En Vincent i el Doctor
| (en) Vincent and the Doctor | |
|---|---|
| Sèrie | Doctor Who i Doctor Who (2005) (en) |
| Temporada | Doctor Who (sèrie 5) |
| Número d'episodi | 10 |
| Anterior | Sang freda |
| Següent | L'inquilí |
| Estrena | 5 juny 2010 i 18 gener 2012 |
| Emissora original | BBC One |
| Director | Jonny Campbell |
| Guionista | Richard Curtis |
| Productor | Tracie Simpson (en) |
| Codi de producció | 1.10 |
| Durada | 45 min |
| Idioma original | anglès |
| País | Regne Unit |
| Actors | |
"En Vincent i el Doctor" (títol original en anglès "Vincent and the Doctor")[1] és el desè episodi de la cinquena temporada del programa de televisió britànic de ciència-ficció Doctor Who, emès per primera vegada el 5 de juny de 2010 a BBC One. Va ser escrita per Richard Curtis i dirigida per Jonny Campbell i va comptar amb una aparició convidada no acreditada de l'actor Bill Nighy.

Intrigats per una figura sinistra a la pintura de Vincent van Gogh del juny de 1890 L'església d'Auvers-sur-Oise, el viatger del temps alienígena el Doctor (Matt Smith) i la seva companya Amy Pond (Karen Gillan) viatgen enrere en el temps per conèixer van Gogh (Tony Curran) i descobrir que Auvers-sur-Oise ha estat plagada per una criatura invisible, coneguda com Krafayis, que només van Gogh pot veure. El Doctor i l'Amy treballen amb Van Gogh per derrotar els Krafayis, però en el seu intent de fer que Van Gogh s'adoni del seu llegat portant-lo al futur, finalment s'adonen que no tot el temps es pot reescriure i que hi ha alguns mals que estan fora de l'abast del Doctor.
Curtis, inspirat pel fet que Van Gogh mai va saber que seria famós, va tenir la idea d'un episodi centrat en ell. Va deixar el guió obert a les crítiques de l'equip i va fer moltes revisions com a resultat. Curtis volia retratar Van Gogh amb sinceritat, en lloc de ser cruel escrivint acudits sobre la seva malaltia mental. La major part de l'episodi es va filmar a Trogir, Croàcia, i molts dels decorats es van inspirar en pintures de Van Gogh.
L'episodi va ser vist per 6,76 milions d'espectadors a BBC One i BBC HD. La recepció de l'episodi va ser majoritàriament positiva. Els crítics van elogiar l'actuació de Curran com a Van Gogh, però van pensar que el Krafayis no era un "monstre" prou amenaçador.
Argument

Sinopsi
L'Onzè Doctor porta l'Amy al Museu d'Orsay de París, on admiren l'obra del pintor postimpressionista Vincent van Gogh. El Doctor descobreix una figura aparentment alienígena en una finestra de la pintura de 1890 L'església d'Auvers-sur-Oise, i decideix que han de viatjar enrere en el temps per parlar amb Vincent. El 1890 a França,[N 1] troben Vincent, un home solitari, en un cafè. Una noia jove és assassinada fora del cafè. Quan el trio surt a veure què ha passat, són apedregats pels habitants del lloc, que culpen la bogeria de Vincent de l'assassinat. El Doctor i l'Amy convencen Vincent perquè els deixi passar la nit i tornen a casa seva.
Aquella nit, Vincent confessa que les seves obres tenen poc valor per a ningú més. L'Amy surt a fora i és atacada per una criatura que només Vincent és capaç de veure. L'esbossa per al Doctor, que l'identifica com un Krafayis. Després de sentir-se inicialment angoixat perquè tothom l'abandona, Vincent s'uneix al Doctor i a l'Amy a l'església per pintar-lo. Vincent comença a pintar i aviat veu els Krafayis dins l'església. Vincent salva el Doctor i l'Amy dels Krafayis, i el Doctor s'adona que són cecs. Els Krafayis són empalats fatalment al cavallet de Vincent quan intenten llançar-se sobre Vincent. Vincent s'identifica amb el seu dolor.
