Consistoris de Pius XI

El papa Pius XI

En setze anys, el papa Pius XI (r.  1922–1939) va crear 76 cardenals en 17 consistoris. Tot i que va crear 18 cardenals en un consistori el 1935, en general va crear molt pocs cardenals alhora, amb consistoris petits i freqüents, alguns d'ells amb menys de sis mesos de diferència. Va celebrar un consistori el 1929 per crear només un cardenal, i només en va crear dos en vuit ocasions.

Dels seus nomenaments al Col·legi de Cardenals, 43 eren italians.[1] Semblava esforçar-se per mantenir un equilibri entre italians i no italians i dos dels seus consistoris van produir una divisió igual entre els dos grups, el març de 1924 i el desembre de 1927. Els no italians van formar la majoria del Col·legi durant diversos mesos el 1925 i de nou de 1928 a 1933. Aquest balanç reflectí les preocupacions sobre la independència de la Santa Seu i Itàlia durant el papat de Benet, i la seva nova relació establerta amb el Tractat del Laterà el 1929.

Durant el seu pontificat, el desembre de 1935, el Col·legi tenia 68 membres, dos menys que la mida màxima de 70 establerta pel papa Sixte V el 1586.[2] El 1927, va acceptar la renúncia d'un cardenal, l'única que es va produir al segle xx. Entre els cardenals que va crear s'incloïa un futur papa, el papa Pius XII.

11 de desembre de 1922

Pius va crear vuit cardenals en el seu primer consistori, al qual van assistir sis d'ells. Reig, arquebisbe de Toledo, va rebre el seu capel vermell del rei d'Espanya, i Locatelli, nunci papal a Portugal, del president de la República Portuguesa.[3][a] En el cas de Reig y Casanova, vidu, Pius va ignorar la norma establerta l'any 1585 pel papa Sixt V que no podia ser nomenat cardenal ningú que s'hagués casat.[5] El pare Ehrle, un jesuïta que havia servit com a arxiver del Vaticà durant diversos anys, va declinar inicialment l'honor, però va cedir després d'una reunió privada amb Pius.[6][7]

23 de maig de 1923

En el seu segon consistori, Pius XI només creà dos cardenals:

20 de desembre de 1923

En el seu tercer consistori, el papa va crear dos cardenals:

24 de març de 1924

En aquest consistori, ambdós cardenals creats eren estatunidencs:

30 de març de 1925

En aquest consistori, ambdós cardenals creats eren espanyols:

14 de desembre de 1925

En aquest consistori, el papa va crear quatre nous cardenals:

21 de juny de 1926

El papa Pius creà 2 nous cardenals en aquest consistori, ambdós funcionaris de la cúria.[8]

20 de desembre de 1926

El 6 de desembre de 1926, Pius anuncià que crearia dos nous cardenals a un consistori el 20 de desembre. Ambdós eren italians, un era el bisbe de Torí i l'altre era un nunci papal.[9]

20 de juny de 1927

El 2 de maig de 1927, Pius anuncià que crearia dos cardenals més en un consistori a celebrar el 20 de juny. Ambdós eren arquebisbes, un belga i l'altre polonès.[10]

19 de desembre de 1927

En aquest consistori Pius anuncià que havia acceptat la dimissió del teòleg jesuïta francès Louis Billot del Col·legi de Cardenals,[11][12] com informà al setembre.[13] Va ser la única dimissió del Col·legi durant el segle xx.[14] Pius X l'havia creat cardenal el 1911.

Amb la creació de 5 cardenals no italians en aquest consistori, el Sacre Col·legi tornà a assolir un equilibri numèric de 33 italians i 33 no italians.[15][b].

15 de juliol de 1929

Les morts de diversos italians alteraren l'equilibri al Col·legi el 31 de març de 1929 a 26 italians contra 33 no italians. Es rumorejà que Pius nominaria més no-italians un cop la Santa Seu arribés aun acord amb el govern italià sobre l'estatus legal de l'estat de la Ciutat del Vaticà.[16] Pius nomenà Alfredo Schuster, un italià d'ascendència germano-suïssa, arquebisbe de Milà i el va fer cardenal.[17]

16 de desembre de 1929

Avançant-se a aquest consistori, Arnaldo Coresi, corresponsal del New York Times, especulà que si Pius restauraria una majoria italiana al Col·legi de Cardenals com a deferència a les sensibilitats italianes després de la ratificació del Tractat del Laterà entre Itàlia i la Santa Seu, signats poc abans aquell any, i que la creació d'un papa no-italià podria destorbar. L'argument contrari va ser que crear una majoria no-italiana al Col·legi demostraria la independència papal i allunyaria els temors que el tractat donaria a Itàlia influència sobre els afers de l'Església.[18] Pius dividí aquest nomenaments: tres eren italians, un francès, un irlandès i un portuguès. El consistori deixà els italians en minoria, amb només 30 dels 63 membres.[19]

