Carlos Guimard

Plantilla:Infotaula personaCarlos Guimard
Imatge
(1961) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 abril 1913 Modifica el valor a Wikidata
Santiago del Estero (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 setembre 1998 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
NacionalitatArgentina
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaArgentina Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (1950)
Gran Mestre Internacional (1960) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.410 (1971)<
Participà en
1954Olimpíada d'escacs de 1954
1950Olimpíada d'escacs de 1950
1939Olimpíada d'escacs de 1939
1937Olimpíada d'escacs de 1937 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre Internacional (1960)
3 cops Campió de l'Argentina


OlimpBase homes: 2a0mqa2n ChessGames: 59000 365Chess: Carlos_Enrique_Guimard Modifica el valor a Wikidata

Carlos Enrique Guimard (Santiago del Estero, 6 d'abril de 1913 - 11 de setembre de 1998), va ser un jugador d'escacs argentí, que tenia el títol de Gran Mestre des de 1960.[1][2]


Resultats destacats en competició

Va ser campió de l'Argentina en tres ocasions: el 1936 en guanyar Roberto Grau al matx de desempat (+4 -0 =4),[3] el 1937 en guanyar Luis Piazzini (amb un rotund +7 -2 =1)[4] i el 1941 en superar Carlos Maderna per les encara més contundents xifres de (+7 -0 =2).[5][6]

Va obtenir el primer premi a Berlín 1937 (juntament amb Ludwig Rellstab), per davant Fritz Saemisch i Alfred Brinckmann.[7][1] El març de 1941 fou vuitè al IV Torneig de Mar del Plata, (el campió fou Gideon Stahlberg).[8] Va compartir el 15è lloc (de 20 participants) al fort Magistral de Groningen de 1946, el primer torneig de màxim nivell mundial disputat després de la segona guerra mundial, i que fou guanyat per Mikhaïl Botvínnik).[9] Aquell mateix any va aconseguir el tercer lloc al fort Torneig Internacional de Barcelona, per darrere de Miguel Najdorf i Abe Yanofsky.[10] La FIDE li va atorgar el títol de Mestre Internacional el 1950. Va compartir el quart lloc en el fort torneig de Buenos Aires 1960,[11] on va aconseguir el títol de Gran Mestre. Fou tretzè de 21 participants en l'Interzonal de Göteborg 1955,[12] i desè de 22 a l'Havana 1962.

Altres resultats importants

AnyTorneigResultatRef.
1934Zonal FIDE Mar del Plata3/6° (6-5-2: 8.5/13)[13]
1938Zonal FIDE Montevideo1/3° (11-3-3: 12.5/17)[14]
1938Carrasco, Montevideo2° (10-3-2: 11.5/15)[15]
1944Mar del Plata3/4° (8-5-2: 10.5/15)[16]
1945Buenos Aires (Círculo de Ajedrez)2/3° (7-4-1: 9/12)[17]
1948Campionat di l'Argentina2° (10-7-0: 13.5/17)[18]
1949Buenos Aires, (Remedios de Escalada)2° (5-0-2: 5/7)[19]
1949Mar del Plata2/3° (8-8-1: 12/17)[20]
1950Mar del Plata2/3° (7-8-2: 11/17)[21]
1953Campionat di l'Argentina2° (11-5-3: 13.5/19)[22]
1954Zonal FIDE Mar del Plata/Buenos Aires3/4° (14-5-2: 16.5/21)[23]
1968Chacabuco, Buenos Aires1/2° (3-2-0: 4/5)[24]
1980Villa Gesell, Buenos Aires2° (3-3-1: 4.5/7)[25]


Participació en competicions per equips

Guimard va participar, representant l'Argentina, en quatre Olimpíades d'escacs, els anys 1937, 1939, 1950, i 1954 (amb un total de 32½ punts de 49 partides, un 66,3%). A les edicions de 1937 i 1939 hi participà sense títol, i a les de 1950 i 1954 hi participà com a MI.[26] Va obtenir-hi un total de tres medalles d'argent, una d'individual el 1937, i dues per equips, el 1950 i 1954.

Taula de participacions en Olimpíades
Any Olimpíada[27] Ciutat Tauler Guanyades Taules Perdudes % Posició
indiv.
Posició
equip
1937 VII Olimpíada Estocolm 4t 8 6 2 68,8 Medalla de plata 4
1939 VIII Olimpíada Buenos Aires 4t 9 5 3 67,6 4 5
1950 IX Olimpíada SFR Yugoslavia Dubrovnik 3r 4 4 2 60,0 4 Medalla de plata
1954 XI Olimpíada Amsterdam 4t 3 2 1 66,7 - Medalla de plata

Contribució a la teoria dels escacs

Guimard fou també periodista, dirigent i organitzador de torneigs d'escacs. Com a jugador, va tenir un joc vigorós i dinàmic d'estil clàssic.

Va ser el creador de la variant que porta el seu nom, dins la defensa francesa: 1.e4 e6 2.d4 d5 3.Cd2 Cc6!? ("Només sé que he d'atacar el peó de d4", així va expressar la seva idea en un reportatge).

Notes i referències

  1. 1 2 «Nota biogràfica de Carlos Guimard» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 27 desembre 2012].
  2. ↑ «Biografia de Carlos Guimard» (en castellà). ajedrezargentina.org. [Consulta: 27 desembre 2012].
  3. ↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  4. ↑ Campionat de l'Argentina 1937
  5. ↑ «Campions de l'Argentina fins al 2003» (en castellà). Web de la Federació Argentina d'Escacs. Arxivat de l'original el 2012-10-25. [Consulta: 27 desembre 2012].
  6. ↑ «Torneigs Majors i Campionats de l'Argentina (notes en castellà)». Arxivat de l'original el 25/10/2009.
  7. ↑ Berlín 1937
  8. ↑ «IV Magistral De Ajedrez Ciudad De Mar Del Plata - Fma». Mdpajedrez.org.ar. Arxivat de l'original el 2012-09-04. [Consulta: 4 febrer 2016]. (castellà)
  9. ↑ «Torneig de Groningen 1946» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 27 desembre 2012].
  10. ↑ «Torneig de Barcelona 1946». 365chess.com. [Consulta: 27 desembre 2012].
  11. ↑ Buenos Aires 1960
  12. ↑ Göteborg 1955
  13. ↑ Zonal FIDE Mar del Plata 1934
  14. ↑ Zonal FIDE Montevideo 1938
  15. ↑ [https://www.365chess.com/tournaments/Carrasco_1938/28488 Carrasco, (Montevideo) 1938
  16. ↑ Mar del Plata 1944
  17. ↑ Buenos Aires 1945
  18. ↑ Campionat di l'Argentina 1948
  19. ↑ Remedios de Escalada 1949
  20. ↑ Mar del Plata 1949
  21. ↑ Mar del Plata 1950
  22. ↑ Campionat di l'Argentina 1953
  23. ↑ Zonal FIDE Mar del Plata/Buenos Aires 1954
  24. ↑ Chacabuco 1968
  25. ↑ Villa Gesell 1980
  26. ↑ «Fitxa de Carlos Guimard, Olimpíades d'escacs» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 27 desembre 2012].
  27. ↑ «Base de dades de competicions per equips d'escacs» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 3 octubre 2010].


Títols
Precedit per:
Roberto Grau
Campió de l'Argentina
1936-37
Succeït per:
Roberto Grau
Precedit per:
Carlos Maderna
Campió de l'Argentina
1940
Succeït per:
Héctor Rossetto