Palau Finestres

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Finestres
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït i renovat Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura gòtica
arquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocMontcada, 23 / Seca, 9 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 06″ N, 2° 10′ 54″ E / 41.384951°N,2.18154°E / 41.384951; 2.18154
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC42657 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona427 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantMuseu Picasso de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

El Palau Finestres és un edifici situat als carrers de Montcada, 23 i de la Seca, 9 del barri de la Ribera de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2] Des del 1999 forma part del Museu Picasso.[1]

Història

En aquest indret hi havia una necròpolis romana.[1] La primera notícia documental és del 1291, quan Martí de Montcada i de Banyeres vengué la propietat al seu cunyat, el canvista Berenguer de Finestres.[3] El 1328, Galceran de Finestres la va vendre a Bernat de Marimon i d'Eimeric,[4] els descendents del qual en serien propietaris fins al 1617, quan Caterina de Reguer, el seu fill Bernat de Marimon i de Reguer i la dona d'aquest, Paula de Farners, la vengueren al donzell Joan Pau Cànoves i Pradell, per 3.000 lliures.[5] El 1618, en ocasió del seu matrimoni amb Maria Anna Bonet, filla del doctor en drets i ciutadà honrat Francesc Bonet, va obtenir del seu pare Joan Francesc la cessió dels seus bens, incloent el mas Cànoves.[6]

El 1624, donat el mal estat de l'edifici, Joan Pau Cànoves en va demanar un peritatge a dos mestres de cases i dos fusters, i després, el corresponent permís d'obres.[7] Va morir el 1627 i fou succeït pel seu germà Francesc, casat amb Peronella Riembau i Farreras, filla del mercader de Granollers Galceran Riembau,[8] que el 1451 havia adquirit en emfiteusi a Bartomeu Agustí Massanet la casa del núm. 1 del carrer de la Cirera.[9][10] El 1642, la seva vídua es va casar en segones noces amb el mercader de Vic Francesc Comalada i Cànoves, que el 1649 va obtenir la condició de ciutadà honrat, i el 1656 va enviudar.[11] El 1660 es va tornar a casar amb Anna d'Olmera i de Molí, i va morir a Vic el 1689, deixant com a hereu el seu fill Francesc Comalada i d'Olmera, doctor en dret civil per la Universitat de Barcelona. El 1690, ell i la seva mare Anna signaren una concòrdia amb els marmessors de Peronella Riembau sobre l'herència d'aquesta.[12]

Francesc Comalada i d'Olmera va morir el 1745 i fou succeït pel seu nebot Ignasi de Riba i Comalada, fill de la seva germana Manuela i de Baltasar de Riba.[10][13] En aquesta època, la casa era llogada a Josep Aparici i Fins (1654-1731), mercader i geògraf reial, succeït pel seu fill Francesc Aparici i Font-Bayona, casat amb Caterina d'Amat i Picalquers, filla de Josep d'Amat i Boixadors, baró de Castellet.[14] Ignasi de Riba i Comalada no va tenir descendència i fou succeït per la seva germana Ignàsia, i aquesta per la seva neboda Raimunda de Navés i Comalada, que es va casar amb Jacint de Gomar i Eixalà.[10][15] L'hereu Ramon de Gomar i de Navés es va casar en primeres noces amb Marianna de Ferrer, amb qui va tenir dos fills: Raimunda i Marià Ramon de Gomar i de Ferrer,[15] i en segones amb la seva cosina Maria Teresa de Gomar i de Dalmases, amb qui va tenir Maria Teresa de Gomar i de Gomar.[10]

El 26 d'octubre de 1791, aquesta es va casar amb Marià Joaquim de Dalmases i Sanç, senyor de Pierola,[16][17][10] i aquell mateix any, l'apoderat de la vídua Maria Teresa de Gomar i de Dalmases va demanar permís per a convertir una finestra en balcó.[18] El 1796, Maria Teresa de Gomar va demanar permís per a construir un cos d'edifici de planta baixa i quatre pisos amb façana al carrer de la Cirera (actualment de la Seca),[19] i novament el 1799 per a transformar dues finestres en balcó al carrer de Montcada.[20]

Cartell de la Compañía Anónima de Productos Químicos
Quarteró núm. 15 de Garriga i Roca (c. 1860)

