Charles Howard Hinton
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1853  Regne Unit (Regne Unit) | ||
| Mort | 30 abril 1907 (53/54 anys) Washington DC | ||
| Formació | Balliol College Uppingham School | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, escriptor de ciència-ficció, escriptor, filòsof | ||
| Ocupador | Oficina de Patents i Marques dels Estats Units (–1907) Observatori Naval dels Estats Units (1900–) Universitat de Princeton (1893–1899) Uppingham School (1880–1886) | ||
| Altres | |||
| Cònjuge | Mary Boole Hinton | ||
| Fills | George Hinton, Sebastian Hinton | ||
| Pare | James Hinton | ||
| Parents | George Boole, sogre Mary Everest Boole, sogra Alicia Boole Stott, cunyada | ||
| Condemnat per | bigàmia | ||
 | |||
Charles Howard Hinton (Regne Unit, 1853 - Washington DC, 30 d'abril de 1907) va ser un escriptor i matemàtic anglès..
Vida i obra
El seu pare, James Hinton, era un cirurgià que va evolucionar cap a filòsof, amb idees ètiques molt radicals: per exemple, era defensor de la poligàmia.[1] Charles Howard Hinton va estudiar al Balliol College de la universitat d'Oxford, mentre donava classes al Cheltenham College. Es va graduar a Oxford el 1877 i de 1881 a 1886 va ser professor de ciències al Uppingham College de Rutland, mentre treballava en la seva tesi de master que li va ser atorgat el 1886. Durant aquesta època va editar els treballs pòstums del seu pare i va començar a publicar la seva pròpia obra que li va valer la general aprovació a les revistes científiques més importants.[2]
El 1880 s'havia casat amb Mary Ellen Boole, filla de George Boole, però el 1883, amb nom fals, es va tornar a casar amb Maud Florence, cosa que el va portar a enfrontar un procés judicial per bigàmia que el va portar a la presó de Pentonville per uns dies.[3]
El 1887, amb la seva dona, Mary Ellen Boole, i els seus quatre fills, van abandonar Anglaterra per traslladar-se al Japó i, uns anys després, sobre 1892, als Estats Units.[4] Als Estats Units, va ser professor de les universitats de Princeton i de Minnesota, fins al 1900 en que va començar a treballar al Observatori Naval dels Estats Units de Washington DC. Els darrers anys de la seva vida va estar treballant a la Oficina de Patents dels Estats Units, fins que va morir sobtadament el 1907. Durant la seva estança as Estats Units va mantenir un perfil baix.[5]
L'obra de Hinton és de difícil classificació. Com va dir Jorge Luis Borges el 1941:[6]
| « | (castellà) Si no me engaño, Edith Sitwell es autora de un libro titulado The English Eccentrics. Nadie con más derecho a figurar en sus hipotéticas páginas que Charles Howard Hinton. Otros buscan y logran no pocas veces la nombradía; Hinton casi ha logrado la tiniebla. No es menos misterioso que su obra. | (català) Si no vaig errat, Edith Sitwell és autora d'un llibre titulat The English Eccentrics. Ningú hi ha amb més dret a figurar a les seves pàgines que Charles Howard Hinton. Altres cerquen i, no poques vegades, aconsegueixen la notorietat; Hinton gairebé ha aconseguit l'absoluta obscuritat. No és menys misteriós que la seva obra. | » |
| — Jorge Luís Borges, La Biblioteca de Papel: prólogos | |||
En el seu primer article publicat (1880) abordava el tema de definir matemàticament la quarta dimensió. Els seus treballs posteriors (1883-1886), recollits en una obra en dos volums titulada Scientific Romances, són una barreja d'assajos científics i literatura de ciència-ficció.[7] La seva tesi central és que la intuïció del hiperespai es veu obstaculitzada pels marcs científics epistemològics preexistents per entendre el món.[8]
En la cultura popular i la ficció
La figura de Charles Howard Hinton ha estat recuperada per diversos escriptors contemporanis, especialment en relació amb les seves teories sobre la quarta dimensió i la visualització d'espais de dimensions superiors.
