Ciclop

Per a altres significats, vegeu «Ciclop (còmic)».
Infotaula personatgeCiclop

Modifica el valor a Wikidata
Tipusraça humana mítica Modifica el valor a Wikidata
Família
MareGea Modifica el valor a Wikidata
PareUrà Modifica el valor a Wikidata
Ciclop, d'Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680)

En la mitologia grega, els ciclops[Nota 1][1] (en grec antic: Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front,[a] fills d'Urà i de Gea.[2] Podria ser que la paraula ciclop en grec signifiqués «ull circular».[3] La construcció ciclòpia va rebre aquest nom en honor seu.

Els tres primers ciclops

Al principi dels temps hi havia tres ciclops: Brontes (el tro), Estèropes (el llampec) i Arges (el llamp).[4] Urà els va fer fora del cel i els va encadenar al Tàrtar. Cronos els va alliberar, però més tard el mateix Cronos els va tornar a encadenar. Finalment, van ser alliberats per Zeus, ja que un oracle li havia dit que només aconseguiria guanyar Cronos i els titans si alliberava a tots els presoners del Tàrtar. Com a mostra de gratitud, els ciclops van donar el llamp i el tro a Zeus, el trident a Posidó i el casc que feia invisible a Hades. Com a divinitats que eren, els ciclops eren immortals; això no obstant, Apol·lo els va matar en venjança perquè Zeus havia mort Asclepi.

Els Quirogàstors

Quirogàstors significa 'els que viuen del treball de les seves mans'. Eren aquests uns éssers també considerats ciclops, encara que no se sap amb seguretat quina relació tenien amb els anteriors (si és que en tenien alguna). Vivien a Sicília i es dedicaven a forjar tota classe d'objectes com a ajudants d'Hefest. Entre les seves obres més destacades, hi figuren: el vel de ferro que no deixava veure la llum del Sol als Titans, les muralles de Tirint, les muralles d'Argos... Segons l'obra, reben també els noms de Gasteroquirs o Gastroquirs, Enquirogàstors o Engastroquirs.

Ulisses i el ciclop Polifem (John Flaxman, 1810)

Polifem

Segons el Cant Novè de l'Odissea, Ulisses, en el viatge de tornada de Troia va arribar a una illa, on ell i els seus companys van ser capturats per un gegant que només tenia un ull, el ciclop Polifem, fill de Posidó.[5] El ciclop va demanar a Ulisses el seu nom i ell, astutament, li contesta: «Ningú». Aprofitant que dormia, Ulisses, el deixà cec amb una estaca. A continuació Ulisses i els seus companys fugiren disfressats d'ovelles. Quan els altres ciclops sentiren remor i demanaren què passava, el ciclop digué «Ningú m’ha deixat cec! Ningú m’ha atacat!» Aquesta astúcia va deixar lliures a Ulisses i els seus companys. Aquest heroi és perseguit per la ira del déu del mar, Posidó, enutjat, amb ell perquè ha deixat cec al seu fill, el ciclop Polifem, un gegant amb un sol ull al mig del front.

Els escriptors del mite

Les primeres versions literàries de què tenim constància sobre els ciclops són les ja esmentades d'Hesíode i d'Homer (s. VIII-VII aC). Sembla que aquests escriptors van inspirar les versions posteriors. Encara en l'antiguitat Cal·límac de Cirene (s. III aC), va escriure un himne en què els ciclops eren ajudants d'Hefest el déu forjador. Segons aquest poema els ciclops haurien construït les fortificacions de Tirint i de Micenes al Peloponnès. Els sorolls procedents dels volcans serien causats pels seus treballs.[6] El poeta llatí Virgili (s. I aC) dona una versió semblant a les anteriors.[7][8]

Eurípides (s.V aC), en la seva obra teatral Alcestis, apareix un ciclop que és matat per Apol·lo en venjança per la mort d'Asclepi. Com a càstig, Apol·lo és obligat a servir durant un any al rei Admet de Feres. Algunes versions posteriors del mite diuen que després que Apol·lo matés el ciclop, el seu esperit es va quedar vagant per l'Etna, per això aquest volcà se’l sent gemegar de tant en tant.[9]

Teòcrit de Siracusa (s. III aC) va escriure dos poemes sobre Polifem i Galatea.

