Carn i pedra

Infotaula episodi de televisióCarn i pedra
(en) Flesh and Stone Modifica el valor a Wikidata
SèrieDoctor Who i Doctor Who (2005) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
TemporadaDoctor Who (sèrie 5) Modifica el valor a Wikidata
Número d'episodi5 Modifica el valor a Wikidata
AnteriorEl temps dels àngels Modifica el valor a Wikidata
SegüentEls vampirs de Venècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1r maig 2010 Modifica el valor a Wikidata
DirectorAdam Smith Modifica el valor a Wikidata
GuionistaSteven Moffat Modifica el valor a Wikidata
Codi de producció1.5 Modifica el valor a Wikidata
Durada45 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
PaísRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Actors
Karen Gillan
Matt Smith
Alex Kingston
Iain Glen
David Atkins
Darren Morfitt
Mark Monero Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1589021 Modifica el valor a Wikidata

"Carn i pedra" (títol original en anglès "Flesh and Stone")[1] és el cinquè episodi de la cinquena temporada del programa de televisió britànic de ciència-ficció Doctor Who, emès per primera vegada l’1 de maig de 2010 a BBC One. Fouscrit per Steven Moffat i dirigit per Adam Smith, amb els àngels ploraners com a vilans principals i el personatge recurrent River Song (Alex Kingston), és la conclusió d'una història de dos episodis; la primera part, "El temps dels àngels", es va emetre el 24 d'abril.

A l'episodi, l'alienígena viatger del temps l'Onzè Doctor (Matt Smith), la seva companya Amy Pond (Karen Gillan), River Song i el pare Octavi (Iain Glen) i els seus clergues militaritzats han escapat de les trampes dels àngels ploraners, unes criatures que només es mouen quan no són vistes pels altres. Es refugien dins de la nau espacial estavellada "Byzantium", però els àngels els persegueixen i l'Amy està a punt de morir per l'empremta d'un àngel al seu ull. Tant els àngels com l'equip del Doctor s'enfronten al perill d'una esquerda cada cop més gran en l'espai i el temps que té el poder d'esborrar persones de la història.

Moffat va escriure la història en dues parts com una seqüela més plena d'acció del seu episodi del 2007 "Parpelleig", inspirat en la relació entre la pel·lícula "Alien" i la seva seqüela, "Aliens". L'episodi conté informació vital sobre l'arc argumental principal de les esquerdes en el temps i conté molts exemples que estan motivats pels personatges. "El temps dels àngels" i "Carn i pedra" van ser els dos primers episodis de la cinquena temporada que es van filmar; el rodatge de "Carn i pedra" va tenir lloc el juliol de 2009, amb localitzacions a Puzzlewood i la platja de Southerndown. L'episodi va ser vist per 8.495 milions d'espectadors al Regne Unit i va rebre ressenyes majoritàriament positives de la crítica, tot i que molts van comentar que no estava a l'altura de la qualitat de la primera part i no estaven d'acord amb la decisió de mostrar els àngels en moviment.

Argument

L'Onzè Doctor, Amy, River, el pare Octavi i els clergues supervivents d'Octavi escapen dels àngels ploraners que s'acosten quan el Doctor destrueix el globus gravitatori que il·lumina la cova on es troben, cosa que els permet saltar a la gravetat artificial de la nau estel·lar estavellada "Byzantium". S'enfilen a l'interior mentre els àngels comencen a seguir-los, i el Doctor dirigeix el grup a la fàbrica d'oxigen de la nau, un bosc contingut dins de la nau. Quan passen per la cabina de vol principal, el Doctor s'adona d'una esquerda a la paret, igual que la del dormitori d'Amy.[N 1] està filtrant energia temporal des del final de l'univers cap al qual s'atrauen els àngels.

