Casa de la Vall
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Casa pairal  | ||||
| Construcció | 1580 | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Andorra la Vella | ||||
| Lloc | carrer de la Vall | ||||
| |||||
| BIC Andorra | |||||
| Data | 16/07/2003 | ||||
| Identificador | Fitxa 65 | ||||
| Activitat | |||||
| Activitat | Seu del Consell General | ||||
| |||||
La Casa de la Vall és un dels edificis més emblemàtics d'Andorra. Situat a Andorra la Vella, va ser durant més de 300 anys la seu única del Consell de la Terra (Consell General). L'any 2011 l'activitat parlamentària es va traslladar al nou Consell General d'Andorra, situat a escassos metres de la Casa de la Vall. Però malgrat aquest canvi, l'edifici encara es manté excepcionalment com a seu del parlament andorrà en les sessions tradicionals de Sant Tomàs[1] i de constitució parlamentària.[2]
Va ser declarada bé d'interès cultural l'any 2003, la màxima categoria de protecció d'un bé immoble segons la Llei 9/2003, modificada l'any 2014.[3]
La casa Busquets (1580-1702)
Abans de convertir-se en seu parlamentària, la Casa de la Vall era una casa pairal, familiar, situada sobre un roc que dominava tota la vall del riu Valira. La casa era propietat de la família Busquets, una família benestant del país.[3] Encara avui, sobre la porta principal es pot observar una inscripció amb l'escut de la família on es llegeix "ANTO. B /1580", acompanyada d'un arbre gravat sobre la pedra.
La inscripció ANTO. B faria referència a Antoni Busquets, un dels membres de la família propietària. L'any 1580 bé podria ser l'any de construcció de la casa[4] o també l'any d'una reforma integral, havent-hi la possibilitat que la casa original fos anterior al 1580.
La casa és un exemple d'arquitectura tradicional andorrana, realitzada amb métodes constructius artesanals i pensada per cobrir les necessitats bàsiques d'una població eminentment agricola i ramadera.[5] Ens trobem davant d'una casa de planta lleugerament rectangular (17 metres d'amplada per 22 metres de llargada), de tres pisos d'alçada i coronada per un colomer exterior en forma de torre. L'edifici té clares influències arquitectòniques catalanes, seguint també la tipologia constructiva dels grans masos i masíes catalanes dels segles XVI-XII. Les parets son sòlides i gruixudes, fetes amb pedra autòctona, i presenta diversos elements d'arquitectura militar, tot i que possiblement aquests es van afegir en reformes posteriors al segle XVI, durant els conflictes religiosos entre catòlics i hugonots, que també van afectar Andorra).[4] L'alt grau de detall constructiu també ens confirma que els Busquets eren una família benestant.
La planta baixa estava destinada sobretot a la zona del rebost, entre altres funcions. La primera planta estava formada per diverses estances. El primer que es veia era el soler, utilitzat per fer activitats socials amb altres famílies o els àpats de la família.
La casa també disposava d'una cuina amb un foc a terra al centre i diversos estris de cuina. També hi havia una habitació per al bisbe, coneguda com a “habitació del bisbe”. Més que una habitació dedicada a un bisbe, es parla d'una pràctica comuna entre les cases benestants andorranes, les quals reservaven una habitació per si el copríncep episcopal venia al país, que pogués passar la nit a casa seva, fet que donava prestigi social. A la primera planta també hi havia els dormitoris principals de la casa Busquets.
Al segon pis es trobaven les golfes o el cap de casa.[6]
L'any 1702, la casa va ser comprada pel Consell de la Terra, sota el mandat del síndic Joan Antoni Torres, moment en el qual es va transformar en una seu parlamentària.
La seu parlamentària (1702-2011)
En un entorn pirinenc, eminentment rural, no és casualitat que l'edifici més representatiu del Principat sigui una casa i no un palau, com a mostra de l'arrelament a la terra de les institucions: un parlament rural en un món rural.