Segons la Teogonia d’Hesíode, Urà (el Cel) es va unir amb Gea (la Terra) i va tenir divuit fills. Primer van venir els dotze Titans, després van venir els tres Cíclops d'un sol ull:

« Aleshores [Gea] va donar a llum els Cíclops, que tenen cors molt violents, Brontes (Trons) i Estèropes (Llamps) i el fort Arges (Brillant), els qui van donar el tro a Zeus i van forjar el llamp. Aquests eren com els déus en altres aspectes, però només tenien un ull al mig del front;[10] i se'ls anomenava Cíclops (d'ulls circulars) pel seu nom, ja que tenien un únic ull en forma de cercle al front. Força, força i artificis eren presents a les seves obres.[11] »

Després dels Cíclops, Gaia va donar a llum tres germans monstruosos més, els Hecatonquirs, o Gegants de Cent Mans. Urà odiava els seus fills monstruosos, i tan bon punt naixia cadascun, els empresonava sota terra, en algun lloc de les profunditats de Gaia. Finalment, el fill d'Urà, el tità Cronos, va castrar Urà, convertint-se en el nou governant del cosmos, però no va alliberar els seus germans, els ciclops i els hecatonquires, del seu empresonament al Tàrtar.

Per aquest fracàs, Gaia va predir que Cronos finalment seria enderrocat per un dels seus fills, tal com havia enderrocat el seu propi pare. Per evitar això, a mesura que naixien els seus fills, Cronos se'ls empassava sencers; com a déus, no els mataven, sinó que els empresonava dins del seu ventre. La seva dona, Rea, va demanar consell a la seva mare per evitar perdre tots els seus fills d'aquesta manera, i Gaia li va aconsellar que donés a Cronos una pedra embolicada amb bolquers. D'aquesta manera, Zeus es va estalviar el destí dels seus germans grans i va ser amagat per la seva mare. Quan va ser gran, Zeus va obligar el seu pare a vomitar els seus germans, que es van rebel·lar contra els Titans. Zeus va alliberar els Cíclops i els Hecatonquires, que es van convertir en els seus aliats. Mentre els Gegants de Cent Mans lluitaven al costat de Zeus i els seus germans, els Cíclops van donar a Zeus la seva gran arma, el llampec, amb l'ajuda del qual finalment va poder enderrocar els Titans, establint-se com el governant del cosmos.

Homer

Fresc d’Odisseu i els Cíclops a la tomba d'Orc, Tarquínia, segle IV aC
Polifem, cec, busca venjança contra Odisseu: pintura de Guido Reni als Museus Capitolins.

Al llibre 9 de l’Odissea, Odisseu descriu als seus amfitrions, els feacis, la seva trobada amb el ciclop Polifem. Després d'haver abandonat la terra dels lotòfags, Odisseu diu: «Des d'allà vam navegar, amb el cor afligit, i vam arribar a la terra dels ciclops». Homer ja havia descrit (Llibre 6) els ciclops com «homes arrogants que saquejaven [els seus veïns, els feacis] contínuament», expulsant els feacis de casa seva. Al llibre IX, Homer fa una descripció més detallada dels ciclops com:

« un poble arrogant i sense llei, que, confiant en els déus immortals, no planeja res amb les mans ni llaura; sinó que totes aquestes coses els broten sense sembrar ni llaurar, blat, ordi i vinyes, que donen els rics raïms de vi, i la pluja de Zeus els fa créixer. Ni les assemblees per al consell en tenen, ni lleis establertes, sinó que habiten als cims de muntanyes elevades en coves buides, i cadascun és legislador dels seus fills i les seves esposes, i no es preocupen gens els uns pels altres.[12] »

Segons Homer, els ciclops no tenen vaixells, ni constructors navals, ni altres artesans, i no saben res d'agricultura. No tenen cap respecte per Zeus ni pels altres déus, ja que els ciclops es consideren molt millors que ells.

