Casa Pau Llord
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Palau | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Lloc | Mercaders, 24 / Tragí, 3 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 227 | |||
| Plànol | ||||
La casa Pau Llord o Mercaders[1] és un edifici situat als carrers dels Mercaders, 24 i del Tragí, 3 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[2]
Descripció
Consta de planta baixa i quatre pisos, estructurat al voltant d'un celobert central i amb un jardí a la part posterior de la parcel·la.[3] La façana del carrer dels Mercaders té cinc eixos verticals d'obertures —una de finestres i la resta de balcons amb llosana de ceràmica i barana de ferro forjat, de volada decreixent amb l'alçada—.[2] El parament té un esgrafiat que imita carreus,[2] excepte a l'últim pis, fruit d'una remunta posterior. La façana del carrer del Tragí, amb només dos eixos d'obertures, té planta baixa i pis.[3]
Història




El 1484, els monjos del convent de Santa Caterina van establir en emfiteusi a l'escultor alemany Michael Lochner una casa a la cantonada del carrer dels Mercaders i l'actual de Massanet[4] –abans Palma de Santa Caterina–,[5] on aquest viuria i tindria el seu taller fins a la seva mort el 1490.[6] A partir d'aquesta època, Joana d'Hostalric-Sabastida i Llull, el seu marit Guillem de Santcliment, cavaller, i el seu fill Joan de Requesens, òlim de Santcliment —alcaid de Salses[7] com a successor del seu oncle Dimes de Requesens i Joan de Soler—,[8] van reunir la propietat d'aquesta i altres finques de l'illa,[9][10] que serien heretades pel seu fill Guillem Ramon de Santcliment i de Centelles, comanador de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa i ambaixador de la corona espanyola a Praga, on va morir el 1608.[11][12][7]
Fou succeït per la seva neboda Felipa de Santcliment i Pujades, vídua de Pere de Clariana,[9][13][14][15] que moriria un any després,[16] llegant la major part de la propietat[a] al seu cosí Pere Miquel Sala i de Santcliment, donzell de Ciutat de Mallorca.[9] El 1622, el seu fill i hereu Francesc la va establir en emfiteusi a Rafael de Biure i de Montserrat (c. 1570-1634), baró d'Aguilar i senyor de Vallespinosa, Vallverd i de Preixens, amb l'obligació d'invertir-hi 500 lliures en el termini de dos anys.[9][17][18][b] L'any següent, Biure va demanar una llicència a la cúria del veguer[21] per a fer-hi unes obres de consolidació a càrrec de dos mestres de cases,[22] i el 1625 va adquirir al convent de Santa Caterina unes cases al voltant de la cantonada del carrer del Tragí, heretades de Felipa de Santcliment, per 560 lliures.[10][c] El seu gendre Josep de Margarit i de Biure (1602-1685) acabaria de rehabilitar el conjunt per a convertir-lo en una sumptuosa mansió, digna del seu càrrec de governador general del Principat de Catalunya.[22]
El 30 de setembre del 1652, davant la imminent capitulació de la ciutat, assetjada per les tropes reials comandades per Joan Josep d'Àustria, Josep de Margarit en va vendre la major part a carta de gràcia per 2.600 lliures[d] al pagès Agustí Saladriga, amb qui tenia un deute de 2.593 lliures per la compra de gra i el manlleu de diners per a la manutenció dels soldats que la defensaven.[18][22] Poc després, s'exilià a França, on seria ben rebut per Lluís XIV,[23] que l'any següent li concedí el títol de marquès d'Aguilar.[24] La casa fou confiscada pel procurador fiscal de la cort reial, però li seria retornada arran del Tractat dels Pirineus (1659).[18] Tanmateix, el 1660, Maria Saladriga, filla d'Agustí i casada amb el mestre de cases Jeroni Santacana, va iniciar un litigi per a recuperar-la a la Reial Audiència, que el 1667 va dictar sentència al seu favor. Jaume de Margarit i de Biure, fill de Josep, hi va interposar un recurs de súplica, però va ser en va i la causa es va tancar a la mort del seu pare el 1685.[18][25]