La pubilla Maria Teresa de Gomar i de Gomar va morir el 1806 i es va produir un litigi per l'herència entre la seva mare i el seu marit, per una banda, i Raimunda Valls i de Gomar, filla de Raimunda de Gomar i de Ferrer i de Lluís Valls,[15] per una altra,[21][22] i finalment, la finca seria heretada pel seu fill Josep Maria de Dalmases i de Gomar.[10] Aquest es va casar amb Maria Josepa d'Olivart i Solans, amb qui va tenir Francesc Xavier de Dalmases i d'Olivart, que es va casar amb Maria Dolors d'Olivart i de Pinzano.[23][10]

Josep Maria de Dalmases va morir el 25 d'abril del 1858, deixant com a hereva universal la seva neta Maria del Carme de Dalmases i d'Olivart, ja que el seu fill Francesc Xavier havia mort abans que ell.[24][10] El 1872, el seu marit i apoderat, l'advocat Trinitat de Fontcuberta i de Perramon, va vendre el núm. 23 del carrer de Montcada i el núm. 1 del carrer de la Cirera, juntament amb un reclau de la casa veïna del núm. 25, al comerciant Josep Vidal-Ribas i Torrents per 43.684 duros, dels que 35.000 serviriren per a pagar deutes de l'herència.[10][25] El nou propietari era fill del també comerciant Josep Vidal i Ribas (1817-1870), especialitzat en drogues i productes químics, i el casal acolliria la seu social de la Compañía Anónima de Productos Químicos, constituïda el 1883 i amb fàbriques a Les Corts, Sant Martí i Vallecas.[26]

Entre 1957 i 1958, l'arquitecte municipal Adolf Florensa va refer el portal adovellat de la façana, del qual només quedaven algunes restes, i va recuperar la galeria de solana que estava tapiada, i a l'interior del pati va refer les dues finestres coronelles.[1][27] El 1970, l'edifici fou adquirit per l'Ajuntament,[1] i el 1997 es va aprovar el projecte d'ampliació del Museu Picasso a aquest edifici i la veïna casa Mauri, obra de l'arquitecte Jordi Garcés, per tal d'allotjar-ne les exposicions temporals.[28] Aquesta intervenció va suposar la pràctica desaparició de l'edifici original, a excepció de la façana al carrer de Montcada, el pati principal (del qual es va desmuntar la porxada del segon pis, fent-la nova amb els arcs cegats) i alguns arcs a la part posterior de la planta baixa, construint-hi una nova estructura de formigó armat, així com la nova plaça de Raimon Noguera a la part posterior de la parcel·la.[29][27]

Descripció

És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos.[1] A la façana principal destaca, a la planta baixa, un gran portal d'arc de mig punt adovellat. Té, a banda i banda, dues grans portes allindades; una té la llinda de fusta i l'altre de pedra decorada amb una motllura. Al primer pis hi ha tres portes de llinda que donen a balcons individuals amb barana de ferro forjat i llosana de pedra motllurada. Al darrer pis, la part esquerra es transforma en una torre, acabada amb terrat, amb una finestra triforada amb arcs de mig punt i columnetes amb capitell esculpit. La part dreta està ocupada per una galeria de solana amb columnes poligonals que aguanten la teulada. El parament és de carreus petits regulars, excepte l'emmarcament de les obertures que és de carreus més grans.[1]