A partir de l'any 1702, la casa es va convertir en la seu d'un dels parlaments més antics d'Europa, creat l'any 1419 gràcies al privilegi del bisbe Francesc de Tovia, el qual, a grans trets, legitimava l'órgan del Consell de la Terra i permetia als prohoms de les Valls d'Andorra escollir anualment els seus representants per tenir cura dels afers que els afectaven.[7] Val a dir, però, que les darreres investigacions apunten que aquest parlament ja es reunia a places i esglésies del país des del segle XIII.[8] Més tard, i abans de la compra de la Casa Busquets, el Consell de la Terra ja hauria tingut una primera seu parlamentària fixa al centre històric d'Andorra la Vella, probablement en un edifici avui desaparegut situat a l'actual carrer del Cap del Carrer.[9]
És probable que des d'aquesta primera seu parlamentària es traslladés el que avui és considerat com l'escut d'Andorra més antic, horitzontal i situat actualment a l'esquerra de la principal porta d'accés a la Casa de la Vall.[10] Just a sobre d'aquesta porta també hi trobem, sobre l'escut heràldic de la família Busquets, l'actual escut oficial d'Andorra, ideat per Antoni Fiter i Rossell i col·locat a la façana entre els anys 1748 i 1788.[10]
L'entrada i la planta baixa
El primer que s'observa a l'entrada és la inscripció en llatí Domus concilii et iustitia sedis (Casa del Consell i seu de la justícia). La planta baixa de la Casa de la Vall va passar a ser la seu de les institucions judicials del país fins a l'any 1993, moment en què es van anar traslladant a altres seus.[11]
Quan la casa va esdevenir la seu del Consell, va caldre dedicar un gran espai per a les mules i els cavalls dels consellers, i així l'entrada es va convertir en les cavallerisses.[4]
Més endavant s'hi va situar la presó, amb una habitació sota l'escala per allotjar-hi el botxí quan eren necessaris els seus serveis. En la reforma dels anys seixanta del segle passat, la presó es va traslladar a un edifici de nova planta adossat al roc, comunicat amb la casa per un pas soterrani. Aquest passatge ocupa l'espai de l'antiga seu de la notaria i de l'arxiu notarial i al cap d'escala hi podem veure uns fragments de pintures murals, datades al segle xvii, amb escenes de la crucifixió i del paradís terrenal. Les institucions penitenciàries es van traslladar al seu nou emplaçament l'any 2005.[4]
S'hi ubicava també la Cúria Episcopal i la Cúria Francesa, que tractaven les causes civils, i el Tribunal de Corts, encarregat de les penals. El Tribunal de Corts va ocupar una sala lateral l'any 1962. Fins aquell moment celebrava les sessions a la sala del Consell, tal com havia fet durant dos segles i mig des que va arribar a la casa, juntament amb el Consell de la Terra, l'any 1702. Abans que la Casa de la Vall es convertís en la seu de la justícia, les reunions del Tribunal de Corts eren itinerants: es feien en el porxo d'una església o en alguna casa particular.[4]
La sala dels Passos Perduts
L'antic soler es va convertir en un espai de reflexió i d'intercanvi d'idees per als consellers abans i després de les sessions parlamentàries. Va passar a ser, per tant, l'avantsala del debat polític, on els consellers deambulaven i caminaven tot dialogant i esmolant els seus arguments. Per aquest motiu, la sala s'anomena sala dels Passos Perduts, on avui en dia es poden veure alguns dels símbols nacionals d'Andorra, com per exemple la bandera i l'escut, juntament amb un seguit de pintures que representen la Passió de Crist.[4]
L'habitació del bisbe
Pel que fa a l'habitació del bisbe, la sala va canviar diverses vegades de funció: va ser una escola, una biblioteca i la sala de reunions del Comú d'Andorra la Vella. No obstant això, des de fa anys l'habitació és el despatx, a títol honorífic, del síndic general. Dins de la sala hi ha les pintures murals dels segles xvi-xvii de l'església de Sant Romà dels Vilars (amb la representació del darrer sopar i la Trinitat), juntament amb un retaule que narra la història de sant Martí de Tours, procedent de l'església de Sant Martí de la Cortinada.[4]
Tanmateix, abans hi havia unes pintures murals del segle XVI que representaven diverses escenes de la passió i la mort de Crist, les quals es van traslladar l'any 1956 a la sala dels Passos Perduts. Aquestes escenes són l'oració a l'hort de Getsemaní, el bes de Judes i l'arrest de Crist amb el darrer miracle, la flagel·lació, la coronació d'espines i el viacrucis, la crucifixió i, encara que és posterior, la representació de la pietat. També es pot veure una passió de Crist a l'Espai Columba, amb les pintures murals de l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella.[3]
La cuina
A la cuina també s'hi van fer algunes modificacions. Actualment es pot veure el foc a terra amb uns grans cremalls, una xemeneia de grans dimensions i un escudeller, i antany tenia un forn de pa i un pastador. Aquí menjaven els consellers durant els dies que romanien a la casa, que podien ser uns quants, ja fos perquè les deliberacions s'allargaven o per les inclemències del temps.