Arran dels setges de 1697 i de 1713-1714 la gran finca va quedar gairebé inhabitable,[26] i el canonge de Vic Ignasi Palau i Saladriga, nebot de Maria Saladriga,[27] la dividiria en parcel·les per a establir-les a diferents emfiteutes, culminant el 1740 amb la més gran, al carrer dels Mercaders, que va passar a mans del fuster Jaume Ferrés i al sabater Francesc Surrollés.[17][28][18] El 1746, Domènec de Margarit i de Negrell, comte de Montagut i net de Josep,[29] va reobrir la causa i el 1748 va signar una concòrdia amb Teresa Palau, germana i hereva d'Ignasi i casada amb Josep Sunyer, pagès de Valldeperes, per la qual es van repartir els censos, posant així fi al litigi.[18][17][28][30]
El 1802, el fuster Jaume Ferrés i Costa va subestablir la seva propietat ―descrita com una casa amb cinc portals, tres botigues i un jardí al darrere― al corredor reial de canvis Pau Llord i Ribes[17][e] (†1842),[17] que el 1805 va demanar permís per a enderrocar-ne el frontis —on hi havia unes gàrgoles— fins al nivell del primer pis i reconstruir-lo amb tres pisos, segons el projecte del mestre de cases Joan Oliver.[31] Tanmateix, el seu veí Eloi Borrelles, mestre de cases i propietari de la casa de la cantonada, va obtenir del prior del convent de Santa Caterina la cessió del dret de prelació o fadiga sobre una parcel·la que incloïa part de la casa de Llord[32] i hi va interposar un interdicte d'obra nova, oposant-se a la cessió de terreny per a eixamplar el carrer imposada per l'Ajuntament, contra qui Llord tenia un litigi.[33][34][35] Finalment, el 1807 Borrelles li va cedir els seus drets a canvi d'una indemnització.[36][17]
El 1808 i 1812, Llord va ampliar la propietat amb l'adquisició de sengles cases al carrer del Tragí,[f][17][28] i el 1818 va presentar un projecte de reforma de la façana del mestre de cases Jaume Flaquer,[40] però l'any següent va presentar-ne un altre de reconstrucció del mateix autor.[41] El 1829, va demanar un nou permís per a pintar la balustrada del jardí,[42] i el 1832 adquirí una casa al carrer de la Palma de Santa Caterina que provenia de la finca original, quedant-se'n una part i fent agnició de bona fe[43] de la resta al seu veí Pere Blancafort, fabricant de mitges de seda de teler.[17]
El 1855, els hereus de confiança de Pau Llord vengueren la propietat per 23.600 lliures barcelonines al també corredor de canvis Antoni Tusquets i Comaduran-Delaforge,[17][g] que el 1858 va encarregar al mestre d'obres Joan Soler i Cortina la remunta d'un quart pis a la crugia paral·lela al celobert central.[44] A la seva mort el 1864,[45][46][47] fou succeït pel seu fill Antoni Tusquets i Maignon (†1913),[48][49] també corredor de canvis[50][51] i germà del músic Esteve i del pintor Ramon Tusquets i Maignon.
A la dècada del 1990, la casa fou adquirida per la parella d'arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, que la rehabilitaren per a establir-hi la seva residència.[1][52]
Notes
- ↑ Que incloïa una casa heretada de la seva família materna, els Pujades.[10]
- ↑ El cens imposat fou de 80 lliures anuals, de les que 45 foren redimides per Rafael de Biure el 1625, 1626 i 1628 al mateix Sala i, finalment, el 1640 Josep de Margarit en va redimir les restants 35 als seus marmessors.[19][17][20][17]
- ↑ Import de la redempció del cens imposat de 28 lliures.[10][17]
- ↑ El valor estimat era de 6.000.[18][22]
- ↑ Amb la imposició d'un cens de 420 lliures anuals, de les que 360 serien redimides entre 1806 i 1808 mitjançant el pagament de 12.000.[17]
- ↑ Que provenien de l'antiga propietat de Vicenç Vendrell, fruit de la divisió del 1712 amb el seu germà Pau[37][17] de la propietat establerta el 1671 al seu avi Pere Màrtir Vendrell «major» per Josep de Margarit.[38][39]
- ↑ Només uns dies abans, Jean-Aimar Delacroix de Bon, marquès d'Aguilar i comte de Montagut, havia vengut els censos que li quedaven sobre l'antiga propietat més un altre sobre part de la casa Puiguriguer als carrers de Montcada i dels Assaonadors al fabricant tèxtil Jaume Busqueta i Guitart, natural de Sant Llorenç Savall, pel preu de 1.265 duros.[28]
Referències
- 1 2 «Casa Mercaders». Arquitectura Catalana. Centre Obert d'Arquitectura.
