre | |
| * Vigor: | Baix |
| * Port: | Obert |
| * Densitat de la capçada: | Espessa |
| Característiques de la fulla | |
| * Forma: | El·líptica-lanceolada |
| * Longitud: | Mitjana |
| * Amplada: | Mitjana |
| * Curvatura del limbe: | Plana |
| Característiques del fruit | |
| * Pes: | Mitjà baix |
| * Forma (A): | Allargada |
| * Simetria (A): | Asimètrica |
| * Posició del diàmetre transversal màxim (B): | Cap a l'àpex |
| * Àpex (A): | Apuntat |
| * Base (A): | Arredonit |
| * Mugró (A): | Evident |
| * Color a la maduració: | Negre |
| Característiques de l'endocarpi | |
| * Pes: | Mitjà |
| * Forma (A): | Allargada |
| * Simetria (A): | Asimètric |
| * Simetria (B): | Lleugerament asimètric |
| * Posició del diàmetre transversal màxim (B): | Cap a l'àpex |
| * Secció transversal màxima: | El·líptica a circular |
| * Àpex (A): | Apuntat |
| * Base (A): | Apuntada |
| * Superfície (B): | Llisa a rugosa |
| * Nombre de solcs fibrovasculars: | MIg |
| * Distribució dels solcs fibrovasculars: | Agrupats cap a la sutura |
| * Terminació de l'àpex (A): | Amb mucró |
El millor sistema per a la seua recol·lecció és el vibrador manual, essent la segona quinzena d'octubre, la data adecuada per fer-la.[8]
Usos
Hitòricament s'ha utilitzat el fruit per fer olives trencades. Les olives es parteixen amb un cop i, després de matar-les canviant diverses vegades l'aigua, s'amaneixen amb sal i sajolida.[9][10]
També és una varietat d'olivera conreada per a l'oli.[11] Aquest tendeix a ser amargant i picant en boca per sobre del que es considera desagradable al paladar. L'oli d'olives caneteres gaudeix de força sabors secundaris, especialment de tipus vegetal, com és ara: carxofa, fulles d'olivera i plantes d'horta.[12] El seu contingut en àcid oleic és del 82%, cosa que el converteix en un dels olis més estables del món.[10] E sistema d'extracció de l'oli és el sistema continu de dues fases, amb extracció en fred 20 °C.[8]
Referències
- 1 2 ÍÑIGUEZ, Arturo; PAZ, Sergio; ILLA-GÓMEZ, Francisco J. Variedades de olivo cultivadas en la Comunidad Valenciana. València: Generalitat Valenciana. Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación, 2001. ISBN 84-482-2925-8.
- ↑ «Canetera 100». [Consulta: 19 juny 2026].
- 1 2 3 «Variedad de planta de olivo CANETERA». [Consulta: 19 juny 2026].
- ↑ «Olivos del Maestrazgo» (en castellà). Delitapas (promoción Maestrazgo). [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑ «Canetera 100». Olis cuquello. [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑ CUADERNOS DE TECNOLOGÍA AGRARIA. VARIEDADES del OLIVO de la C. VALENCIANA CUADERNOS DE TECNOLOGÍA AGRARIA CONSELLERIA DE AGRICULTURA, PESCA Y ALIMENTACIÓN VARIEDADES del OLIVO de la C. VALENCIANA ARTURO ÍÑIGUEZ MONTERDE SERGIO PAZ COMPAÑ LORENZO SÁNCHEZ RIQUELME. Serie Olivicultura 199. nº1
- ↑ «Descripción de los olivos» (en castellà). Escuela Politécnica Superior de Huesca (Universidad de Zaragoza). [Consulta: 29 agost 2021].
- 1 2 Bernad, Concha. «El olivo y su aceite: el olivo "canetera" y su aceite: "C" de Bardomus.» (en castellà), 23-06-2014. [Consulta: 19 juny 2026].
- ↑ «Aceite de Canetera « Valéncia». [Consulta: 19 juny 2026].
- 1 2 Portal Agrari. Generalitat Valenciana. Ficha oliva canetera.
- ↑ «Canetera» (en castellà). Viveros Sophie. [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑ «Terres de llum. Les nostres varietats». [Consulta: 29 agost 2021].