Carl Reinecke

Plantilla:Infotaula personaCarl Reinecke
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementCarl Heinrich Carsten Reinecke
23 juny 1824 Modifica el valor a Wikidata
Altona (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 1910 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Leipzig (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
1854 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsCarl Heinrich Carsten Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, professor universitari, director d'orquestra, pianista, musicògraf Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Leipzig (1860–1902) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme
ProfessorsFelix Mendelssohn, Franz Liszt, Robert Schumann i Rudolf Reinecke (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAmanda Röntgen-Maier, Ricard Zeckwer, Sara Wennerberg-Reuter, Julie Rivé-King, Ernesto Elorduy, Luigi Torchi, Ernst Rudorff, Isaac Albéniz i Pascual i Robert Kajanus Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeBetty Hansen
Margarethe Schifflin
Charlotte Scharnke Modifica el valor a Wikidata
ParesRudolf Reinecke Modifica el valor a Wikidata  i Johanna Henriette Dorothea Wetegrove Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Reinecke Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcarl-reinecke.de Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2159507 Spotify: 6qrUIvuYX2DLbDruM7rguh Musicbrainz: cea8f0af-2d41-4da3-9105-139ce405cdbe Lieder.net (compositor): 5474 Discogs: 900934 IMSLP: Category:Reinecke,_Carl Allmusic: mn0001775558 Modifica el valor a Wikidata

Carl Heinrich Carsten Reinecke (Altona, avui districte d'Hamburg, 23 de juny de 1824 - Leipzig, 10 de març de 1910) va ésser un pianista, compositor i director d'orquestra alemany. És sobretot conegut per la seva Sonata per a flauta Undine, però també és recordat com un dels músics més influents i versàtils del seu temps. Va exercir com a professor durant 35 anys, fins a la seva jubilació el 1902.

El seu pare era un excel·lent professor, li ensenyà tots els secrets del seu art, que completà després amb algunes lliçons dels millors mestres, i ja el 1843 va fer una excursió per Dinamarca i Suècia, en la que es donà conèixer avantatjosament com a concertista i després residí una llarga temporada a Leipzig, on va tenir com alumnes als compositors Iwan Knorr i August Winding i, on s'entregà amb ardor a l'estudi. De 1846 a 1848 fou pianista de la cort de Dinamarca, el 1851 professor del Conservatori de Colònia, de 1854 a 1859 director de música de Barmen, i de 1859 a 1860 s'encarregà de la direcció dels cèlebres concerts de la Geawandhaus de Leipzig, i ensems de la càtedra de piano i composició superior del Conservatori, on tingué entre altres alumnes l'Albert Maria Eibenschütz en Frederic Hymen Cowen (1852-1935) i, en Walter Niemann,[1] i conservant la primera plaça fins al 1895, en la que succeí a Arthur Nikisch i la segona fins al 1902, època en què es va haver de jubilar-se a causa de la seva avançada edat.

Reinecke fou un músic molt ben dotat i es distingí com a compositor, director d'orquestra i pianista. Les seves composicions, en les que si nota la influència de Robert Schumann i Felix Mendelssohn Bartholdy, i també, en menor escala, la de Richard Wagner, són molt nombrosos i abracen tots els generes.

Obres

Òperes

  • König Manfred: (Wiesbaden, 1867)
  • Der vierjährige Posten;: (1886)
  • Auf hohen Befehl: (1886)
  • Der Gouverneur von Tours: (1891)
  • Ein Abeuteuer Haendels: (1891)

Altres

  • Belsazar: (oratori)
  • Hakon Jarl: Cantata per a cor d'homes, solos i orquestra
  • Die Flucht nach Aegypten: cor d'homes i orquestra
  • 6 poemes: per a veus femenines, solosi acompanyament de piano
  • 2 Misses.
  • 4 concerts per a piano:
  • Un quintet:
  • Un quartet:
  • 7 trios:
  • 3 sonates: per a violoncel
  • 4 sonates: per a violí
  • Sonates: per a piano
  • 20 cànons: per tres veus i piano
  • 3 Simfonies:
  • Les obertures: Dame Kobold; Aladín; Freidensfeier Festouverture; In Memoriam, dedicada a Feliciano David; Zenobia; Zur Jubelfeier; Prologues soleminis; And die Kunstler, amb cor final
  • Preludi i fuga: per a orquestra, amb cor final
  • Gaudeamus igitur:
  • 4 quartets: per a instruments d'arc
  • Lieder's:

Articles

També cultivà la crítica i la història musical, publicant, a més d'articles al Monthly Musical Record i altres revistes, anàlisi, etc.les obres Was sollen wir spielen? 1886; Zur Wielerbelebung der Mozartschen Klavierkonzerte 1891; Und mancheliebe Schatten steigen auf 1900 i Meister der Tonkunst 1903; Aus dem Reich der Töne 1907.

Alumnes de Carl Reinecke

Referències

  1. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 929. (ISBN 84-7291-255-8)
  2. ↑ http://www.biographi.ca/en/bio/porter_charles_henry_15E.html
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.