David Del Tredici
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 març 1937  Cloverdale (Califòrnia) |
| Mort | 18 novembre 2023 (86 anys) Manhattan (Nova York) |
| Causa de mort | malaltia de Parkinson |
| Residència | Westbeth Artists Community Nova York |
| Formació | Universitat de Princeton Universitat de Califòrnia a Berkeley |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música |
| Ocupació | pianista, musicòleg, compositor, professor universitari |
| Activitat | 1959 - |
| Membre de | |
| Professors | Seymour Shifrin |
| Alumnes | Randall Woolf |
| Instrument | Piano |
| Premis | |
| Lloc web | daviddeltredici.com |
     | |
David Walter Del Tredici (Cloverdale, Califòrnia, 16 de març, 1937[1] - Berkeley, 18 de novembre, 2023) va ser un compositor estatunidenc. Va guanyar un Premi Pulitzer de Música i va ser becari Guggenheim i Woodrow Wilson. Del Tredici és considerat un pioner del moviment neoromàntic. També va ser descrit per Los Angeles Times com "un dels nostres compositors outsider més extravagants".[2]
Primers anys de vida i educació
Del Tredici provenia d'una família no musical i va començar la seva vida musical com a aspirant a pianista de concert als dotze anys, rebent classes de piano amb el pianista de concert alemany Bernhard Abramovitch.[3] Si no hagués estat pianista, va dir, s'hauria convertit en florista.
Abramovitsch el va animar a ser "molt creatiu" en la seva interpretació, cosa que més tard va citar com a preparació per compondre. "Només m'interessava tocar... grans coses extenses com la Fantasia de Schumann, que l'intèrpret havia de modelar i donar forma", va reflexionar. Així va aprendre a "sostenir un fil musical perquè mai no es trenqués".[4]
Va debutar amb la Simfònica de San Francisco als 16 anys i més tard va interpretar els concerts de Liszt i Txaikovski amb Arthur Fiedler.[4] Després va assistir a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, on va continuar estudiant piano. Va tocar principalment obres romàntiques. També va tocar "molt de Schönberg i Berg i li encantava la seva música".[5]
Mentre estava matriculat a Berkeley, va assistir al Festival i a l'Escola de Música d'Aspen. El pianista amb qui anava a estudiar era "dolent" amb ell, així que Del Tredici va provar sort component música.[6] Va escriure lOpus 1 com la seva primera peça i va ser convidat a interpretar-la per a Darius Milhaud, que el va felicitar.[6] Després, Del Tredici es va concentrar en la composició.[6] Les seves primeres obres van ser la seva "pròpia versió de l'expressionisme alemany".[5] Després d'acabar els seus estudis amb Seymour Shifrin a Berkeley, es va graduar el 1959.[5]
Després va estudiar composició amb Earl Kim i Roger Sessions durant un any a la Universitat de Princeton amb una beca Woodrow Wilson. Princeton era llavors, segons va descriure Tim Page, "el centre de l'avantguarda atonal americana".[7] "Vaig ser-hi en el punt àlgid del moviment serial", va dir Del Tredici. Se sentia com un foraster: "Semblava que intentaven treure l'element expressionista de l'expressionisme alemany", va afegir.[8]
Del Tredici va deixar Princeton per treballar amb Robert Helps a Nova York.[8] Va trobar un mentor en Helps, que va donar suport als seus instints. Va tornar a Princeton i va obtenir el seu màster en belles arts el 1963.[8]
Carrera
El 1964, Del Tredici va conèixer Aaron Copland a Tanglewood; serien amics durant la resta de la vida de Copland, i el seu estil musical va seguir sent una influència en Del Tredici.[6]
Del Tredici va ensenyar a la Universitat Harvard, on va treballar al costat de Leon Kirchner i va formar part del moviment modernista. Va afirmar que "qualsevol cosa dolenta atrau a qualsevol jove compositor", inclòs ell mateix.[6]
Gran part de l'obra de Del Tredici es va inspirar en la literatura, inclòs l'autor i poeta James Joyce. Com a company catòlic no practicant, Del Tredici es va sentir atret per les lluites de Joyce amb el seu propi passat catòlic i la "vida torturada", que van trobar veu en l'estil "dissonant i gairebé atonal" de Del Tredici.[6] També va trobar inspiració en The Annotated Alice de Martin Gardner i el seu comentari sobre les obres de Lewis Carroll.[6] Durant aquest període, es va trobar tornant a la tonalitat, que considerava més apropiada per a obres com ara Final Alice i Adventures Underground.[6]