L'Amy comença a sentir-se més afectada per la imatge de l'àngel al seu ull, i el Doctor li diu que mantingui els ulls tancats, cosa que li impedeix veure-la. L'Octavi fa que els clergues vigilin l'Amy mentre ell, el Doctor i la River es dirigeixen a una cabina de vol secundària a l'altre costat de la fàbrica d'oxigen. Durant això, el Doctor s'assabenta que River és presonera de l'Octavi i li han promès un perdó complet si ajuda a capturar l'àngel. L'Octavi és assassinat per un àngel, però això permet al Doctor i a la River entrar i assegurar la cabina de vol. Analitzen l'esquerda i confirmen que l'energia filtrada prové d'una explosió en el temps, i redueixen la data de l'epicentre de l'explosió a l'hora de casa de l'Amy.

Mentrestant, els àngels comencen a allunyar-se de la cabina de vol. Els clergues són esborrats del temps per l'esquerda a mesura que s'eixampla. River teletransporta l'Amy a la cabina de vol secundària, rescatant-la dels àngels. El drenatge d'energia dels àngels dels motors "Byzantium" fa que la gravetat artificial falli i els àngels caiguin a l'esquerda. L'esquerda es tanca, ja que els àngels són un esdeveniment prou complex en l'espai i el temps per fer-ho. Com que l'àngel que va infectar l'Amy ha estat esborrat del temps, ja no n'està afectada.

River torna a ser custòdia, però li diu al Doctor que es tornaran a trobar "quan la Pandòrica s'obri". L'Amy demana al Doctor que la porti de tornada a la Terra el dia que ell la va prendre, i ella li mostra que es casarà l'endemà, abans d'intentar seduir-lo. El Doctor creu que les esquerdes estan relacionades amb la mateixa Amy, i la porta a l'interior de la TARDIS per "arreglar-la".

Doblatge al català

L'episodi va ser doblat al català.[2]

PersonatgeActor/actriuVeu en català
Onzè Doctor Matt Smith Manuel Gimeno
Amy Pond Karen Gillan Isabel Valls
River Song Alex Kingston Neus Sendra
Pare Octavi Iain Glen Santi Lorenz
Àngel Bob David Atkins Marc Gómez
Marco Darren Morfitt Jordi Salas
Pedro Mark Monero Cesc Martínez
Phillip George Russo Jordi Pineda

Producció

Escriptura

L'escriptor Steven Moffat va tenir la idea d’ "El temps dels àngels" i "Carn i pedra" quan pensava en les pitjors situacions possibles amb els àngels ploraners i va pensar en la incapacitat de veure-hi. La seva primera idea va ser la ceguesa, tot i que això va evolucionar fins a la situació en què acaba l'Amy.[3] Moffat va dissenyar la història en dues parts per ser una seqüela més orientada a l'acció de "Parpelleig", un episodi que va escriure per a la tercera temporada que va presentar els àngels ploraners.[4][5] Es va inspirar en la relació entre la pel·lícula Alien i la seva seqüela, Aliens, a la qual va anomenar "la seqüela cinematogràfica més ben concebuda de la història", descrivint-la com més "acolorida" en contraposició al to més discret d'Alien. També pretenia que els Àngels tinguessin un pla que pogués convertir-se en "gairebé com una guerra", en contrast amb la manera com lluitaven per sobreviure a "Parpelleig".[5] El títol "Carn i pedra" va ser suggerit pel fill de Moffat.[6]

L'episodi també és important principalment a l’arc argumental sobre les esquerdes en el temps i l'espai. La idea de l'esquerda es va inspirar en una esquerda similar a la paret de l'habitació del fill de Moffat.[3][7] A mesura que l'esquerda reapareix, es revelen diversos fets sobre ella.[3] A l'episodi, el Doctor especula que estan connectats amb el fet que l'Amy no podia recordar els esdeveniments de diversos episodis anteriors, així com esdeveniments de la història que havien ocorregut a "El pròxim Doctor".[8][9] També descobreix que l'explosió temporal que va causar l'esquerda s'ha de produir el 26 de juny de 2010, que també és la data d'emissió original de l'episodi final de la sèrie, "El "Big Bang"".[10][11] Abans que el Doctor, River i Octavi deixin l'Amy i els altres clergues, el Doctor torna breument per consolar l'Amy i demanar-li que confiï en ell i que recordi el que li va dir quan era més jove; tanmateix, en aquesta escena es mostra el Doctor amb la jaqueta, que havia perdut contra els Àngels anteriorment a l'episodi, així com un rellotge de polsera diferent.[9]A "El Big Bang" es revela que aquest era en realitat el Doctor de més endavant en la seva línia temporal, preparant esdeveniments en el passat d'Amy per intentar ajudar-la a recordar-lo després que hagi reiniciat l'univers.[12][13] River Song li diu al Doctor que el tornarà a veure quan s'pobri la Pandòrica; la Pandorica ja era esmentada anteriorment per Presoner Zero a "L'onzena hora"[7][8] i es revela a "S'obre la Pandòrica", que també mostra el retorn de River Song.[14]