Homer diu que Polifem, fill de Posidó i de la nimfa Toosa, filla de Forcis, és el més gran de tots els ciclops. Homer descriu Polifem com un pastor que:

« no es barrejava amb els altres, sinó que vivia a part, amb el cor posat en la il·legalitat. Perquè va ser format com un monstre meravellós, i no era com un home que viu de pa, sinó com un cim boscós de muntanyes elevades, que destaca a la vista sol, a part de la resta,[13].. [i com] un home salvatge que no sabia res de justícia ni de llei.[14] »

Tot i que Homer no diu explícitament que Polifem té un ull únic, perquè el relat de la seva ceguesa tingui sentit, ha de ser-ho. Si Homer pretenia que es supposés que els altres ciclops (com sol passar) eren com Polifem, aleshores també serien fills bornis de Posidó; tanmateix, Homer no diu res explícit ni sobre la descendència ni sobre l'aparença dels altres ciclops.

Eurípides

Els ciclops hesiòdics: fabricants dels llamps de Zeus, els ciclops homèrics: germans de Polifem, i els constructors de murs ciclòpis, tots figuren a les obres del dramaturg Eurípides del segle V aC. A la seva obra Alcestis, on se'ns explica que els ciclops que van forjar els llamps de Zeus van ser assassinats per Apol·lo. El pròleg d'aquella obra fa que Apol·lo expliqui:

« Casa d'Admet! En tu vaig tastar el pa de la servitud servil, tot i que sóc déu. Zeus en va ser la causa: va matar el meu fill Asclepi, colpejant-lo al pit amb el llamp, i enfurismat per això vaig matar els ciclops que van forjar el foc de Zeus. Com a càstig per això, Zeus em va obligar a ser serf a la casa d'un mortal.[15] »

L'obra satírica El ciclop d'Eurípides explica la història de la trobada d’Odisseu amb el ciclop Polifem, coneguda com a obra famosa de l'Odissea d’Homer. Té lloc a l'illa de Sicília, a prop del volcà Etna, on, segons l'obra, «Els fills bornis de Posidó, els ciclops assassins d'homes, habiten a les seves coves remotes». Eurípides descriu la terra on viuen els germans de Polifem com a terra sense murs ni muralles, i un lloc on no hi viuen homes. Els ciclops no tenen governants ni govern, són solitaris: ningú és súbdit de ningú. No cultiven cap mena de cultiu, sinó que només viuen de llet, formatge i carn d'ovella. No tenen vi, «per això la terra on habiten no coneix la dansa». No mostren cap respecte pel valor grec important de Xenia (amistat d'hoste). Quan Odisseu pregunta si són pietosos i hospitalaris amb els estranys (φιλόξενοι δὲ χὤσιοι περὶ ξένους), li responen: «la més deliciosa, sostenen, és la carn dels estranys... tothom qui ha vingut aquí ha estat massacrat».

Diverses de les obres d'Eurípides també fan referència als constructors de murs ciclòpis. Eurípides anomena les seves muralles altes fins al cel ('οὐράνια'), descriu els fonaments ciclòpis de Micenes com a ajustats amb plomada vermella i martell de paleta, i anomena Micenes Oh, llar de foc construïda pels ciclops. Anomena Argos la ciutat construïda pels ciclops, es refereix als temples que van construir els ciclops i descriu la fortalesa de Perseu com obra de mans ciclòpies.

Cal·límac

Per al poeta del segle III aC Cal·límac, els ciclops hesiòdics Brontes, Esteropes i Arges esdevenen ajudants a la farga del déu ferrer Hefest. Cal·límac fa que els ciclops facin l'arc, les fletxes i el buirac d’Àrtemis, igual que (aparentment) havien fet els d’Apol·lo. Cal·límac situa els ciclops a l'illa de Lipari, la més gran de les illes Eòlies al mar Tirrè, davant la costa nord de Sicília, on Àrtemis els troba a les encluses d'Hefest fent un abeurador per a cavalls per a Posidó:

« I les nimfes es van espantar quan van veure els monstres terribles semblants als penya-segats d'Ossa: totes tenien un sol ull sota les celles, com un escut de pell quàdruple per la seva mida, que brillava terriblement des de sota; i quan van sentir el soroll de l'enclusa ressonant fort, i el gran so dels manxes i el pesat gemec dels mateixos Cíclops. Perquè Etna va cridar fort, i Trinàcia va cridar, la seu dels Sicans, també va cridar la seva veïna Itàlia, i Cirnos alhora va fer un gran soroll, quan van aixecar els seus martells per sobre de les seves espatlles i van colpejar amb un moviment rítmic el bronze brillant del forn o del ferro, treballant molt. Per tant, les filles d'Oceà no podien mirar-les cara a cara sense preocupar-se ni suportar el soroll a les seves orelles. Cap vergonya per a elles! ni tan sols les filles dels Benaventurats els miren sense tremolar, tot i que fa temps que han passat els anys de la infància. Però quan alguna de les donzelles desobeeix la seva mare, la mare anomena els Cíclops al seu fill: Arges o Esteròpes; i de dins de la casa surt Hermes, tacat de cendres cremades. I immediatament fa el petó a la nena i ella corre a la falda de la seva mare, amb les mans sobre els ulls. Però tu, Donzella, fins i tot abans, quan només tenia tres anys, quan Leto va arribar portant-te en braços a petició d'Hefest perquè et donés la mà i Brontes et va posar sobre els seus robustos genolls, vas arrencar els cabells esbarzerats del seu gran pit i els vas arrencar per la força. I fins i tot fins al dia d'avui la part mitjana del seu pit roman sense pèl, com quan la sarna s'instal·la a les temples d'un home i es menja el cabell.[16] »

I Artemis pregunta:

« Cíclops, feu-me també un arc i fletxes cidonis i un cofre buit per a les meves fletxes; perquè jo també sóc fill de Leto, igual que Apol·lo. I si amb el meu arc mato alguna criatura salvatge o bèstia monstruosa, els Cíclops se la menjaran.[17] »

Virgili

El poeta romà Virgili del segle I aC sembla combinar els ciclops d'Hesíode amb els d'Homer, fent-los viure junts a la mateixa part de Sicília. A la seva epopeia llatina Eneida, Virgili fa que l'heroi Enees segueixi les passes d’Odisseu, l'heroi de l’Odissea d'Homer. Apropant-se a Sicília i al volcà Etna, al llibre 3 de l’Eneida, Enees aconsegueix sobreviure a la perillosa Caribdis, i a la posta de sol arriba a la terra dels ciclops, mentre a prop trona l'Etna. Els ciclops es descriuen com «en forma i mida com Polifem... cent altres ciclops monstruosos [que] habiten al llarg d'aquestes costes corbes i vaguen per les altes muntanyes». Després d'escapar per poc de Polifem, Enees explica com, responent al poderós rugit del Cíclop:

« La raça dels ciclops, despertats dels boscos i les altes muntanyes, es precipita al port i omple les costes. Els veiem, impotents amb la mirada enlluernadora, la germanor etnea, amb els caps alçats cap al cel, un conclave sinistre: com quan al cim d'una muntanya s'alçaven en massa roures elevats o xiprers coberts de cons, un bosc alt de Júpiter o una arbreda de Diana.[18] »

Més tard, al llibre 8 del mateix poema, Virgili fa que els ciclops hesiòdics Brontes i Esteropes, juntament amb un tercer ciclop que anomena Piràcmon, treballin en una extensa xarxa de cavernes que s'estén des del volcà Etna fins a les illes Eòlies. Com a ajudants del déu ferrer Vulcà, forgen diversos objectes per als déus: llamps per a Júpiter, un carro per a Mart i armadura per a Minerva.

