Casa Rafael de Llança
| Epònim | Rafael de Llança i Esquivel | |||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial | |||
| Cronologia | ||||
| 1760 | construcció | |||
| 1860 | reforma, Arquitecte: Felip Ubach i Corbella | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Lloc | Sant Pau, 59 | |||
| ||||
La casa Rafael de Llança és un edifici d'habitatges situat al carrer de Sant Pau, 59 del barri del Raval de Barcelona, al que li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1] Consta de planta baixa, quatre pisos i golfes, amb tres obertures per planta.
Història
El 1759, el tinent coronel del cos d'artilleria Claudi Tardí (ascendit a coronel el 1761)[2] va adquirir en emfiteusi a Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès de Barberà, una parcel·la de 57,5 pams d'amplada i 104 de fons del seu hort al carrer de Sant Pau, a cens de 4 lliures anuals una i entrada de 700,[3] on faria construir una casa de planta baixa i dos pisos,[4] obres efectuades pel mestre de cases Marià Enrich[5] i el fuster Fèlix Ullet.[6]
Tardí va morir el 1763, i fou succeït per la seva vídua Maria Mead,[7] que el 1796 va fer donació de la finca a Pere Merino, capità agregat a l'estat major de Barcelona i tresorer del Tribunal del Sant Ofici,[8][9][10] i a la seva esposa Ignàsia Vallespí(n), reservant-se el primer pis per a ella.[11] El 1822, després de la mort d'aquesta darrera, el parament de la casa fou posat en subhasta,[12] i el 1824, el seu hereu de confiança Josep Pinell, prevere beneficiat de l'església de Sant Martí de Sant Celoni i nunci de cambra del Sant Ofici,[13] vengué la propietat als germans Jaume, abat del monestir de Santa Maria d'Amer, Tomàs, prevere i doctor en drets, i Rafael de Llança i de Valls, militar retirat, per 6.300 lliures.[14]
El 1860, l'advocat Rafael de Llança i Esquivel,[15] fill de Rafael, va demanar permís per a remuntar-hi dos pisos, segons el projecte del mestre d'obres Felip Ubach.[16] Posteriorment, la propietat va passar a mans de Cristina i Rosa Vicens i Montaner,[17] germanes del promotor de la casa Vicens.
Referències
- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Mercurio histórico y político, 1762, p. 104.
- ↑ AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/26, f. 533-536. 15-08-1759.
- ↑ «Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante». Cadastre I-34, f. 1130. AHCB, 1760.
- ↑ AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/27, f. 268v-269, 18-04-1760.
- ↑ AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/25, f. 232v-233, 08-04-1760.
- ↑ Borreguero García, Epifanio. Catálogo del fondo de pensiones por viduedad o toca de orfandad pertenciente a la primera sección del Archivo General Millitar de Segovia. Primera parte. Ministerio de Defensa, 2011, p. 8. ISBN 978-84-9781-646-5.
- ↑ Diario de Barcelona, 24-04-1805, p. 520.
- ↑ Diario de Barcelona, 24-06-1818, p. 1626.
- ↑ Martínez Millán, 1984, p. 91.
- ↑ AHPB, notari Josep Fuster i Corriol, manual 1.078/24, f. 352-354v, 22-11-1796.
- ↑ Diario de Barcelona, 09-02-1822, p. 363.
- ↑ Diario de Barcelona, 06-03-1819, p. 516.
- ↑ AHPB, notari Francesc Mas i Fontana, manual 1.220/11, f. 453-455, 03-11-1824.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 293.
- ↑ «Rafael de Llanza. Sant Pau 59. Afegir un pis i reformes a la planta baixa». Q127 Foment 1070 bis C. AMCB, 1860.
- ↑ Anuario-Riera, 1903, p. 761.
Vegeu també
Bibliografia
- Martínez Millán «La inquisición en Cataluña durante el siglo XVIII. ¿Una institución en crisis?». Pedralbes. Revista d’Història Moderna, núm. 4, 1984.
- Plantada y Aznar, Jorge. Nobleza rural catalana. Masías del Vallés. Madrid: Ediciones Hidalguía, 1968.