Molts detalls de l'episodi estaven basats en els personatges. El desig de l'Àngel de torturar l'Amy "per diversió" va despertar la ira del Doctor, però també li va donar coratge per derrotar els Àngels i salvar l'Amy. Moffat va declarar que, a l'escena en què el Doctor ha d'esbrinar com salvar l'Amy en qüestió de segons, era "un Doctor molt bàsic... molt pur i simple", i no tenia temps de consolar l'Amy perquè qualsevol compassió s'interposaria en el seu raonament. River també havia d'entendre això i explicar a l'Amy que necessitava pensar. Moffat creia que l'Amy era "apassionada i lluitadora i... també molt intel·ligent", cosa que va demostrar a l'escena on l'Amy no podia obrir els ulls durant més d'un segon però estava decidida a fer-ho durant menys d'un. Moffat també creia que l'intent d'Amy de seduir el Doctor era coherent amb el personatge que havia creat des del seu primer episodi. Reflectia l'estreta fugida de la mort i l'experiència desafiant que tots dos acabaven de compartir, i la tendència d'Amy a fer les coses "al calor del moment", tot i que Moffat va admetre més tard que es penedia de la manera com havia escrit l'escena, dient "La vaig interpretar per riure, i estava molt malament".[15] La resposta del Doctor pretenia ser una reacció típicament avergonyida i nerviosa davant d'aquest tipus de comportament femení.[3]

Rodatge i efectes

Les escenes del bosc es van filmar a Puzzlewood al Forest of Dean.

"El temps dels àngels" i "Carn i pedra" van ser els dos primers episodis que es van produir de la sèrie.[16] La lectura completa de "Carn i pedra" va tenir lloc el 15 de juliol de 2009 després de la lectura completa de "El temps dels àngels".[7] Les escenes forestals a la «Byzantium» es van filmar a Puzzlewood, al Forest of Dean durant nou nits el juliol de 2009.[17] Les escenes finals en una platja es van rodar a Southerndown, Bro Morgannwg a Gal·les durant el 20 i el 21 de juliol de 2009, el primer rodatge realitzat per a la nova sèrie.[18]

La majoria dels àngels ploraners no són accessoris d'estàtues, sinó dones joves portant màscares, disfresses i pintura que trigaven de dues a tres hores a aplicar-se.[19] El director Adam Smith els va qualificar de "malson absolut per filmar" perquè els va costar molt de temps preparar-se i havien d'estar quietes durant llargs períodes de temps.[20] A l'escena culminant, Gillan va haver de caminar amb els ulls tancats, cosa que va dir que era difícil i desafiant, ja que el terra era irregular i fangós. Va afirmar que "va ser la cosa més espantosa" quan va haver d'ensopegar amb un esglaó i caure, tot i que era conscient de la catifa. Com que no podia expressar-se a través dels seus ulls, Gillan va haver d'animar-se més per transmetre emoció.[3] L'escena en què el Doctor, l'Amy i la River estan horitzontals a l'aire quan el camp gravitatori falla a la Byzantium es va aconseguir mitjançant cables i potents màquines de vent.[7] El blau de l'habitació de l'Amy va ser idea d'Adam Smith, per mostrar que estava inspirat en la TARDIS de la trobada de l'Amy amb el Doctor quan era nena.[3][7]