« A la vasta cova, els ciclops forjaven ferro: Brontes, Esteropes i Piràcmon, de membres nus. Tenien un llampec, que les seves mans havien modelat, semblant als molts que el Pare llança des de tot el cel a la terra, en part ja polit, mentre que en part romania inacabat. Hi havien afegit tres llamps de calamarsa retorçada, tres de núvol aquós, tres de flama vermellosa i el vent del Sud alat; ara barrejaven en l'obra flaixos terrorífics, soroll i por, i ira amb flames perseguint. En altres llocs s'afanyaven cap a Mart amb un carro i rodes voladores, amb les quals desperta homes i ciutats; i amb entusiasme, amb escates daurades de serps cremaven l'egida terrible, l'armadura de la irada Pal·las, les serps entrellaçades, i al pit de la deessa la mateixa Gorgona, amb el coll tallat i els ulls girant.[19] »

Apol·lodor

El mitògraf Apol·lodor dóna un relat dels ciclops hesiòdics similar al d'Hesíode, però amb algunes diferències i detalls addicionals. Segons Apol·lodor, els ciclops van néixer després dels Cent-màns, però abans dels Titans (a diferència d'Hesíode, que fa que els Titans siguin els més grans i els Cent-màns els més joves).

Com en el relat d'Hesíode, Rea va salvar Zeus de ser engolit per Cronos, i Zeus finalment va poder alliberar els seus germans, i junts van lliurar la guerra contra els Titans. Segons Apol·lodor, en el desè any d'aquella guerra, Zeus va saber de Gaia que guanyaria la victòria si tenia els Centmàns i els Cíclops com a aliats. Així doncs, Zeus va matar el seu guardià Campe (un detall que no es troba a Hesíode) i els va alliberar, i a més de donar a Zeus el seu llampec (com a Hesíode), els ciclops també van donar a Posidó el seu trident, i a Hades un casc (presumiblement el mateix casc d'invisibilitat que Atena va prendre prestat a la Ilíada), i amb aquestes armes els déus van vèncer els Titans.

Apol·lodor també esmenta una tomba de Geraest, el Cíclop a Atenes sobre la qual, en temps del rei Egeu, els atenesos van sacrificar les filles de Jacint.

Una explicació lògica

S'ha intentat trobar una explicació lògica a l'aparició dels ciclops en la mitologia. Es diu que el seu únic ull prové dels ferrers, que es tapaven un dels ulls amb un pegat per evitar les guspires que saltaven en colpejar l'enclusa amb el martell.

De la mateixa manera, els ciclops ferrers de Sicília serien una explicació per al soroll i els tremolors de terra que provenien del volcà Etna.

Crani d'elefant nan, zoo de Múnic,(Alemanya).

Altres, com el paleontòleg Othenio Abel, creuen que els antics es devien haver trobat amb un crani d'elefant nan prehistòric i, com que no sabien identificar què era, es van iniciar les explicacions fantasioses.[20] Abel suggeria que la gran cavitat nasal d'aquests animals, situada a la part central del crani, podria haver-se confós amb la cavitat per a un sol ull d'un ésser semblant als humans; les dimensions d'aquest crani és dues vegades la mida d'un crani humà.[21]

Per altra banda, existeix una planta Veratrum album, descrita per Hipòcrates abans del 400 aC,[22] la qual conté dos alcaloides, la ciclopamina i la jervina, les quals són teratògens, és a dir, capaços de causar defectes de naixement com ara la ciclopia o formació en el fetus d'un únic ull. Els estudiants de teratologia han plantejat la possibilitat de relació entre aquesta deformitat infantil i el mite literari.[23]

Emprant eines filogenètiques, Julien d'Huy ha reconstruït la història i prehistòria de les versions de Polifem, remuntant-se al període paleolític.[24]

Notes

  1. ↑ Segons estudis etimològics la paraula "ciclop" voldria dir «ull rodó» (Vegeu l'article al diccionari etimològic de Liddell-Scott a la bibliografia). Però en l'etimologia popular, derivaria de dirpḱu-klōps («lladre d'ovelles»).(Bibliografia: Paul Thieme)
  1. ↑ Transcripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català