Jorge Luis Borges fou un dels principals introductors de l'obra de Hinton en l'àmbit hispànic. El va citar en diversos assaigs, entre els quals «Avatares de la tortuga» i «La doctrina de los ciclos», i també el va incorporar a la seva ficció. Hinton apareix vinculat a la construcció conceptual de «Tlön, Uqbar, Orbis Tertius», és esmentat a «There Are More Things» a propòsit dels seus «fal·laços cubs» i Borges va reconèixer la influència dels seus exercicis de visualització geomètrica en altres relats. Aquesta presència ha estat estudiada, entre d'altres, per Antonio Cajero Vázquez.[9]
A El mapa del tiempo (2008), Félix J. Palma esmenta Hinton com una de les figures intel·lectuals de l'Anglaterra victoriana vinculades a les especulacions sobre la quarta dimensió, en el marc de la recreació literària dels orígens de la ciència-ficció i de la figura d'H. G. Wells.[10]
A Solenoide (2015), Mircea Cărtărescu dedica un dels episodis centrals de la novel·la a les teories de Hinton sobre les dimensions superiors, els tesseractes i els cubs de colors, que esdevenen un dels principals eixos simbòlics i filosòfics de l'obra.[11]
L'escriptor i cineasta Carlos Atanes és autor de l'obra teatral Un genio olvidado (Un rato en la vida de Charles Howard Hinton), estrenada el 2015 i ambientada principalment durant l'estada de Hinton a Yokohama l'any 1893. L'obra recrea el moment en què el matemàtic britànic reflexiona sobre la seva trajectòria personal i intel·lectual, i presenta les seves teories sobre la quarta dimensió com a eix dramàtic de l'acció.[12][13]
A la novel·la Jerusalem (2016), Alan Moore converteix Hinton en un dels personatges històrics del relat i integra les seves investigacions sobre la quarta dimensió i els cubs de colors dins l'arquitectura metafísica de l'obra. L'interès de Moore per Hinton ha estat assenyalat també per Lance Parkin en la seva biografia de l'autor.[14]
Referències
- ↑ Rucker, 1984, p. 64.
- ↑ Throesch, 2017, p. 3.
- ↑ Rucker, 1984, p. 66.
- ↑ Throesch, 2017, p. 3-4.
- ↑ Throesch, 2017, p. 4.
- ↑ Borges, 2000, p. 49.
- ↑ Rucker, 1984, p. 65.
- ↑ Beesley, 2016, p. 84.
- ↑ Cajero Vázques, 2008, p. 83-96.
- ↑ Palma, 2012, p. 1 i ss.
- ↑ Cartarescu, 2018, p. Cap. 8.
- ↑ Tejeda, 2015, p. web.
- ↑ Vela Buendía, 2015, p. web.
- ↑ Parkin, 2013, p. 267.
Bibliografia
- Beesley, Patricia «Female Transcendence: Charles Howard Hinton and Hyperspace Fiction» (en anglès). Victorian Network, Vol. 7, Num. 1, 2016, p. 83-106. ISSN: 2042-616X.
- Borges, Jorge Luis. La Biblioteca de Babel: prólogos (en castellà). Emecé Editores, 2000. ISBN 978-95-0042130-0.
- Cajero Vázques, Antonio «Infinito y cuarta dimensión en "There are more things"» (en castellà). Variaciones Borges, Vol. 26, 2008, p. 83-96. ISSN: 1396-0482.
- Cartarescu, Mircea. Solenoide (en castellà). Editorial Impedimenta, 2018. ISBN 978-84-17115-26-5.
- Palma, Felix J. El mapa del tiempo (en castellà). Simon & Dchuster, 2012. ISBN 9781451668315.
- Parkin, Lance. Magic Words: The Extraordinary Life of Alan Moore (en anglès). Aurum, 2013. ISBN 9781781311462.
- Rucker, Rudy. The Fourth Dimension: A Guided Tour of the Higher Universes (en anglès). Houghton Mifflin Company, 1984. ISBN 0-395-39388-4.
- Tejeda, Carlos «"Un genio olvidado": Hinton y la cuarta dimensión» (en castellà). Revista Bando, 2015.
- Throesch, Elizabeth L. Before Einstein: The Fourth Dimension in Fin-de-Siècle Literature and Culture (en anglès). Anthem Press, 2017. ISBN 978-1-78308-623-8.
Enllaços externs
- «Charles Howard Hinton» (en anglès). Alchetron. [Consulta: 2 setembre 2018].
- Vela Buendía, Arancha. «Fantástica crítica de «UN GENIO OLVIDADO»» (en castellà). La pensión de las pulgas, 2015. [Consulta: 3 juliol 2026].