Emissió i recepció

"Carn i pedra" es va emetre per primera vegada a BBC One i simulcast a BBC HD l'1 de maig de 2010.[21] Les xifres de la nit van mostrar que "Carn i pedra" va ser vist per 6,87 milions d'espectadors; 6,53 milions el van veure a BBC One, amb 0,34 més a BBC HD. Això va ser un lleuger augment respecte a l'episodi anterior, però "Carn i pedra" encara va quedar segon de la nit darrere de Britain's Got Talent.[22] Les qualificacions finals consolidades van mostrar que 8,495 milions d'espectadors havien vist l'episodi, amb 8,019 a la BBC One i 476.000 a BBC HD, el cinquè i primer programa més vist a cada canal respectivament.[23] Va aconseguir un Appreciation Index de 86, considerat "excel·lent".[24]

Recepció de la crítica

"Carn i pedra" ha rebut crítiques majoritàriament positives. Daniel Martin va donar una crítica positiva a l'episodi a The Guardian, dient que "es pot afirmar amb credibilitat que és el millor episodi de Doctor Who que hi ha hagut mai". Va continuar declarant: "És simplement ridículament bo, tant que gairebé no té sentit triar moments perquè hi havia una seqüència icònica cada dos segons". En particular, va elogiar l'escena de la mort del pare Octavi, assenyalant com "la desesperació s'arrossega per la cara de Matt Smith quan s'adona que haurà de deixar-lo morir; el discurs final d'Octavi plora d'honor i elegància".[25] Matt Wales, d'IGN, va donar a l'episodi una puntuació de 10 sobre 10, dient que estava "ple de moments enormes i icònics" i va declarar: "al final, ens vam quedar amb més preguntes que respostes i una idea molt millor de la planificació meticulosa de Moffat".[26]

Gavin Fuller, escrivint per al lloc web de The Daily Telegraph, va descriure l'episodi com "una muntanya russa d'emocions i diversions". Va elogiar les escenes del bosc, dient que eren "fàcilment el punt culminant de l'episodi, que absorbien tota una gamma d'emocions a mesura que la naturalesa i l'escala de l'amenaça a la qual s'enfrontaven el Doctor, l'Amy, la River i els clergues canviaven a mesura que avançava l'episodi". Nogensmenys, va expressar incertesa sobre "l'intent de seducció del Doctor per part de l'Amy", afirmant que "semblava fora de lloc amb el to habitual de la sèrie", i que "donat el nombre de nens petits que ho miren, potser no ha estat l'escena més adequada per projectar".[27] Patrick Mulkern, escrivint per a Radio Times, va donar una crítica positiva a l'episodi, descrivint-lo i el seu predecessor "El temps dels àngels" com "dos episodis de Who que mereixen un 10 sobre 10 a qualsevol puntuació", tot i que va considerar que dels dos "El temps dels àngels" era "una mica més enlluernador", ja que va trobar els àngels d'aquell episodi més "macabres", però tot i així va pensar que "Carn i pedra" "ens bombardeja amb calfreds i tensió". També va declarar que li van "fer molta gràcia les entremaliadures amoroses d'Amy al final".[28]

Steven Cooper de Slant Magazine el va qualificar de "una muntanya russa emocionant i plena d'acció". i va elogiar els "visuals de primera qualitat" del director Adam Smith, així com les actuacions de Smith, Gillan i Kingston. Va assenyalar la diferència entre l'arc argumental més obvi de Moffat i altres de la sèrie reviscuda, creient que possiblement era una "innovació molt esperada" per a la sèrie. Tot i que va elogiar la derrota final dels Àngels per fer ús del que l'espectador havia oblidat, va pensar que poder veure els Àngels movent-se era "esgarrifós i ben fet", però els feia "molt menys originals i interessants" i la raó que hi havia darrere era feble, considerant que l'escena no tenia "cap significat" i només era per omplir el temps.[9] Dave Golder de la revista SFX hi va estar d'acord, qualificant l'escena de "molt esgarrifosa" i els Àngels movent-se d'"efectius", però sentia que "aquests monstres que abans eren grans semblen una mica fastigosos i estúpids". També va pensar que no estava a l'altura de la "brillant primera part", semblava "una mica monòtona" i li faltava "una revelació realment bona i impressionant". No obstant això, va pensar que van ser "45 minuts sòlids, emocionants i palpitants" que eren "tensos, plens d'acció i farcits de frases memorables i moments commovedors dels personatges", lloant en particular el compte enrere d'Amy i la mort d'Octavi, i va donar a l'episodi quatre de cinc estrelles.[8]