30 de juny de 1930

En aquest consistori Pius creà 3 funcionaris de la Cúria, un arquebisbe brasiler i un bisbe francès com a cardenals. Deixà el Sacre Col·legi en un equilibri de 31 italians i 32 no italians.[20]

13 de març de 1933

Després de crear cardenals en 13 consistoris en menys de 8 anys, Pius va esperar molt abans de celebrar un nou consistori el març de 1933, més de dos anys i 8 mesos.[21] No obstant els membres del Sacre Col·legi van passar de 52 a 58 en nomenar 6 cardenals: 4 italians, 1 austríac i 1 canadenc.[22] Això donà als italians una majoria al Col·legi per primer cop en diversos anys. Pius, a més, anuncià que estava creant dos prelats com a cardenals, però sense dir els seus noms, de manera que la premsa especulà que això volia dir que eren massa importants en els seus càrrecs actuals per ser traslladats a llocs que normalment ocupava un cardenal.[23] Els noms d'aquests dos cardenals in pectore seria fet públic en el consistori del 16 de desembre de 1935:

Cardenals in pectore

16 de desembre de 1935

El 21 de novembre de 1935, el papa Pius nomenà el 18 prelats que planejava fer cardenals en un consistori el 16 de desembre. Tretze eren italians i cinc provenien d'altres països. Un d'ells va ser el primer patriarca de ritus oriental que ingressà al Sacre Col·legi d'ençà 1895. Va ser el primer consistori en que es crearen tants cardenals, d'ençà que Pius X també en creés 18 al consistori del 27 de novembre de 1911. [c] Pius també fer públic els noms dels dos que havia afegit secretament el 1933.[27] Quatre dels nous cardenals, nuncis pontificis, no van poder assistir a la cerimònia, participaren a la següent recepció dels nous cardenals el juny de 1936.[28][d] Com era tradicional amb el Nunci Apostòlic a Espanya, Tedeschini va ser creat in pectore en el consistori anterior, rebé el seu capell vermell de mans del President espanyol Alcalá Zamora, cap "d'una de les nacions oficialment més anti-clericals del món".[25] Amb aquest consistori, el Col·legi va créixer a 68 membres, 37 dels quals eren italians.[24][e].

15 de juny de 1936

Els dos nous cardenals havien passat anys a diversos càrrec de la Biblioteca Vaticana,[28] on el mateix Pius havia treballat a l'inici de la seva carrera. Furono creati solo due cardinali:

13 de desembre de 1937

La salut de Pius era tan feble que el 21 de desembre de 1936 la revista estatunidenca Life publicà la imatge dels 66 cardenals vius amb l'avís: "No tinguin en compte els no-italians i els ancians; a algun lloc entre els altres es troba la cara del nou Papa".[29][30] Un any més tard, Pius va recordar als reunits en un consistori celebrat el 2 de desembre de 1937 que aquell ben podria ser el darrer.[31] Amb el nomenament de 3 italians i 2 no-italians, Pius va augmentar el nombre d'italians a 39 dels 60 membres del Col·legi de Cardenals.[32][33]

Notes

  1. ↑ Reig y Casanova i Locatelli van participar a la cerimònia vaticana el 1923.[4]
  2. ↑ Els diversos cardenals que moririen a continuació eren tots italians, posant-se de nou en minoria ja el 30 de juny de 1928 amb la mort del cardenal Giovanni Tacci Porcelli, seguida de les morts dels cardenals Gaetano de Lai el 24 d'octubre de 1928, Giuseppe Francica-Nava de Bontifè el 7 de desembre de 1928, Eugenio Tosi el 7 de gener de 1929, Aurelio Galli el 26 de març de 1929 i Evaristo Lucidi el 31 de març de 1929.
  3. ↑ In 1911, Pius X created 19 cardinals, but reserved the name of one in pectore and announced the names of 18.[26]
  4. ↑ The four and their assignments were Sibilia (Vienna), Marmaggi (Warsaw), Maglioni (Paris), and Tedeschini (Madrid).
  5. ↑ Però la mort del cardenal Michele Lega unes hores abans del consistori, impedí que el Col·legi arrivés a 69 membres.