El Doctor i l'Amy porten Vincent a la TARDIS a l'exposició de Van Gogh al Museu d'Orsay. Vincent queda sorprès per l'exposició i se sent emocionalment aclaparat quan sent el comissari d'art Dr. Black dir que Vincent era "el pintor més gran de tots" i "un dels homes més grans que mai han existit". Tornen al passat amb un Vincent emocionalment canviat i s'acomiaden. Mentre el Doctor i l'Amy tornen al present, l'Amy confia que hi haurà centenars de pintures noves de Vincent esperant-los, tot i que el Doctor no n'està tan segur. L'Amy està desolada en saber que Vincent tot i així es va suïcidar setmanes després de la seva aventura, als 37 anys. El Doctor explica que la vida és una barreja de bo i dolent, i que, tot i que la seva breu trobada amb Vincent no va poder desfer tot el dolent, van afegir una mica de bo a la seva vida. La prova es troba a les obres exposades de Vincent: la cara ja no apareix a "L'Església", i ara "Gerro amb 12 gira-sols" porta la inscripció "Per a l'Amy".
Continuïtat
Les imatges del Primer i Segon Doctor es mostren al dispositiu mirall del Doctor i s'imprimeixen a màquina d'escriure de la TARDIS.[2] L'episodi presenta aquests viatges com la compensació del Doctor a l'Amy per la mort del seu promès Rory Williams a l'episodi anterior, que la mateixa Amy no recorda, ja que Rory va ser consumit per una esquerda a l'univers i, per tant, esborrat del temps. Van Gogh és capaç de sentir la tristesa d'Amy per la mort de Rory, i el Doctor més tard s'adreça accidentalment a l'Amy i al Vincent com a Amy i Rory, respectivament.[3]
Doblatge al català
L'episodi va ser doblat al català.[4]
| Personatge | Actor/actriu | Veu en català |
|---|---|---|
| Onzè Doctor | Matt Smith | Manuel Gimeno |
| Amy Pond | Karen Gillan | Isabel Valls |
| Vincent van Gogh | Tony Curran | Xavier Fernández |
| Maurice | Nick Howden | Jordi Salas |
| Mestressa | Sarah Counsell | Rosa Guillén |
| Henry Black | Billy Nighy | Jaume Comas |
Producció
Escriptura
"Estic terriblement commogut per la vida i el destí de Van Gogh. Probablement és el gran artista –en tots els formats– que no va rebre cap elogi per la seva obra. Si mireu enrere a Dickens, Chaucer, Shakespeare, Miquel Àngel, Leonardo da Vinci... tots enormement famosos al llarg de les seves vides. I després aquest artista increïblement popular sense cap elogi, que literalment va vendre l'únic quadre. Va ser aquest pensament el que inicialment em va fer preguntar si podríem utilitzar el viatge en el temps per arreglar-ho. Aquesta va ser la inspiració inicial per escriure l'episodi."
L'escriptor Richard Curtis va ser anteriorment productor executiu de la paròdia de Doctor Who The Curse of Fatal Death, un especial de comèdia únic escrit per a Comic Relief pel productor creador Steven Moffat.[6] Basant-se en aquesta experiència, Moffat va demanar a Curtis que escrivís un episodi de Doctor Who.[7] Curtis havia gaudit dels episodis històrics de la sèrie i se sentia còmode escrivint-ne un. Va tenir la idea d'una història centrada en Van Gogh durant "molt de temps" i estava particularment interessat en el fet que Van Gogh mai va saber que seria famós, així com en la seva història inspiradora.[5][8] Curtis també estava interessat en la depressió i el preu que se'n pagava. Volia transmetre que el Doctor podia reescriure el temps, però els "dimonis" de Van Gogh estaven fora del seu abast.[9] Moffat estava "entusiasmat" amb la idea de la història.[8]
Curtis va demanar a Moffat que critiqués "qualsevol cosa" i més tard va dir que era molt honest.[8] El productor executiu Piers Wenger i el director Jonny Campbell també van criticar el guió.[5] Moffat va dir a Curtis que havia de "començar més ràpid" i que la reunió amb el Doctor i Vincent era "avorrida" i havia de ser alguna cosa "bonica" com Curtis havia fet a les seves pel·lícules.[7] També va assenyalar que el Doctor no parlava tant com Curtis havia escrit i va recomanar a Curtis que veiés alguns episodis per veure que era "bastant eficient en la manera com parlava".[10] Curtis va gaudir de l'experiència, comentant que va ser "divertit" treballar dins dels límits en lloc de fer-ho tot ell mateix.[7] Després de veure una lectura realitzada pels protagonistes Matt Smith i Karen Gillan, Curtis va fer més canvis. Va comentar que va ser fàcil escriure per a ells, ja que eren "tan encantadors, moderns i relaxats".[8] El títol original de Curtis per a l'episodi era "Eyes That See the Darkness", però va dir que aquest va ser vetat.[7]