Mitjans domèstics

El 5 de juliol de 2010 es va publicar un DVD i Blu-ray de Regió 2 que contenia "Carn i pedra" juntament amb els episodis "El temps dels àngels" i "Els vampirs de Venècia".[29][30] Es va rellançar com a part del DVD de la cinquena sèrie completa el 8 de novembre de 2010.[31] El DVD també conté una escena eliminada ambientada entre "Carn i pedra" i "Els vampirs de Venècia" on el Doctor intenta explicar a l'Amy que necessita companys, no per cap motiu ulterior, sinó per ajudar-lo a veure l'univers amb ulls nous.[32]

En format imprès

Pearson Education va publicar una novel·lització d'aquest episodi i de "El temps dels àngels" amb el títol The Time of Angels de Trevor Baxendale per a programes d'alfabetització escolar el maig de 2011.[33] BBC Books també publicarà una novel·lització d'aquest episodi i de "El temps dels àngels" escrit per Jenny T. Colgan com a llibre de butxaca, llibre electrònic i audiollibre el 26 de març de 2026 amb el títol The Time of Angels com a part de la Target Collection.[34][35]

Llegat

El 2017, Moffat va dir que desitjava haver pogut canviar l'escena del petó al final. En una sessió de preguntes i respostes a Twitter, va dir: "...hi ha una escena brillant per escriure-hi, i vaig evitar completament escriure-la. La vaig reproduir per riure, i estava molt malament".[36]

Notes

  1. ↑ Com es mostra a l'episodi del 2010 "L'onzena hora".