Gairebé tots els consells se celebraven a la tardor i l'hivern, els mesos més freds però en què hi havia menys feina als camps. Dels copiosos sopars que s'hi feien, en tenim el testimoni d'un aventurer francès del segle XIX: “Focs enormes, concebuts aparentment per rostir ovelles i bous sencers, calderes gegantines suspeses amb perns de ferro massís, fogons i altres luxes, del tot estranys a la simplicitat general d'Andorra.[3]”
La sala de sessions
La sala de sessions va passar a ser el punt neuràlgic de la casa en acollir les sessions parlamentàries del país des de l'any 1702 i ocupa l'espai dels dormitoris principals de la casa Busquets.[8]
La primera imatge que en conservem ens la mostra com una cambra austera, amb una filada de cadires de palla que ressegueix tot el perímetre de l'habitació i els penjadors per a les capes i els tricornis dels consellers.[4]
Des de l'any 1962, els seients disposats en forma de semicercle, la forma tradicional dels cors eclesiàstics, acollien els consellers. Al fons de la sala, presidint l'assemblea, el síndic general, el subsíndic i el secretari, i els retrats dels coprínceps.[4]
De l'angle dret en penja la campana que s'utilitzava per cridar els consellers a les sessions. La persona que tradicionalment toca la campana és el conseller de més edat de la parròquia de Canillo.[3]
Fins a l'any 1978 hi havia vint-i-quatre cadires, però amb la creació de la parròquia d'Escaldes-Engordany se n’hi van afegir quatre més. Es tracta d'un parlament unicameral escollit cada quatre anys per sufragi universal, on catorze consellers són escollits per circumscripció parroquial i catorze per circumscripció nacional.[4]
A partir de l'any 1982, gràcies a la creació del Consell Executiu l'any 1981, el cap de Govern i els ministres van ocupar la taula del centre.[4]
L'any 1993 es va aprovar la Constitució i es va acordar que el parlament es podia ampliar a quaranta-dos consellers si es donaven certes casuístiques. Per això, i també amb la voluntat de modernitzar i d'adaptar la sala a les necessitats dels consellers, es va començar a construir al costat de la Casa de la Vall la nova seu. Finalment, l'any 2011 es va inaugurar la nova seu del Consell General, i el parlament s'hi va desplaçar de forma permanent allà fins a l'actualitat.[4]
En aquesta sala es pot trobar també una capella dedicada a sant Ermengol i l'armari de les Set Claus, que era l'arxiu on es guardava la documentació del Consell: correspondència, llibres d'actes i de comptes, privilegis, sentències... Gràcies a un acurat treball de serralleria, és impossible obrir-lo sense disposar de les set claus, una per cada parròquia. Quan el Consell de la Terra s'instal·la a la casa, s'hi col·loquen sis panys i s'hi graven els noms de les sis parròquies. Amb la incorporació de la d'Escaldes-Engordany, l'armari de les Sis Claus esdevé l'armari de les Set Claus.[4]
El cap de casa
El cap de casa servia habitualment per emmagatzemar el blat i mantenir-lo sec amb els corrents d'aire generats per les obertures de la façana. El de la casa Busquets es va adaptar per encabir-hi els dormitoris necessaris per al sojorn dels consellers, que es mantenien calents gràcies a la gran xemeneia de la cuina. És un espai que té un lloc particular en la història d'Andorra, ja que els anys 1991 i 1992 s'hi van celebrar les llargues i intenses reunions de la Comissió Tripartida encarregada de la gestió del procés constitucional, formada pels representants dels coprínceps i una delegació del Consell General. També va acollir durant uns anys el primer Museu Postal d'Andorra, que actualment és un museu digitalitzat.[4][12]
La casa en l'actualitat, des de l'any 2011
La Casa de la Vall és actualment el monument més visitat del país i té la missió d'explicar als visitants l'evolució històrica d'Andorra i del parlamentarisme andorrà. El museu ofereix també, a part de visites lliures i guiades, un seguit de tallers i activitats per a tot tipus de públic.[13]
Encara que l'edifici no acull les sessions ordinàries i extraordinàries del Consell General, la Casa de la Vall acull dos de les tres sessions tradicionals que se celebren al llarg de l'any: la sessió del Dia de la Constitució (14 de març) i la de Sant Tomàs (21 de desembre). La tercera sessió tradicional se celebra des de la legislatura 2023-2027 a la sala de sessions del Santuari de Meritxell el 8 de setembre.[6]
L'exterior
Adossada a la part posterior, s'aixeca una torre de defensa que dominava l'accés a Andorra la Vella des del camí ral. En la reforma del 1962 esmentada, s'hi va afegir la tronera dreta per aportar simetria i es va eliminar l'arrebossat de la façana, que era una mostra del potencial econòmic dels propietaris originals.[3]
A la plaça de davant es pot veure una escultura que commemora els 700 anys de la signatura dels pariatges, feta per Luigi Terruggi. També hi ha una escultura de Josep Viladomat que mostra dos persones ballant el contrapàs, un homenatge a la Nova Reforma de 1866, encapçalada per Guillem d'Areny-Plandolit, de la casa Areny-Plandolit. Finalment, hi ha una escultura d'Emili Armengol que fa homenatge als andorrans i andorranes que van votar a favor de la Constitució de 1993 i una escultura de Jaume Plensa anomenada Set poetes, que fa referència al paper que tenen els poetes en la cultura.[4]
El març de l'any 2025 la Casa de la Vall va iniciar un procés de restauració que té prevista la seva finalització al llarg de l'any 2026. Després de vuit mesos de tancament, el 23 de desembre de 2025, coincidint amb la tradicional sessió de Sant Tomàs, la Casa de la Vall va reobrir les seves portes.[14]
Candidatura a Patrimoni Mundial de la UNESCO
El gener del 2026 el Govern d’Andorra va presentar la candidatura transnacional a patrimoni mundial de la UNESCO sobre el coprincipat sota la denominació ‘Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el Coprincipat d’Andorra’.[15]
Liderada per Andorra, reuneix 12 monuments de diferents èpoques, des de l’edat mitjana fins al segle XVI. La candidatura la conformen deu monuments ubicats a Andorra, un a França i un a Espanya.[16]
La Casa de la Vall simbolitza l’evolució moderna del coprincipat andorrà i és un element clau per entendre la seva història institucional.