L'edifici s'estructura a partir d'un pati central amb escala descoberta que porta al primer pis. L'escala es recolza sobre un arc rampant i conserva la barana de pedra medieval. L'escala mena a un porta d'arc de mig punt. Al costat d'aquesta hi ha una altra porta de llinda que sobre a una tribuna que es recolza sobre dos trams de volta recolzats sobre una pilastra central que té una gran mènsula decorada amb permòdols decreixents. A la paret de davant s'obre una portalada d'arc de mig punt que mena al vestíbul d'accés des del carrer. Al primer pis hi ha dues finestres coronelles. El darrer pis és una afegit posterior i té una galeria d'arcs de mig punt.[1] A l'interior de la planta noble es conserva un sostre enteixinat de finals del segle xiii o principis del xiv, i a la planta baixa, al darrere del pati, hi ha diverses sales amb arcs de mig punt.[1]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 «Casa Finestres». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Casa Finestres». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 183.
  4. ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 184.
  5. ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 191.
  6. ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 192.
  7. ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 192-193.
  8. ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 193-194.
  9. ↑ AHPB, notari Pere Pau Pujades, 06-08-1451.
  10. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 AHPB, notari Miquel Martí i Sagristà, manual 1.359/21, f. 455-465v, 20-03-1872.
  11. ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 195-196.
  12. ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 196-197.
  13. ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 206.
  14. ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 206-207.
  15. 1 2 3 «Arbres genealògics relatius a la succesió del llinatge Dalmases i del seu entroncament amb les famílies Comalada, Corbera, Cordelles, Gomar, Gualbes, Joan, Mateu, Navés, Ros, Terré i Vilana». ANC2-61-T-785. Arxiu Nacional de Catalunya.
  16. ↑ «Acta de celebració del matrimoni concertat entre Marià Joaquim de Dalmases i Sans, fill de Ramon de Dalmases i de Terré i Teresa Sans, i Maria Teresa de Gomar i Gomar, filla de Ramon de Gomar i Navés i de Teresa de Gomar». ANC2-61-T-817. Arxiu Nacional de Catalunya, 26-10-1791.
  17. ↑ Martín i Roig, 2010, p. 19.
  18. ↑ «Jose Creus. Apoderat de Maria Teresa de Gomar i de Gomar i de Dalmases. Montcada. Casa. Convertir una finestra en un balcó». C.XIV Obreria C-60/1791-214. AHCB, 15-09-1791.
  19. ↑ «Theresa de Gomár i de Gomár. Cirera. Casa. Planta baixa, entresòl més quatre pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-74/1796-173. AHCB, 23-11-1796.
  20. ↑ «Theresa de Gomar i de Gomar. Montcada. Casa. Convertir dues finestres en un balcó». C.XIV Obreria C-83/1799-164. AHCB, 03-12-1799.
  21. ↑ «Alegato juridico por doña Teresa de Gomar viuda, y Don Mariano de Dalmases como legítimo administrador de los bienes de los hijos comunes á él y á Doña María Teresa de Dalmases y de Gomár muerta despues de subtanciado el Pleyto, en el que contra ellos siguen los albaceas de Doña Raymunda Valls y de Gomár en la Real Audiencia i Sala que preside el Noble Sr. Dn. Josef Maria Vaca de Guzman», 1806.
  22. ↑ «Memorial ajustado del pleyto vertiente entre partes de don Luis de Valls [... y don Mariano de Dalmases en calidad de legítimo administrador de las personas y bienes de los hijos menores a él [...] sobre vindicación de bienes en la Real Audiencia]». ANC2-61-T-976. Arxiu Nacional de Catalunya, 1789.
  23. ↑ AHPB, notari Josep Antoni de Paz, manual 1.319/6, f. 99v-130v, 09-05-1859. Divisió de bens entre els hereus de Josep Maria i Faust de Dalmases i de Gomar.
  24. ↑ AHPB, notari Francesc Bellsolell i Mas, 29-04-1858. Protocolització del testament de Josep Maria de Dalmases i de Gomar.
  25. ↑ AHPB, notari Ezequiel de Cortada i Lafont, manual 1.379/27, f. 225-239, 28-01-1875. Inventari dels béns del vincle fundat per Francesc Comalada i Cànoves, fet per Carme de Dalmases i d'Olivart.
  26. ↑ Cabana, 1992.
  27. 1 2 «PROJECTE D’INTERVENCIÓ A LES FAÇANES DEL MUSEU PICASSO, AL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA BARCELONA». 01_P114_FMP_PE_ME_v4_sig.pdf p. 19-20. M A T T E R S Arquitectura SLP, desembre 2021.
  28. ↑ «El Ayuntamiento de Barcelona iniciará en septiembre la ampliación del Museu Picasso». La Vanguardia, 17-07-1997, p. 37.
  29. ↑ JORDI GARCÉS, arquitecto. «AMPLIACIÓN Y REFORMA DEL MUSEO PICASSO. CALLE MONTCADA Nº 15-17-19-21-23. BARCELONA. 1999». www.arquitectura.com, 2000. Arxivat de l'original el 2014-12-15.

Vegeu també

Bibliografia

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.