Casa Dalmases (Cervera)
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Casa | |||
| Construcció | segle XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 544 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cervera (Segarra) | |||
| Lloc | Major, 87-89 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 25824 | |||
| Lloc web | casadalmases.org | |||
La casa Dalmases o Massot-Dalmases és un edifici de Cervera (Segarra), catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
Aquest casal inclogué l'antiga casa Saportella, que després passà als Vilallonga[1] pel matrimoni entre la pubilla Clemència de Saportella i de Vilaseca (o Vallseca) i Francesc de Vilallonga i de Xetmar (o Xammar), senyor d'Estaràs,[2][3] El 1708, l'hereu Magí de Vilallonga i de Saportella fou nomenat comte de Vilallonga de Saportella per l'arxiduc Carles d'Àustria.[4]
El 1777, Andreu de Massot i Tarragona (1739-1798), baró del Bulidor i castlà d'Oliana, la va adquirir a Magí de Vilallonga i de Tamarit, i tot seguit la va fer reformar.[5] Fou succeït pel seu fill Faust de Massot i Romeu, doctor en lleis (1775-1822) que el 1809 es va casar amb Maria Ignàsia de Pedrolo i de Gomar (1782-1850).[5] El succeí el seu fill Manuel de Massot i de Pedrolo (1811-1850), també jurista i que morí de tuberculosi, deixant com a hereva la seva neboda Dolors Ignàsia de Massot i Canalda (1845-1888), filla del seu germà Manuel i de Tomasa Canalda i Bonifaci (†1857), que n'obtingué l'usdefruit.[5] Dolors Ignàsia es va casar amb el barceloní Joaquim de Dalmases i d'Olivart (1834-1894), i en aquesta època la casa va ser ampliada amb un nou cos a la part posterior.[5]
El casal fou heretat per Faust de Dalmases i de Massot (1862-1938),[5] i a principis del segle xx, la casa Costa i Ponces de Barcelona va instal·lar als baixos una fàbrica d'acetilè destinada a l'enllumenat de gas, segons el projecte de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà.[6]
Casat amb Carme Jordana i Pipó (1872-1920),[5] Faust de Dalmases fou succeït pel seu fill Joaquim de Dalmases i Jordana (1901-1963), que morí sense descendència.[5] Aleshores, la casa passà a mans de la seva vídua María Josefa de Membrillera, i després al seu germà Manuel.[5] El 1984, els seus fills Josep Maria i Faust de Dalmases Mestres la vengueren a Àngel Melgosa i Maria de la Creu Antonijuan.[5] A la seva mort, els seus hereus crearen la Fundació Casa Dalmases, una entitat sense ànim de lucre per a la promoció de la cultura, la sostenibilitat del territori i l'economia social.[5]
Descripció
Casa feta de carreus regulars, tan sols visibles a la planta baixa, ja que la planta noble i la segona planta estan arrebossades. Consta de tres plantes. A la planta baixa hi ha dues portalades de grans dimensions, una central, d'accés a la casa, i una altra a l'esquerra, d'entrada a un establiment comercial. La planta noble presenta tres portes sortides de balcó amb barana de ferro i una finestra amb ampit que trenca lleugerament la monotonia creada amb la repetició d'elements arquitectònics. La segona planta és quasi idèntica a la noble, però els balcons són més petits i les baranes sobresurten menys. Remata la construcció una cornisa volada.[1]
La làpida commemorativa fou instal·lada quan morí la propietària. És de marbre blanc i fou discretament decorada: flames, aglans i fulles de roure que ascendeixen per les vores de la làpida, tot emmarcant-la. Per damunt, una figura a manera de sol naixent. La inscripció és llatina, de lletres daurades.[1]
Al mateix mur hi ha l'escut del llinatge, amb corona i un lleó a cada banda.[1]
Referències
- 1 2 3 4 5 «Casa Dalmases». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Fluvià, Armand de. Nobiliari general català. vol. II-B. Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, 2023, p. 164.
- ↑ «Saportella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Puigferrat i Oliva, Carles. «Torre de Saportella». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Ahumada, Laia de. «La família i la casa Massot-Dalmases a través de la seva documentació».
- ↑ «El alumbrado por acetileno en Cervera». La Publicidad (edición mañana), 07-08-1901, p. 2.
