Chris Finlayson
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1956 Wellington |
| Ministre de Justícia | |
| 30 agost 2014 – 8 octubre 2014 ← Judith Collins – Amy Adams → | |
| Ministre de Medi Ambient | |
| 21 març 2012 – 2 abril 2012 ← Nick Smith – Amy Adams → | |
| 32è Fiscal general de Nova Zelanda | |
| 19 novembre 2008 – 26 octubre 2017 ← Michael Cullen – David Parker → | |
| Diputat de Nova Zelanda | |
| Legislatura: 48è Parlament de Nova Zelanda | |
| Diputat de Nova Zelanda | |
| 31 gener 2019 (dimissió) – Agnes Loheni → | |
| Diputat de Nova Zelanda | |
| Circumscripció electoral: diputat de llista | |
| Diputat de Nova Zelanda | |
| Legislatura: 49è Parlament de Nova Zelanda | |
| Diputat de Nova Zelanda | |
| | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | |
| Religió | Catolicisme romà |
| Formació | Universitat Victòria de Wellington |
| Activitat | |
| Ocupació | Polític, advocat |
| Ocupador | Universitat Victòria de Wellington Universitat Nacional Australiana |
| Partit | Partit Nacional |
| Membre de | |
| Premis | |
Christopher Francis «Chris» Finlayson[1] (Wellington, 1956) és un polític neozelandès i diputat de la Cambra de Representants de Nova Zelanda des de les eleccions de 2005. És membre del Partit Nacional i forma part del gabinet de John Key. És l'actual Fiscal General de Nova Zelanda.[2][3]
Inicis
Finlayson va néixer i créixer a Wellington, on va anar al Col·legi de Sant Patrici de Wellington (St. Patrick's College, Wellington). Es va graduar amb un BA en llatí i francès i un LLM de la Universitat de Victòria de Wellington i treballà com a advocat a Wellington per un gran nombre d'anys. També treballà com a professor a la Universitat de Victòria de Wellington.[2][3]
Diputat
| Parlament de Nova Zelanda | ||||
| Anys | Leg. | Circumscripció | Llista | Partit |
| 2005-2008 | 48 | Llista | 27 | Nacional |
| 2008-2011 | 49 | Llista | 14 | Nacional |
| 2011-actualitat | 50 | Llista | 9 | Nacional |
Finlayson va unir-se amb el Partit Nacional quan aquest encara estava a l'escola secundària el 1974. En les eleccions de 2005 Finlayson fou el candidat pel partit a la circumscripció electoral de Mana. Es trobava 27è en la llista electoral del partit i fou elegit com a diputat de llista.[4][5]
Per a les eleccions de 2008 i 2011 Finlayson fou el candidat del partit a Rongotai. No hi guanyà en cap ocasió, però fou elegit com a diputat de llista al trobar-se 14è i 9è respectivament.[6][7]
Fiscal General i ministre
En guanyar el Partit Nacional les eleccions de 2008, el nou Primer Ministre John Key nomenà a Finlayson Fiscal General, Ministre d'Arts, Cultura i Patrimoni i Ministre de les Negociacions del Tractat de Waitangi.[2][3]
Vida personal
Finlayson és gai i catòlic. No té cap parella, ja que és celibat.[8]
Referències
- ↑ (anglès) «Members Sworn Arxivat 2013-02-23 a Wayback Machine.». Parlament de Nova Zelanda. [Consulta: 19/06/2013.]
- 1 2 3 (anglès) «Hon Christopher Finlayson – List member, National Party Arxivat 2013-02-09 a Wayback Machine.». Parlament de Nova Zelanda. [Consulta: 19/06/2013.]
- 1 2 3 (anglès) «Hon Christopher Finlayson - Biography Arxivat 2013-02-13 a Wayback Machine.». Partit Nacional de Nova Zelanda. [Consulta: 19/06/2013.]
- ↑ (anglès) «Groser high on National Party list». The New Zealand Herald. [Publicació: 29/05/2005.] [Consulta: 19/06/2013.]
- ↑ (anglès) «Official Count Results -- Successful Candidates» (2005). Comissió Electoral. [Consulta: 19/06/2013.]
- ↑ (anglès) «Official Count Results -- Successful Candidates» (2008). Comissió Electoral. [Consulta: 19/06/2013.]
- ↑ (anglès) «Official Count Results -- Successful Candidates» (2011). Comissió Electoral. [Consulta: 19/06/2013.]
- ↑ (anglès) Hubbard, Anthony: «The man in the middle». Stuff.co.nz. [Publicació: 30/05/2010.] [Consulta: 19/06/2013.]
Vegeu també
Enllaços externs
- (anglès) Pàgina web oficial de Chris Finlayson Arxivat 2013-08-18 a Wayback Machine.
- (anglès) Informació sobre Chris Finlayson a la pàgina web del Parlament de Nova Zelanda Arxivat 2013-02-09 a Wayback Machine.
- (anglès) Informació sobre Chris Finlayson a la pàgina web del Partit Nacional Arxivat 2013-06-21 a Wayback Machine.

