Casa Navés
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Casa | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 543 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cervera (Segarra) | |||
| Lloc | Major, 76 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 25823 | |||
La casa Navés és un edifici de Cervera (Segarra), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Descripció
Edifici de pedra, actualment arrebossar, de grans dimensions i tres plantes. A la planta baixa hi ha tres portes quadrangulars fetes modernament, per damunt encara es veuen les restes dels arcs de mig punt de les portes anteriors. La primera planta presenta dos balcons. El situat al costat esquerre té una porta sortida de balcó i una barana de forja, l'altre dues portes balconeres quadrangulars i una barana de ferro forjat. La planta superior fa funció de golfes i té dues portes balconeres amb barana de ferro forjat poc sortint.[1]
Història
Durant el segle xvi, membres del llinatge dels Navés ocuparen càrrecs al Consell Municipal. El 1660, Ramon de Navés i Joan va adquirir la casa del carrer Major, que seria reformada pel seu fill Ramon de Navés i Mateu.[1] El 1683, aquest es va casar amb Francesca Comalada i Olmera, filla del mercader de Vic Francesc Comalada i Cànoves.[2][3] La seva filla i hereva Raimunda de Navés i Comalada es va casar amb Jacint de Gomar i Eixalà,[4][2][3] i un dels seus fills, Josep Antoni de Gomar i de Navés (†1788), catedràtic de dret a la Universitat de Cervera, hi tenia una extensa biblioteca. La seva filla i hereva Maria Ignàsia de Gomar i de Perelló estava casada amb Antoni Maria de Pedrolo i de Pastor, i el matrimoni residia a Cervera.[5]
L'hereu Ramon de Gomar i de Navés es va casar en primeres noces amb Marianna de Ferrer, amb qui va tenir dos fills: Raimunda i Marià Ramon de Gomar i de Ferrer,[2][3] i en segones amb la seva cosina Maria Teresa de Gomar i de Dalmases, amb qui va tenir Maria Teresa de Gomar i de Gomar.[4] El 26 d'octubre de 1791, aquesta es va casar amb Marià Joaquim de Dalmases i Sanç, senyor de Pierola i de Vilallonga,[6][7][4] i va morir el 1806. Aleshores es va produir un litigi per l'herència entre la seva mare i el seu marit, per una banda, i Raimunda Valls i de Gomar, filla de Raimunda de Gomar i de Ferrer i de Lluís Valls, per una altra,[8][2] i finalment, la finca va ser heretada pel seu fill Josep Maria de Dalmases i de Gomar.[4] Aquest es va casar amb Maria Josepa d'Olivart i Solans, amb qui va tenir Francesc Xavier de Dalmases i d'Olivart, que es va casar amb Maria Dolors d'Olivart i de Pinzano.[9]
Josep Maria de Dalmases va morir el 25 d'abril del 1858,[10][4][9] i l'any següent es va efectuar la repartició de l'herència entre els seus hereus i els del seu germà Faust, i la casa de Cervera va correspondre als primers.[9]
El 1958, els hereus de Vicenç Sanpere i Labrós es vengueren la casa, i el portal de pedra i les magnífiques portes de fusta de l'oratori, foren traslladades al vestíbul del Museu Comarcal. A l'escut d'armes són visibles els senyals heràldics dels Navés, Mateu i Joan.[1]
Referències
- 1 2 3 4 «Casa Navés». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 «Memorial ajustado del pleyto vertiente entre partes de don Luis de Valls [... y don Mariano de Dalmases en calidad de legítimo administrador de las personas y bienes de los hijos menores a él [...] sobre vindicación de bienes en la Real Audiencia]». ANC2-61-T-976. Arxiu Nacional de Catalunya, 1789.
- 1 2 3 «Arbres genealògics relatius a la succesió del llinatge Dalmases i del seu entroncament amb les famílies Comalada, Corbera, Cordelles, Gomar, Gualbes, Joan, Mateu, Navés, Ros, Terré i Vilana». ANC2-61-T-785. Arxiu Nacional de Catalunya.
- 1 2 3 4 5 AHPB, notari Miquel Martí i Sagristà, manual 1.359/21, f. 455-465v, 20-03-1872. Venda de la casa del carrer de Montcada, 23 per Maria del Carme de Dalmases i d'Olivart a Josep Vidal i Torrents.
- ↑ Llobet i Portella, 2000, p. 637.
- ↑ «Acta de celebració del matrimoni concertat entre Marià Joaquim de Dalmases i Sans, fill de Ramon de Dalmases i de Terré i Teresa Sans, i Maria Teresa de Gomar i Gomar, filla de Ramon de Gomar i Navés i de Teresa de Gomar». ANC2-61-T-817. Arxiu Nacional de Catalunya, 26-10-1791.
- ↑ Martín i Roig, 2010, p. 19.
- ↑ «Alegato juridico por doña Teresa de Gomar viuda, y Don Mariano de Dalmases como legítimo administrador de los bienes de los hijos comunes á él y á Doña María Teresa de Dalmases y de Gomár muerta despues de subtanciado el Pleyto, en el que contra ellos siguen los albaceas de Doña Raymunda Valls y de Gomár en la Real Audiencia i Sala que preside el Noble Sr. Dn. Josef Maria Vaca de Guzman», 1806.
- 1 2 3 AHPB, notari Josep Antoni de Paz, manual 1.319/6, f. 99v-130, 09-05-1859. Divisió de bens entre els hereus de Josep Maria i Faust de Dalmases i de Gomar.
- ↑ AHPB, notari Francesc Bellsolell i Mas, 29-04-1858. Protocolització del testament de Josep Maria de Dalmases i de Gomar.
Vegeu també
Bibliografia
- Llobet i Portella, Josep Maria «Un inventari de la biblioteca de Josep Antoni de Gomar i de Navés, catedràtic de lleis de la Universitat de Cervera (1788)». Arxiu de textos catalans antics, núm. 19, 2000, p. 637-648.

