Hermann Wiener
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Hermann Ludwig Gustav Wiener  15 maig 1857 Karlsruhe (Gran Ducat de Baden) | ||
| Mort | 13 juny 1939 (82 anys) Darmstadt (Tercer Reich) | ||
| Sepultura | Waldfriedhof 49° 52′ 14″ N, 8° 36′ 46″ E / 49.87047°N,8.612837°E | ||
| Formació | Universitat de Leipzig (1881–1883) Universitat de Múnic - doctor (1879–1881) Escola Politècnica de Karlsruhe (1876–1879) Bismatk Gymnasium, Karlsruhe (1866–1876) | ||
| Tesi acadèmica | Über Involutionen auf ebenen Kurven (1881 ) | ||
| Director de tesi | Ludwig von Seidel i Gustav Bauer | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques, àlgebra elemental, expressió algebraica, operació binària, geometria i modelització matemàtica | ||
| Lloc de treball | Darmstadt Halle | ||
| Ocupació | matemàtic, professor universitari, científic | ||
| Ocupador | Universitat Tècnica de Darmstadt (1894–1927) Universitat de Halle (1885–1894) | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Pare | Christian Wiener | ||
| Germans | Otto Wiener | ||
 | |||
Hermann Wiener (Karlsruhe, 15 de maig de 1857 - Darmstadt, 13 de juny de 1939) va ser un matemàtic alemany.
Vida i obra
Fill del matemàtic Christian Wiener, va estudiar al Institut Tecnològic de Karlsruhe mentre el seu pare donava classes allà. El seu germà, Otto, també va ser un físic destacat. El 1881 va obtenir el doctorat per la universitat de Múnic amb una dissertació sobre les corbes planes. Després d'un breu temps a la Universitat de Leipzig, el 1881 va tornar a Karlsruhe com assistent del seu pare.[1] El 1885 va obtenir l'habilitació docent a la universitat de Halle on va romandre els nou anys següents.[2]
El 1890 va ser un dels membres fundadors de la Societat Alemanya de Matemàtiques. El 1894 va ser nomenat professor titular de la Universitat Tècnica de Darmstadt en la qual es va retirar el 1927. Wiener ja no va tenir la mateixa activitat investigadora en aquest període final.[1]
Wiener és recordat per haver estat un dels primers defensors del sistema axiomàtic pur. La presència d'un jove Hilbert en una conferència seva el 1891 a Halle (en la que va afirmar que s'havia de ser capaç en tot moment de parlar de taules, cadires i gerres de cervesa enlloc de punts, rectes i plans),[3] va impulsar Hilbert a un tractament totalment abstracte de la geometria.[4] Tot i que força menys conegut, també se'l coneix per haver estat un dels primers matemàtics en estudiar de forma abstracta el origami.[5][6]
Referències
- 1 2 Smith, 2000, p. 314.
- ↑ Friedman, 2018, p. 165.
- ↑ Reid, 1996, p. 57.
- ↑ De Gandt, 2006, p. 285.
- ↑ Friedman, 2016, p. 52 i ss.
- ↑ Gómez Villamayor, 2017, p. 2.
Bibliografia
- De Gandt, François «Geometry and experience: Einstein’s 1921 paper and Hilbert’s axiomatic system» (en anglès). AIP Conference Proceedings, Vol. 841, Num. 1, 2006, p. 285-290. DOI: 10.1063/1.2218183. ISSN: 0094-243X.
- Friedman, Michael «Two beginnings of geometry and folding: Hermann Wiener and Sundara Row» (en anglès). Journal of the British Society for the History of Mathematics, Vol. 31, Num. 1, 2016, p. 52-68. DOI: 10.1080/17498430.2015.1045700. ISSN: 1749-8430.
- Friedman, Michael. «Hermann Wiener». A: A History of Folding in Mathematics: Mathematizing the Margins (en anglès). Springer, 2018, p. 165-180. ISBN 978-3-319-72486-7.
- Gómez Villamayor, Javier «Math-Origami. Aspectos algebraicos de las construcciones con origami» (en castellà). Universidad de Valladolid - Tesi de Grau, 2017.
- Reid, Constance. Hilbert (en anglès). Springer, 1996. ISBN 0-387-94674-8.
- Smith, James T. «Hermann Wiener». A: Methods of Geometry (en anglès). John Wiley & Sons, 2000, p. 314. ISBN 0-471-25183-6.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hermann Wiener» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Eberle, Henrik. «Hermann Wiener» (en alemany). Universitat de Hale, 2017. [Consulta: 5 juliol 2018].