Del Tredici va ser compositor resident a la Filharmònica de Nova York des del 1988 fins al 1990. El 1999 i el 2000 va ensenyar a la Universitat Yale. També va ensenyar a la Universitat de Boston, la Juilliard School i la Universitat de Buffalo.[9] A partir del 2013, era membre del professorat del "City College" de Nova York.[2]
Cap al final de la seva vida, Del Tredici va continuar inspirant-se en la literatura per als seus cicles de cançons.[6] La seva obra va continuar inspirant-se en Lewis Carroll (particularment Alícia al país de les meravelles), però també es va inspirar en poetes americans contemporanis.[6][9] També va crear obres que celebraven la "gaietat", reconeixent que molts grans compositors eren gais i que "és quelcom que s'ha de celebrar".[6] Un crític va assenyalar que els temes de la seva obra examinen "relacions turmentades, transformacions personals i les alegries i les tristeses de la vida gai".[9] Va ser membre de l'Acadèmia Americana d'Arts i Lletres i va realitzar residències addicionals a Yaddo, el Virginia Center for the Creative Arts i la MacDowell Colony.[9]
Mort
Del Tredici va morir de la malaltia de Parkinson a casa seva a Manhattan el 18 de novembre de 2023, als 86 anys.[1]
Obres
Del Tredici va compondre obres per a Michael Tilson Thomas i la Buffalo Philharmonic Orchestra. La seva obra Adventures Underground es va inspirar en el poema The Mouse's Tail. Del Tredici també va compondre obres influenciades per la música rock i folk. Va escriure obres per a Phyllis Bryn-Julson,[6] la Simfònica de San Francisco,[6] i la Filharmònica de Nova York.[9] També va compondre una òpera i cicles de cançons.[6] Va escriure música utilitzant l'obra de, o com a homenatge a, Chana Bloch, Colette Inez, Allen Ginsberg, Thom Gunn, Paul Monette i Alfred Corn.
La seva In Memory of a Summer Day (primera part de Child Alice) va guanyar a Del Tredici un Premi Pulitzer. Aquesta peça es va convertir en un ballet, que ha estat interpretat pel Ballet Nacional del Canadà i el Grand Théâtre de Genève. El 1988, la seva obra Tattoo, encarregada per l'Orquestra Concertgebouw, va ser estrenada per Leonard Bernstein i la Filharmònica de Nova York.[9]
- 1988, Tattoo, Concertgebouw Orchestra[9]
- 1990, Steps, New York Philharmonic[9]
- 1998, The Spider and the Fly, New York Philharmonic[9]
- 1998, Chana's Story, San Francisco Contemporary Players[9]
- 1999, Dracula, Eos Orchestra[9]
- 2003, In Wartime, University of Texas at Austin Wind Ensemble[10]
- 2004, Gotham Glory, fp. March 15, 2005, Anthony de Mare, piano[11]
- 2004, Syzygy, Asko Ensemble[12]
- 2013, Bullycide, La Jolla Music Society[2]
Premis
Referències
- 1 2 Kozinn, Alice (November 20, 2023). "David Del Tredici, 86, Pulitzer-Winning Composer Obsessed by 'Alice,' Dies". The New York Times. p. A17.
- 1 2 3 Swed, Mark (August 15, 2013). "Gay bullying inspires composer David Del Tredici's 'Bullycide'". Los Angeles Times. Retrieved July 29, 2014.
- ↑ Lozier 1993, p. 4
- 1 2 Lozier 1993, p. 4.
- 1 2 3 Lozier 1993, p. 5.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 "An interview with David Del Tredici". American Mavericks. American Public Media. Retrieved July 28, 2014.
- ↑ Lozier 1993, p. 6.
- 1 2 3 Lozier 1993, p. 7.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 "David Del Tredici". Kavlos Damian. Retrieved July 28, 2014.
- ↑ Del Tredici, David. "In Wartime for Wind Ensemble (2003) | Works." David Del Tredici, Composer. N.p., August 30, 2016. Web. March 17, 2017.
- ↑ Boosey.com
- ↑ Gutman, David (January 9, 2013). "Del Tredici Syzygy; Vintage alice; Songs". www.gramophone.co.uk. Retrieved January 19, 2018.
Bibliografia
- Lozier, Frederick Joseph. 1993. "Elements idiomàtics, notacionals i estilístics en les obres per a piano de David Del Tredici". Tesi DMA. Atenes: Universitat de Geòrgia. ISBN 979-820859147-5. ProQuest 304055736.