Referències

  1. ↑ La didàctica de l'accentuació del llatí i la seva repercussió en la transcripció al català dels noms clàssics, Joan Alberich i Mariné https://dugi-doc.udg.edu//bitstream/handle/10256/6532/54057.pdf?sequence=1 Arxivat 2022-03-31 a Wayback Machine.
  2. ↑ Beaumont, Émilie; Baussier, Sylvie. Mitologías. 1. ed.. París: Fleurus, 2000, p. 39. ISBN 2-215-06533-8.
  3. ↑ Harper, Douglas. «cyclops». Online Etymology Dictionary. [Consulta: 5 abril 2017].
  4. ↑ Hesíode. Teogonia, p. 140.
  5. ↑ Homer. Odissea, p. IX, 331-333.
  6. ↑ Cal·límac. A Artemis, p. 46.
  7. ↑ Virgili. Eneida, p. 8, 416.
  8. ↑ Virgili. Georgica, p. 4.173.
  9. ↑ Robert Graves. The Greek Myths. Londres: Penguin Books, 1960, p. 31. ISBN 9780140171990..
  10. ↑ Segons west 1966 a la línia 142 πεοῖς ἐναλίγκιοι: Hesíode no vol dir que no siguin déus en si mateixos, només que en la majoria dels aspectes el seu físic és com el d'un déu ordinari.
  11. ↑ Hesíode, Teogonia 139-146 Arxivat 2021-01-06 a Wayback Machine..
  12. ↑ Homer, Odissea 9.105–115 Arxivat 2026-04-16 a Wayback Machine..
  13. ↑ Homer Odissea 9.187–192.
  14. ↑ Homer, Odissea 9.215.
  15. ↑ Eurípides, Àlcestis 5–7 Arxivat 2025-10-06 a Wayback Machine.. Compareu amb Apol·lodor d'Atenes, 3.10.4 3.10.4, que diu que Zepius mata el seu i, així, amb el seu nom. «Enfadat per això, Apol·lo va matar els cíclopes que havien modelat el llamp per a Zeus». Vegeu també Diodorus Siculus, 4.71.3 Arxivat 2023-08-27 a Wayback Machine.; Gaius Julius Hyginus, Fabulae 49.
  16. ↑ Cal·límac de Cirene, Himne III a Àrtemis 46–79.
  17. ↑ Cal·límac, Himne III a Àrtemis 81-85.
  18. ↑ Virgili, Eneida 3.672–681 Arxivat 2025-10-07 a Wayback Machine..
  19. ↑ Virgili, Eneida 8.424–438 Arxivat 2025-10-07 a Wayback Machine..
  20. ↑ Adrienne Mayor. The First Fossil Hunters: Paleontology in Greek and Roman Times. Princeton University Press, 2000. ISBN 1400838444..
  21. ↑ Vegeu més explicacions als enllaços externs.
  22. ↑ Petrus Castellus. De Epistolae medicinales, p. 1622.
  23. ↑ Armand Marie Leroi. Mutants; On the Form, Varieties and Errors of the Human Body,, 2005, p. 68.
  24. ↑ Julien d'Huy. Polyphemus (Aa. Th. 1137) A phylogenetic reconstruction of a prehistoric tale. New Comparative Mythology, 2013. Arxivat 2015-10-17 a Wayback Machine.

Bibliografia

  • Henry George Liddell, Robert Scott:"A Greek-English Lexicon", Oxford,ed. Clarendon Press, 1940, Etimologia de ciclop.
  • Paul Thieme:"Etymologische Vexierbilder", Zeitschrift für vergleichende Sprachforschung 69,1951,pàg 177-78; Burkert,1982, pàg. 157.
  • Suzanne Saïd, Monique Trédé, Alain Le Boulluec:" Histoire de la littérature grecque", Paris,ed. Presses universitaires de France, col. « Premier Cycle », 1997 ISBN 2130482333
  • Walter Burkert:"Structure and History in Greek Mythology and Ritual", 1982, ed. University of California Press. ISBN 978-0-520-04770-9.
  • Walter Burkert:"Greek Religion", 1991, ed. Wiley-Blackwell. ISBN 978-0-631-15624-6.
  • Robert Mondi: "The Homeric Cyclopes: Folktale, Tradition, and Theme" ,ed.Transactions of the American Philological Association,1983, Vol. 113, pàg. 17–38.

Vegeu també

  • Balor, gegant d'un sol ull irlandès

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.