Curtis volia escriure per a Doctor Who perquè pensava que seria "alguna cosa que agradaria als meus fills".[11] Quan va escriure "En Vincent i el Doctor", Curtis va penjar impressions de pintures de Van Gogh per la casa, així com un tauler amb fitxes que resumien la trama. Els seus fills el van ajudar a generar algunes idees.[12] Gillan va comentar que la història tenia un estil i un enfocament diferents i que estava més centrada en els personatges.[8] Tot i que era un tema del qual sabia "bastant", Curtis encara llegia una biografia de 200 pàgines de Van Gogh, que era més recerca del que normalment hauria fet si treballés en altres projectes; es prenia Van Gogh molt seriosament.[5] Com a tal, volia ser "sincer en lloc de cruel" i es va negar a escriure acudits sobre les orelles de Van Gogh després que ell se’n tallés una.[13]Tanmateix, va incorporar altres elements d'humor, ja que naturalment volia "intentar fer les coses divertides".[8]
Càsting i rodatge

Curtis va declarar que l'elecció d'un actor per interpretar Van Gogh es va fer amb cura, ja que volia que el públic el sentís com Van Gogh, no "com un paio que han vist actuar en molts altres papers, amb una perruca taronja".[5] Tony Curran va ser finalment escollit per al paper; Curtis el va qualificar d'"actor meravellós" que "realment no podia semblar-se més" a Van Gogh Gogh.[14] Curran, Smith i Gillan es van conèixer molt bé, cosa que Gillan esperava que fos evident en la seva química a l'episodi.[8] Bill Nighy apareix sense acreditar com l'expert en van Gogh del Museu d'Orsay. Es rumorejava que Nighy havia estat considerat per al paper del Novè Doctor quan la sèrie va reviure.[15][16] Campbell va declarar que eren "molt afortunats" de tenir Nighy en el paper, ja que creia que era algú a qui la gent prestava atenció, i que el públic havia de prestar atenció al seu personatge mentre relatava fets que esdevindrien importants més endavant a la història.[9]
L'episodi es va filmar en exteriors a Trogir, Croàcia, en el mateix bloc de producció que "Els vampirs de Venècia", on Trogir representa la Venècia del segle XVI.[6] El rodatge va tenir lloc al voltant del novembre de 2009.[14] Les escenes a l'església es van filmar a la Catedral de Llandaff a Gal·les,[17]mentre que el Museu Nacional de Cardiff va fer el doble per a l'interior del Museu d'Orsay.[2] Alguns dels decorats estaven pensats per fer referència a pintures, com ara el dormitori de van Gogh.[8] Un d'aquests decorats va ser el cafè on el Doctor i l'Amy coneixen per primera vegada van Gogh, que es va inspirar en la pintura Terrassa de cafè a la nit. Això va resultar un repte per al departament d'art, que va buscar extensament un edifici adequat a Croàcia per utilitzar. Un cop els artistes van trobar el que volien, van haver de redissenyar-lo perquè s'assemblés a la pintura; això va implicar posar un tendal, canviar les finestres, i afegint una plataforma amb taules i cadires.[9] La cançó que sona durant l'escena final és "Chances" del grup de rock britànic Athlete.[2]
Emissió i recepció
"En Vincent i el Doctor" es va emetre per primera vegada al Regne Unit a BBC One i simulcast a BBC HD el 5 de juny de 2010.[18] Els índexs d'audiència inicials van mostrar que l'episodi va ser vist per 5 milions, el segon programa amb més audiència del dia i el primer a BBC One.[19] Els índexs d'audiència finals consolidats van pujar a 6,76 milions, amb 6,29 a BBC One i 0,47 més a BBC HD. Va ser el segon programa més vist a BBC One i el més alt a BBC HD.[20] Va erbre un Appreciation Index de 86, considerat "excel·lent".[21]