Referències

  1. ↑ Putnam, William Lowell. «Appendex B». A: The Mountaineer's Pontiff: Achille Ratti. Light Technology Publishing, 2006. ISBN 9781622336906. According to Putnam, Pius named 75 cardinals, not 76, possibly counting Billot's resignation as a subtraction.
  2. ↑ Noonan, James-Charles. The Church Visible: The Ceremonial Life and Protocol of the Roman Catholic Church, Revised Edition. New York: Sterling Ethos, 2012, p. 8–9. ISBN 978-1-40278730-0.
  3. ↑ «8 New Cardinals Today». New York Times, 11-12-1922 [Consulta: 16 juliol 2018].
  4. ↑ Associated Press «Pope Gives Two Red Hats». New York Times. Associated Press, 26-05-1923 [Consulta: 16 juliol 2018].
  5. ↑ «Cardinal Reig Dies in Spain at Age of 77». New York Times, 26-08-1927 [Consulta: 16 juliol 2018].
  6. ↑ «Declines the Cardinalate». New York Times, 21-11-1922 [Consulta: 16 juliol 2018].
  7. ↑ «Cardinal Ehrle Dies at 88 in Rome». New York Times, 01-04-1934 [Consulta: 16 juliol 2018].
  8. ↑ «Two Cardinals Named». New York Times, 22-06-1926 [Consulta: 11 novembre 2017].
  9. ↑ «Pope Will Create Two New Cardinals». New York Times, 07-12-1926 [Consulta: 11 novembre 2017].
  10. ↑ «To Create New Cardinals». New York Times, 03-05-1927 [Consulta: 11 novembre 2017].
  11. ↑ «Pope a Allocution Silent on Disputes». New York Times, 20-12-1927 [Consulta: 27 març 2017].
  12. ↑ «Billot Dead at 85; A Retired Cardinal». New York Times, 19-12-1931 [Consulta: 27 març 2017].
  13. ↑ «Say Cardinal Resigned over French Paper Ban». New York Times, 21-09-1927 [Consulta: 13 juliol 2018].
  14. ↑ Walsh, Michael J. The Cardinals: Thirteen Centuries of the Men Behind the Papal Throne. William B. Eerdmanns Publishing, 2010, p. 220. ISBN 9780802829412 [Consulta: 17 setembre 2017].
  15. ↑ «Cardinal A. Galli Dies from Stroke». New York Times, 27-03-1929 [Consulta: 11 novembre 2017].
  16. ↑ «Cardinal E.Lucidi Dies a Rome at 63». New York Times, 01-04-1929 [Consulta: 12 novembre 2017].
  17. ↑ «Schuster Named Cardinal by Pope». New York Times, 16-07-1929 [Consulta: 12 novembre 2017].
  18. ↑ «See Pope Creating Ten Cardinals Soon». New York Times, 13-10-1929 [Consulta: 16 juliol 2018].
  19. ↑ «Pope Will Create Six Cardinals Today». New York Times, 16-12-1929 [Consulta: 16 juliol 2018].
  20. ↑ «Five Prelates Named to Become Cardinals». New York Times, 06-06-1930 [Consulta: 16 juliol 2018].
  21. ↑ Cortesi, Arnaldo «Consistory Likely Before Holy Year». New York Times, 15-01-1933 [Consulta: 17 juliol 2018].
  22. ↑ «Pope to Elevate 6 to Cardinalate». New York Times, 13-02-1933 [Consulta: 16 juliol 2018].
  23. ↑ Cortesi, Arnaldo «Pope Cites Dangers Facing the World a Consistory Talk». New York Times, 14-03-1933 [Consulta: 16 juliol 2018].
  24. 1 2 3 Cortesi, Arnaldo «20 New Cardinals Created by Pope». New York Times, 17-12-1935 [Consulta: 16 juliol 2018].
  25. 1 2 José M. Sánchez «The Second Spanish Republic and the Holy See: 1931-1936». Catholic Historical Review, vol. 49, 1, 4-1963, p. 47–68, esp. 65–6. JSTOR: 25017192.
  26. ↑ Murphy, Joseph J. «Pius X and the Cardinalate». The Ecclesiastical Review. The Dolphin Press [Philadelphia], vol. LI, 10-1914, p. 440ff.
  27. ↑ «Pope Elevates 20 to Cardinals' Rank». New York Times, 21-11-1935 [Consulta: 27 octubre 2017].
  28. 1 2 «Red Hats are Given to Six by the Pope». New York Times, 19-06-1936 [Consulta: 16 juliol 2018].
  29. ↑ «The Princes of the Church». Life 1 (5). 21 December 1936: 22. Consulta: 17 July 2018.
  30. ↑ Associated Press «Pope has Relapse; Rest is Essential». New York Times. Associated Press, 18-12-1936 [Consulta: 17 juliol 2018].
  31. ↑ Aradi, Zsolt. Pius XI: The Pope and the Man. Pickle Partners Publishing, 2017, p. . ISBN 9781787205000 [Consulta: 17 juliol 2018].
  32. ↑ «Pope Pius to Name Five as Cardinals». New York Times, 18-11-1937 [Consulta: 16 juliol 2018].
  33. ↑ «Pope Pius Grieves over Eastern War». New York Times, 14-12-1937 [Consulta: 16 juliol 2018].

Vegeu també

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.