- 1 2 3 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- 1 2 «Finca cadastral 1320504DF3812A0001QD». Sede Electrónica del Catastro.
- ↑ «Procés del convent de Santa Caterina contra Ignasi Palau i Saladriga». AHCB3-564/5D140 Família de Biure i Margarit (marquesos d'Aguilar), lligall 5-2. AHCB.
- ↑ «Massanet, carrer de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Jardí Anguera, 2006, p. 87, 91-92.
- 1 2 Carbonell i Buades, 1995, p. 153.
- ↑ «Requesens i Joan de Soler -germans/nes-». Dades dels Països Catalans.
- 1 2 3 4 AHPB, notari Francesc Pons, manual 627/68 «Actas de las casas del carrer dels Mercaders propias de D.n Rafael de Biure», §300, 31-08-1622.
- 1 2 3 4 AHPB, notari Pere Moret, manual 577/61, f. 31-44, 20-09-1625.
- ↑ AHPB, notari Antoni Roure, manual 535/58, f. 764-768, 17-10-1608. Inventari post mortem de Guillem Ramon de Santcliment.
- ↑ Galdeano Carretero, 2013, p. LXII.
- ↑ Alegación jurídica por el ilustre marqués de Ayerbe, Lierta y Rubí &c. en el pleito que sigue con el ilustre marquès de Tamarit sobre la vindicacion de la baronía de Altafulla y sus agregados.
- ↑ Galdeano Carretero, 2013, p. LX.
- ↑ Vázquez Vives, 2015, p. 63-67.
- ↑ AHPB, notari Antoni Roure, manual 535/58, f. 301-314v, 02-12-1609. Inventari post mortem de Felipa de Santcliment.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 «Escritura de venta por los herederos de confianza de Llord hacia Antonio Tusquets Comaduran y de Laforge». Servidor documental de la saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/11, f. 278-288v, 18-04-1855.
- 1 2 3 4 5 6 7 AHPB, notari Fèlix Campllonch, manual 1.020/38, f. 267-279v, 20-07-1748.
- ↑ AHPB, notari Francesc Pons, manual 627/68 «Actas de las casas del carrer dels Mercaders propias de D.n Rafael de Biure», §304, 19-06-1625, §307, 06-05-1626, §309, 13-04-1628, §312, 05-02-1640.
- ↑ Güell Junkert, 2011, p. 315-316.
- ↑ Perelló Ferrer, Antònia Maria. L'arquitectura civil del segle XVII a Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996. ISBN 84-7826-764-6.
- 1 2 3 4 Güell Junkert, 2011, p. 316.
- ↑ Güell Junkert, 2011, p. 316, 332.
- ↑ «marquesat d'Aguilar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Güell Junkert, 2011, p. 316-317, 371.
- ↑ «Repartiments corresponents al barri 6è. (Repartiment de cases)». Cadastre I-56, f. 129-129v. AHCB, 1716.
- ↑ Güell Junkert, 2011, p. 317.
- 1 2 3 4 AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/11, f. 216-228, 24-03-1855.
- ↑ Güell Junkert, 2011, p. 682.
- ↑ Güell Junkert, 2011, p. 317, 445.
- ↑ «Pau Llord i Rives. Corredor Reial de Canvis. Mercaders 6. Enderrocar i reedificar la façana del primer pis i modificar les obertures posant-hi balcons». C.XIV Obreria C-96/1805-021. AHCB, 12-02-1805.
- ↑ AHPB, notari Josep Gureau Sayrols, manual 1.114/31, f. 176v-177v, 22-07-1805.
- ↑ «Procés de Pau Llord contra l'Ajuntament de Barcelona». AHCB3-564/5D140 Família de Biure i Margarit (marquesos d'Aguilar), lligall 5-2. AHCB.