Després de l'emissió original, es va oferir als espectadors una línia d'ajuda si s'havien vist afectats pels problemes plantejats al programa.[22] "En Vincent i el Doctor" es va estrenar a la Regió 2 en DVD i Blu-ray el 6 de setembre de 2010 amb "L'inquilí", " S'obre la Pandòrica" i "El "Big Bang"".[23][24] Després es va reeditar com a part de la cinquena sèrie completa el 8 de novembre de 2010.[25]
Recepció de la crítica
Des de la seva emissió, "Vincent and the Doctor" ha rebut principalment crítiques positives. Dave Golder de SFX va donar a l'episodi cinc estrelles de cinc, qualificant-lo d'"un episodi genuïnament màgic de Who, amb molta atmosfera... i ple d'encant".[2] John Moore, escrivint a Den of Geek, també va adoptar una postura positiva envers l'episodi, descrivint-lo com a "d'afirmació vital" com a fan de Doctor Who, i, tot i que va criticar alguns elements de la trama, també va escriure positivament sobre el final, i finalment va trobar l'episodi "absolutament inútil, però absolutament artístic".[26] Keith Watson de Metro es va sorprendre per la "impressionant imaginació del món de Van Gogh", i va lloar l'humor de Curtis durant tot l'episodi. També va elogiar l'actuació de Curran com a van Gogh, considerant que, pel que fa a la depressió de van Gogh, els productors "ho van aconseguir" contra tot pronòstic.[27] Mark Lawson de The Guardian la va elogiar com a "excepcionalment bona" i "emocionant i divertida, a més d'educativa", destacant el seu "rigor històric" i els seus "bons acudits artístics",[28] mentre que Deborah Orr va escriure que "no era gens original que algú s'atrevís a la història [de van Gogh] com a commovedora, tot i que és força astut pensar a situar-la en un context popular de viatge en el temps" i que "la sensació que Richard Curtis m'havia endut suaument fins a sanglots que m'afirmaven la vida i em feien sentir bé no era gens nova".[29]
A la premsa generalista, Tom Sutcliffe a The Independent va elogiar l'episodi com a "primer enginyós i després decididament commovedor", tot i que va sentir que alguns aspectes de la trama tindrien implicacions més àmplies que no es van abordar a l'episodi, i va romandre "fredament insensible" envers la mort dels Krafayis.[30] A Sam Wollaston de The Guardian li va agradar l'episodi, ja que considerava que els diàlegs de Curtis eren "enginyosos i "intel·ligents" i, tot i sentir que alguns dels sentiments morals expressats durant l'episodi eren "tan embafadors com una pasta ensucrada", va descriure com l'emoció de l'episodi finalment el va arribar.[31] Al blog de cinema de The Guardian, Peter Bradshaw va considerar "En Vincent i el Doctor" com un "episodi terriblement intel·ligent, divertit, agradable i salvatgement surrealista".[32] Va elogiar el "diàleg inconfusiblement de Curtis" i el "final estridentment emotiu del tipus que només Richard Curtis podia aconseguir".[32] Dan Martin, al blog habitual de Doctor Who del mateix diari, va ser més crític, escrivint que el seu "principal problema [era] que no s'assembla gaire a una història de Doctor Who" i que hauria funcionat millor si "la secció central amb el monstre s'hagués eliminat".[15] També va criticar el guió pels seus "fuetades de sentimentalisme de grau armat" i per "plantejar possibilitats que no es van seguir" i el monstre com una "pensament últim [que representa]... cap amenaça tangible".[15] Va elogiar la "gran actuació" de Curran juntament amb el tractament de la depressió a l'episodi, concloent com Wollaston, que va gaudir de l'episodi malgrat els seus dubtes.[15]
Matt Wales a IGN li va donar una puntuació de 7,5 sobre 10. Va ser positiu envers Curran i Gillan i va dir que l'episodi "finalment ens va donar una Amy Pond tridimensional", però va pensar que la "normalment excel·lent" Smith "no va tenir gaire amb què treballar".[33] També va pensar que els Krafayis eren "una bona idea" per ser una metàfora però no amenaçadora, i va qualificar el final emocional com a "autoindulgent i embafador".[33] Keith Phipps de The A.V. Club va donar a l'episodi una B−, explicant que "no va funcionar del tot" i que patia problemes de to.[34]