Adquirida pel Consell General al segle XVIII, esdevingué seu de l’assemblea parlamentària i del Tribunal d’Apel·lació, i es va transformar en el Palau de les Valls, centre polític de les comunitats andorranes.
El seu ús reflecteix la relació entre els dos co-senyors i la progressiva autonomia dels andorrans, amb institucions com el Gabinet de les Set Claus i la figura del Síndic.
Al segle XX va acollir el procés constituent i la proclamació de la Constitució. Tot i ser substituïda pel parlament modern, continua essent un símbol viu de la continuïtat institucional i de la tradició política d’Andorra.[17]
Referències
- ↑ Lizarte, Robert. «El Consell de Sant Tomàs». BonDia, 21-12-2023. [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ Andreu, Iago «El síndic obre el nou Consell 15 anys després d'iniciar el procés». El Periòdic d'Andorra, 11-03-2011 [Consulta: 6 abril 2011].
- 1 2 3 4 5 6 «Casa de la Vall». Patrimoni Cultural d'Andorra. Govern d'Andorra. [Consulta: 15 agost 2017].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Consell General. Casa de la Vall. De casa pairal a seu del Consell General. 3a edició. Andorra: Publicacions del Consell General, 2008. ISBN 978-99920-52-30-3.
- ↑ Mas Canalis, David. La casa andorrana tradicional. Andorra: Govern d'Andorra. Conselleria d'Educació i Cultura, 1989.
- 1 2 «Casa de la Vall». Consell General, 2024. [Consulta: 2025].
- ↑ Tovia, Francesc Andorra 1419. El privilegi del bisbe Tovia i el Consell de la Terra, 1419.
- 1 2 Gascón, Carles. De la Vall al Principat. Andorra: Consell General. ISBN 978-99920-52-53-2.
- ↑ Pujal Trullà, Albert; Lladós Torrent, Josefina. La domus del Consell de la Terra. Andorra: Consell General, 2008.
- 1 2 Chica Fernàndez, Pau. «L'escut d'Andorra». Relat Històric d'Andorra, 10-03-2025. [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ «Full de Sala. Casa de la Vall» (en català). Casa de la Vall; Govern d'Andorra-Àrea de Museus i Monuments, 2026. [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ «Museu Postal». Àrea de Museus i Monuments, 2024. [Consulta: 8 maig 2025].
- ↑ «Casa de la Vall, Museu Carmen Thyssen i Casa d'Areny-Plandolit formen el podi de museus del país». Solanelles, Toni, 2023. [Consulta: 8 maig 2025].
- ↑ «Discurs del Síndic General amb motiu del día de Sant Tomàs» (en català). Consell General, 23-12-2025. [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ «El Govern presenta la candidatura transnacional a patrimoni mundial de la UNESCO sobre el Coprincipat». Govern d'Andorra, 2026. [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ «Les témoignages matériels de la construction de l’État des Pyrénées : la Co-principauté d’Andorre (Andorre)» (en francès). Govern d'Andorra, 2026. [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ Les témoignagesmatériels de la construction de l’État des Pyrénées : la Coprincipautéd’Andorre. Propositiond’inscriptionsur la Liste du patrimoinemondial, présentée par l’Andorre, l’Espagne et la France (en francès). Vol. 1. Andorra: Govern d'Andorra, 2025, p. 237.