Referències

  1. ↑ Carn i pedra a Doctor Who Català
  2. ↑ Carn i pedra a eldoblatge.com
  3. 1 2 3 4 5 6 «Blinded by the Light». BBC Three. Doctor Who Confidential (BBC), episodi:5, 01-05-2010. « »
  4. ↑ «The Weeping Angels are back». BBC. Arxivat de l'original el 2 March 2013. [Consulta: 26 octubre 2011].
  5. 1 2 Moody, Mike. «Moffat: 'Weeping Angels to bring war'». Digital Spy, 22-04-2010. Arxivat de l'original el 30 October 2021. [Consulta: 20 desembre 2022].
  6. ↑ «Steven Moffat Interview». Front Row. BBC Radio 4, 30-03-2010. Arxivat de l'original el 22 July 2012. [Consulta: 25 juny 2011].
  7. 1 2 3 4 5 «Flesh and Stone – The Fourth Dimension». BBC. Arxivat de l'original el 19 April 2013. [Consulta: 16 novembre 2011].
  8. 1 2 3 Golder, Dave. «TV REVIEW Doctor Who 5.05 "Flesh And Stone"». SFX, 01-05-2010. Arxivat de l'original el 22 July 2011. [Consulta: 20 desembre 2022].
  9. 1 2 3 Cooper, Steven. «Doctor Who: Season 5, Episode 5: "Flesh and Stone"». Slant Magazine, 15-05-2010. Arxivat de l'original el 18 May 2010. [Consulta: 20 desembre 2022].
  10. ↑ Brew, Simon. «Doctor Who series 5 episode 5: Flesh And Stone review». Den of Geek, 01-05-2010. Arxivat de l'original el 5 May 2010. [Consulta: 20 desembre 2022].
  11. ↑ Wilkes, Neil. «'Doctor Who' finale titles revealed». Digital Spy, 20-05-2010. Arxivat de l'original el 12 June 2010. [Consulta: 20 desembre 2022].
  12. ↑ Martin, Dan. «Doctor Who: The Big Bang – series 31, episode 13». The Guardian, 26-06-2010. Arxivat de l'original el 4 November 2013. [Consulta: 20 novembre 2011].
  13. ↑ ; Steven Moffat (writer), Toby Haynes (director), Peter Bennett (producer) «The Big Bang». BBC One. Doctor Who (BBC), episodi:13, 26-06-2010. « »
  14. ↑ ; Steven Moffat (writer), Toby Haynes (director), Peter Bennett (producer) «The Pandorica Opens». BBC One. Doctor Who (BBC), episodi:12, 19-06-2010. « »
  15. ↑ #AskDW with Steven Moffat – Best Moments | Doctor Who Season 10 – YouTube
  16. ↑ «The Time of Angels – The Fourth Dimension». BBC. Arxivat de l'original el 23 July 2012. [Consulta: 16 novembre 2011].
  17. ↑ «Behind the scenes at Puzzlewood». BBC, 21-04-2010.
  18. ↑ «Southerndown beach, Vale of Glamorgan». BBC. Arxivat de l'original el 5 March 2012. [Consulta: 16 maig 2010].
  19. ↑ «Eyes Wide Open». BBC Three. Doctor Who Confidential (BBC), episodi:4, 24-04-2010. « »
  20. ↑ Edwards, Richard. «Doctor Who Director Interview». SFX, 02-04-2010. Arxivat de l'original el 24 March 2014. [Consulta: 20 desembre 2022].
  21. ↑ BBC. "Network TV BBC Week 18: Saturday 1 May 2010". Nota de premsa.
  22. ↑ Golder, Dave. «"Flesh and Stone" Overnight Ratings». SFX, 02-05-2010. Arxivat de l'original el 22 July 2011. [Consulta: 20 desembre 2022].
  23. ↑ «Weekly Top 10 Programmes». Broadcaster's Audience Research Board. Arxivat de l'original el 28 June 2011. [Consulta: 16 novembre 2011].
  24. ↑ «Flesh and Stone – AI and Repeat Ratings». Doctor Who News Page, 04-05-2010. Arxivat de l'original el 14 June 2012. [Consulta: 16 novembre 2011].
  25. ↑ Martin, Dan «Doctor Who: Flesh and Stone – series 31, episode five». The Guardian [London], 01-05-2010.
  26. ↑ Wales, Matt. «Doctor Who: "Flesh and Stone" Review». IGN, 04-05-2010. Arxivat de l'original el 15 November 2011. [Consulta: 20 desembre 2022].
  27. ↑ Fuller, Gavin «Doctor Who review: Flesh and Stone». The Daily Telegraph [London], 30-04-2010.
  28. ↑ Mulkern, Patrick. «Doctor Who: Flesh and Stone». Radio Times, 01-05-2010. Arxivat de l'original el 3 December 2013. [Consulta: 20 desembre 2022].
  29. ↑ «Doctor Who: Series 5 Volume 2 (DVD)». BBCshop. Arxivat de l'original el 22 March 2015. [Consulta: 18 juny 2010].
  30. ↑ «Doctor Who: Series 5 Volume 2 (Blu-Ray)». BBCshop. Arxivat de l'original el 14 December 2014. [Consulta: 18 juny 2010].
  31. ↑ «Doctor Who: The Complete Series 5 (DVD)». BBCshop. Arxivat de l'original el 15 September 2014. [Consulta: 26 setembre 2011].
  32. ↑ «BBC:Doctor Who Unreleased Scene from Flesh and Stone and The Vampires of Venice», 06-11-2010. Arxivat de l'original el 30 May 2019. [Consulta: 16 febrer 2018].
  33. ↑ «BC Red (KS2) B/5B Doctor Who: The Time of Angels». pearsonschoolsandfecolleges.co.uk. Arxivat de l'original el 7 February 2018. [Consulta: 8 febrer 2018].
  34. ↑ «Doctor Who Target Jan 2». penguin.co.uk.
  35. ↑ Amazon.co.uk. ASIN B0GHPFYS98.
  36. ↑ Fullerton, Huw (2017-07-19). «Steven Moffat reveals his biggest Doctor Who regret – and it might surprise you». Radio Times. Arxivat de l'original el 19 July 2017.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.