Una opinió més negativa va venir de Gavin Fuller a The Telegraph, que el va criticar com un "episodi insípid i insignificant que, un cop va establir el que era una premissa prou decent... va fallar completament en la seva consonància".[35] El va comparar desfavorablement amb l'episodi de tercera sèrie "El codi Shakespeare" per estar centrat en un "artista turmentat" històric, però va escriure que li faltava la "impuls narratiu" d'aquell episodi, amb "un forat argumental greu" en la capacitat de Van Gogh per veure la criatura i que els Krafayis eren "els monstres més inútils que mai han aparegut en la llarga història de la sèrie".[35] També va criticar el Doctor de Smith i va escriure que que Van Gogh encara se suïcidés malgrat el viatge a l'Orsay era "absurd".[35] Tanmateix, va elogiar "l'homilia del Doctor sobre les coses bones i les coses dolentes" (tot i que Sam Wollaston va criticar aquest discurs a The Guardian [31]) i va agrair que Curtis "evités convertir el Doctor en un personatge maldestre de Hugh Grant a les seves comèdies romàntiques", concloent, però, que "no va fer gaire més bé i el resultat va ser una decepció aclaparadora".[35]
L'escena de Van Gogh visitant la Galeria ha rebut elogis particulars, i Curtis afirma que l'escena ha transcendit l'episodi.[36]
Premis i nominacions
"En Vincent i el Doctor" va ser nominat al Premi Bradbury per la millor presentació dramàtica als Premis Nebula 2010[37]i el Premi Hugo a la millor presentació dramàtica (forma curta) del 2011.[38]Va perdre tots dos; el Bradbury a la pel·lícula Origen[39] i el Hugo al final de la sèrie "S'obre la Pandòrica"/"El "Big Bang"".[40] Als Premis Constellation del Canadà, Curran va ser nominat (juntament amb Smith) al premi al millor actor i Curtis al de millor guió; Curran va quedar en sisè lloc amb el 10% dels vots i Curtis va quedar en segon lloc, perdent contra "Inception" de Christopher Nolan per l'1% dels vots.[41]
Notes
- ↑ Tot i que Arles i Auvers-sur-Oise no són a prop a la vida real, el diàleg del minut 22:50 situa Vincent viatjant a l'església des de L'església d'Auvers-sur-Oise (1890) l'endemà de l'atac dels Krafayis fora del dormitori des de El dormitori de Van Gogh a Arle (1888).
Referències
- ↑ En Vincent i el Doctor a Doctor Who Català
- 1 2 3 4 Golder, Dave. «TV REVIEW Doctor Who 5.10 "Vincent And The Doctor"». GamesRadar, 05-06-2010. [Consulta: 27 novembre 2011].
- ↑ ; Chris Chibnall (writer), Ashley Way (director), Peter Bennett (producer) «Cold Blood». BBC One. Doctor Who (BBC), episodi:9, 29-05-2010. « »
- ↑ En Vincent i el Doctor a eldoblatge.com
- 1 2 3 4 5 Setchfield, Nick. «Doctor Who Interview: Richard Curtis». GamesRadar, 03-06-2010. [Consulta: 20 desembre 2022].
- 1 2 «Vincent and the Doctor – The Fourth Dimension». BBC, 01-06-2010. [Consulta: 4 juny 2010].
- 1 2 3 4 Martin, Daniel. «Doctor Who: art imitates life» (Video). The Guardian, 04-06-2010. [Consulta: 27 novembre 2011].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 Allen, Chris. «Curtis, Gillan on 'Vincent and the Doctor'» (Video). Digital Spy, 02-06-2010. [Consulta: 20 desembre 2022].
- 1 2 3 «A Brush with Genius». BBC Three. Doctor Who Confidential (BBC), episodi:10, 05-06-2010. « »
- ↑ Miller, Paul. «Curtis: 'I redrafted Doctor Who episode'». Digital Spy, 02-06-2010. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Nissim, Mayer. «Curtis reveals 'Who' episode details». Digital Spy, 09-10-2009. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Jeffery, Morgan. «Curtis wrote 'Who' with children». Digital Spy, 02-06-2010. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Jeffery, Morgan. «Curtis avoids Van Gogh jokes in 'Who'». Digital Spy, 01-06-2010. [Consulta: 20 desembre 2022].
- 1 2 Harris, Will. «A chat with Richard Curtis of Pirate Radio». Bullz-eye, 19-10-2009. [Consulta: 27 novembre 2011].
