Mary Everest Boole
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Mary Everest  11 març 1832 Wickwar (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) | ||
| Mort | 17 maig 1916 (84 anys) Notting Hill (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques, filosofia i educació matemàtica | ||
| Ocupació | matemàtica, filòsofa | ||
| Ocupador | James Hinton, secretària (1871–1875) Queen's College of London, bibliotecària (1864–1871) | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | George Boole (1855–1864), mort del cònjuge | ||
| Fills | Mary Boole Hinton, Margaret Boole Taylor, Alicia Boole Stott, Lucy Everest Boole, Ethel Lilian Voynich | ||
| Pare | Thomas Roupell Everest | ||
| Parents | George Everest, oncle Charles Howard Hinton, gendre Wilfrid Voynich, gendre | ||
 | |||
Mary Everest Boole (Wickwar, 11 de març de 1832 - Notting Hill, 17 de maig de 1916) va ser una matemàtica anglesa coneguda pels seus treballs en àlgebra booleana i sobre la didàctica de la matemàtica.
Vida i obra
Va néixer a Anglaterra, l'any 1832, però de molt petita es va traslladar a França amb la seva família per motius de salut del seu pare,[1] el reverend Thomas Everest. A Poissy (a prop de París) va començar a estudiar matemàtiques amb Monsieur Deplace que li va ensenyar un mètode per a resoldre problemes matemàtics. Quan Mary tenia onze anys la família va retornar a Anglaterra. Mary va seguir estudiant matemàtiques pel seu compte, sense tutors, utilitzant els llibres de la família i aplicant el mètode que havia après a França. Les dones no tenien permesa l'entrada a la Universitat. Mary era neboda de George Everest, que havia dirigit el Gran Projecte de Topografia Trigonomètrica portat a terme a la Índia.[2] A casa del seu oncle, a Irlanda, va conèixer el matemàtic George Boole, inventor de l'àlgebra de Boole. Van mantenir, durant anys, relació per carta en les quals parlaven de temes matemàtics. L'any 1856, es van casar. Ella tenia 23 anys i ell 40.
El matrimoni es va instal·lar al Queen's College de Cork.[3] Mary va integrar-se amb el grup de deixebles de Boole i, junt amb ells, va col·laborar en la revisió del manuscrit de les Lleis del Pensament. Nou anys més tard, Boole va morir de pulmonia i Mary va quedar sola amb cinc filles, la més petita de les quals tenia només sis mesos. Va tornar a Anglaterra i va treballar de bibliotecària al Queen's College de Londres. No podia fer classes perquè a l'Anglaterra victoriana les dones ho tenien prohibit, però es va convertir en professora extraoficial i consellera de molts estudiants.[4][5][6]
Quan va complir cinquanta anys va començar a escriure articles i llibres que va publicar fins a la seva mort. Un dels seus llibres, The preparatin of the child for science, es va considerar essencial en l'ensenyament a les escoles angleses i americanes durant les primeres dècades del segle xx. En aquest i d'altres llibres que va publicar va desenvolupar un tractament pedagògic de l'àlgebra, l'aritmètica i la lògica que era absolutament innovador.[7]
En canvi The message of psychic science for mothers and nurses va ser objecte de moltes crítiques, a causa de les quals va perdre la seva feina. Mary Everest va haver de treballar llavors com a secretària d'un amic de la família: el doctor Charles Howard Hinton. Un dels seus darrers llibres va ser The forging of passion into power, publicat el 1910, on exposava idees molt avançades per a la seva època. En general defensava que cal trobar (i transmetre) el plaer en aprendre matemàtiques.[8]
A més d'aquestes obres de didàctica de la matemàtica, va ser una conservadora i difusora del llegat de George Boole.[9]
De les seves filles una va ser matemàtica, Alicia Boole Stott; una altra, Mary, es va casar amb el matemàtic Charles Howard Hinton, van haver d'abandonar Anglaterra acusats de bigàmia i van ser els pares del matemàtic Geoffrey Hinton; una altra Ethel va ser una popular escriptora revolucionària, casada amb l'activista polonès Wilfrid Voynich; Lucy va ser la primera dona en fer recerca química i farmacològica a Anglaterra; i Margaret va ser la mare del físic i matemàtic Geoffrey Ingram Taylor.[10] Va morir a vuitanta-quatre anys.[4]
Llibres seus publicats en línia
Referències
- ↑ Michalowicz, 1996, p. 291.
- ↑ Nomdedeu Moreno, 2000, p. 68, Tot i que l'Everest porta el seu nom, George no el va a arribar a veure mai..
- ↑ Michalowicz, 1996, p. 292.
- 1 2 Levi-Montalcini i Tripodi, 2017, p. 56-57.
- ↑ Nomdedeu Moreno, 2000, p. 68-74.
- ↑ Michalowicz, 1996, p. 293.
- ↑ Dunning, 2023, p. 1.
- ↑ Rycroft-Smith, 2025, p. 20.
- ↑ Valente, 2010, p. 51.
- ↑ Birbrower, 2021, p. Medium.
Bibliografia
- Dunning, David E. «Constructing the “home-side” of a scientific legacy: Mary Everest Boole, pedagogy, and domesticity» (en anglès). Endeavour, Vol. 47, Num. 4, 2023, p. 100900. DOI: 10.1016/j.endeavour.2023.100900. ISSN: 0160-9327.
- Levi-Montalcini, Rita; Tripodi, Giuseppina. Las pioneras: Las mujeres que cambiaron la sociedad y la ciencia desde la Antigüedad hasta nuestros días (en castellà). Planeta, 2017. ISBN 978-84-170-6744-1.
- Michalowicz, Karen Dee Ann. «Mary Everest Boole (1832-1916): An Erstwhile Pedagogist for Contemporary Times». A: Ronald Calinger (ed.). Vita Mathematica (en anglès). Mathematical Association of America, 1996, p. 291-299. ISBN 0-88385-097-4.
- Nomdedeu Moreno, Xaro. Mujeres, manzanas y matemáticas: entretejidas (en castellà). Nívola Ediciones, 2000. ISBN 978-84-930-7198-1.
- Rycroft-Smith, Lucy «The "Dangerous Ideas" of Mary Everest Boole» (en anglès). Mathematics Today, Vol. 61, Num. 1, 2025, p. 20-22. ISSN: 1361-2042.
- Valente, K.G. «Giving wings to logic: Mary Everest Boole's propagation and fulfillment of a legacy» (en anglès). The British Journal for the History of Science, Vol. 43, Num. 1, 2010, p. 49-74. DOI: 10.1017/S0007087409990380. ISSN: 0007-0874.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Mary Everest Boole» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Creese, Mary R.S. «Boole (née Everest), Mary» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 31 octubre 2025].
- Frost, Michelle. «Mary Everest Boole» (en anglès). Afnes Scott College, 2019. [Consulta: 31 octubre 2025].
- McCarthy, Kieran. «Remembering 1916, The Legacy of Mary Everest» (en anglès). Kieran’s Our City, Our Town, 2016. [Consulta: 31 octubre 2025].
- Birbrower, Sydney. «The extraordinary life (and beliefs) of Mary Everest Boole» (en anglès). Mediem, 2021. [Consulta: 31 octubre 2025].