- ↑ «Causa de Eloy Borrellas, arquitecto, vecino de Barcelona, contra Pablo Llord, corredor real de cambios de Barcelona». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 3771. Arxiu de la Corona d'Aragó.
- ↑ «Causa de Pablo Llord, corredor real de cambios y vecino de Barcelona, contra el ayuntamiento de dicha ciudad». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 9671, 1807.
- ↑ AHPB, notari Josep Gureau Sayrols, manual 1.114/33, f. 208-209, 28-07-1807.
- ↑ AHPB, notari Sever Pujol, manual 944/3, f. 11v-14v, 10-01-1712.
- ↑ AHPB, notari Bonaventura Torres, manual 770/14, f. 1v-5v, 27-12-1671.
- ↑ «Procés de Rafaela de Margarit i de Biure i altres creditors contra el tutor dels pubills Vendrell». AHCB3-564/5D140 Família de Biure i Margarit (marquesos d'Aguilar), lligall 5-2. AHCB.
- ↑ «Pau Llord i Rives. Corredor reial de canvis. Tragí de Santa Caterina (Tragí) 9 i 10. Casa. Modificar dues finestres». C.XIV Obreria C-112/1818-059. AHCB, 09-07-1818.
- ↑ «Pau Llord i Rives. Corredor reial de canvis. Tragí de Santa Caterina (Tragí). Casa. Enderrocar i reedificar amb un pis». C.XIV Obreria C-113/1819-026. AHCB, 23-04-1819.
- ↑ «Pau Llord i Ribes. Tragí de Santa Caterina, placeta. Mercaders, 3. Pintar la balustrada del jardí». C.XIV Obreria C-103. AHCB, 01-06-1829.
- ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Juan Soler.Mercaders (24) i Tragi (3). Construcció de habitacions al terrat a la casa». Q136 Obres públiques 3/1 2031. AMCB.
- ↑ Fiter, Josep. Enciclopedia moderna catalana, Vol. IV (Q-T). Josep Gallach, 1912, p. 536.
- ↑ «Primera part de l'inventari post mortem d'Antoni Tusquets i Comaduran». Servidor documental de la saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Salvador Clos i Gualba, 03-10-1864.
- ↑ «Segona part de l'inventari post mortem d'Antoni Tusquets i Comaduran». Servidor documental de la saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Salvador Clos i Gualba, 17-03-1865.
- ↑ La Ilustració Catalana, 18-05-1913, p. 6. «Lo venerable Síndich que fou del Colegi de Corredors, l'entusiasta historiador de la Casa Llotja de Barcelona, lo Sr. Tusquets, acaba de passar a mellor vida, estimat y considerat de tothom.»
- ↑ «Don Antoni Tusquets Maignon Ex-Síndic del Col·legi de Corredors Reials de Comers que morí a 18 d'abril de 1913». La Veu de Catalunya (edició vespre), 17-04-1914, p. 1.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 116.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 187.
- ↑ «CANAL ESTILO - Interiores: Enric Miralles - Casa Mercaders (vídeo)». youtube, 1999.
Vegeu també
Bibliografia
- Carbonell i Buades, Marià «Pintura religiosa i pintura profana en inventaris barcelonins, ca. 1575-1650». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, núm. XIII, 1995, p. 137-190.
- Galdeano Carretero, Rodolfo. La "Història moral de Cathalunya" de Pere Gil (1550-1622) i la historiografia catalana de l’època moderna. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art (tesi doctoral), 2013.
- Güell Junkert, Manel. Els Margarit de Castell d'Empordà. Família, patrimoni i noblesa a l'època moderna. Lleida: Fundació Noguera. Pagès Editors, 2011 (Estudis, 56). ISBN 978-84-9975-059-0.
- Jardí Anguera, Montserrat. «El cor de la catedral de Barcelona i l'arribada dels mestres estrangers». A: Mestres entalladors a Barcelona durant la segona meitat del segle XV i primer quart del segle XVI: de la tradició germànica a la producció local. volum I. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història de l'Art (tesi doctoral), 2006.
- Vázquez Vives, Adrià. El Perfil cultural de Guillem de Santcliment i de Centelles, c. 1539-1608. Universitat de Girona. Màster en Recerca d'Humanitats, 2015.