- 1 2 3 4 Martin, Dan. «Doctor Who: Vincent and the Doctor – series 31, episode 10». The Guardian, 05-06-2010. [Consulta: 9 juny 2010].
- ↑ «Nighy favoured as Doctor?». BBC, 06-10-2003. Arxivat de l'original el 8 April 2008. [Consulta: 10 agost 2011].
- ↑ «Doctor Who: Vincent and the Doctor ★★★★★» (en anglès britànic). Radio Times. [Consulta: 5 setembre 2024].
- ↑ BBC. "Network TV BBC Week 23: Saturday 5 June 2010". Nota de premsa.
- ↑ «Vincent and the Doctor – Overnight Ratings». Doctor Who News Page, 06-06-2010. [Consulta: 11 desembre 2011].
- ↑ «Weekly Top 10 Programmes». Broadcasters' Audience Research Board. [Consulta: 11 desembre 2011].
- ↑ «Vincent and the Doctor – AI». Doctor Who News Page, 07-06-2010. [Consulta: 11 desembre 2011].
- ↑ Carroll, Sue. «You have to admire the BBC's concern for our mental health...». The Mirror, 08-06-2010. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «Doctor Who: Series 5 Volume 4 (DVD)». BBCshop. [Consulta: 18 juny 2010].
- ↑ «Doctor Who: Series 5 Volume 4 (Blu-Ray)». BBCshop. [Consulta: 18 juny 2010].
- ↑ «Doctor Who: The Complete Series 5 (DVD)». BBCshop. [Consulta: 11 desembre 2011].
- ↑ Moore, John. «Doctor Who series 5 episode 10 review: Vincent And The Doctor». Den of Geek, 05-06-2010. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Watson, Keith. «Doctor Who time travels into surprising territory». Metro, 07-06-2010. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Lawson, Mark. «TV matters: Doctor Who and Junior Apprentice». The Guardian, 10-06-2010. [Consulta: 10 juny 2010].
- ↑ Orr, Deborah. «Doctor Who made me cry». The Guardian, 10-06-2010. [Consulta: 10 juny 2010].
- ↑ Sutcliffe, Tom. «The Weekend's TV: Doctor Who, Sat, BBC1 24, Sun, Sky 1 An African Journey with Jonathan Dimbleby, Sun, BBC2». The Independent, 07-06-2010. Arxivat de l'original el 17 August 2022. [Consulta: 9 juny 2010].
- 1 2 Wollaston, Sam. «Doctor Who and Cameron's Black Tory». The Guardian, 07-06-2010. [Consulta: 9 juny 2010].
- 1 2 Bradshaw, Peter. «How Doctor Who gave Richard Curtis a shot in the arm». The Guardian, 08-06-2010. [Consulta: 9 juny 2010].
- 1 2 Wales, Matt. «Doctor Who: "Vincent and the Doctor" review». IGN, 09-06-2010. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Phipps, Keith. «Doctor Who: "Vincent And The Doctor"». The A.V. Club, 26-06-2010. [Consulta: 11 desembre 2011].
- 1 2 3 4 Fuller, Gavin «Doctor Who review: Vincent and the Doctor». The Telegraph, 05-06-2010.
- ↑ Jones, Ralph. «How a very special Doctor Who scene captured the hearts of fans, as told by those who made it» (en anglès). Radio Times, 26-04-2021. [Consulta: 1r octubre 2021].
- ↑ «2010 SFWA Final Nebula Awards Ballot». Science Fiction and Fantasy Writers of America Inc, 22-02-2011. [Consulta: 10 agost 2011].
- ↑ Hayden, Patrick Nielsen. «2011 Hugo Finalists». TOR.com, 24-04-2011. [Consulta: 10 agost 2011].
- ↑ «2010 Nebula Awards Announced». Science Fiction and Fantasy Writers of America Inc., 21-05-2011. [Consulta: 27 novembre 2011].
- ↑ Golder, Dave. «Doctor Who Wins Fifth Hugo Award». SFX, 22-08-2011. [Consulta: 27 novembre 2011].
- ↑ «The 2011 results!». The Constellation Awards. Arxivat de l'original el 17 March 2016. [Consulta: 27 novembre 2011].
Enllaços externs
- Vincent and the Doctor a Tardis Wiki, la viqui de Doctor Who
- "Vincent and the Doctor" a la Pàgina a la BBC de Doctor Who
