Phyllis Bryn-Julson

Plantilla:Infotaula personaPhyllis Bryn-Julson
Biografia
Naixement5 febrer 1945 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Activitat
Camp de treballCant, òpera i soprano Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant d'òpera, professora de música Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsErich Leinsdorf i Helen Boatwright Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDonald Sutherland Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: f0f0d88c-d107-44cc-861c-450aedbf999d Discogs: 966368 Allmusic: mn0000798141 Modifica el valor a Wikidata

Phyllis Mae Bryn-Julson (Bowdon, Dakota del Nord,[1] 5 de febrer, 1945), és una soprano d'òpera i pedagoga estatunidenca.

Bryn-Julson és una de cinc fills de pares noruecs.[2] Inicialment va estudiar per ser pianista al "Concordia College"; mentre era allà, va cridar l'atenció de Gunther Schuller, que va quedar impressionat per la seva capacitat per llegir música dodecafònica a primera vista. Ell la va convèncer d'estudiar cant al "Berkshire Music Center", on Erich Leinsdorf es va convertir en el seu mentor.[1] Va continuar estudiant a la Universitat de Syracuse amb Helen Boatwright; allà va obtenir la llicenciatura en música el 1967 i el màster en música vocal el 1969.[3]

Bryn-Julson va debutar oficialment amb l'Orquestra Simfònica de Boston el 28 d'octubre de 1966, interpretant la Suite Lulu d'Alban Berg. Això va marcar l'inici d'una carrera en què va estar associada principalment amb l'obra de compositors moderns i contemporanis com Milton Babbitt, John Cage, David Del Tredici, Olivier Messiaen, Krzysztof Penderecki, Frank Zappa, George Rochberg, Ned Rorem i John Tavener. El 1976, va assajar el seu primer paper operístic, Malinche, a l'estrena americana de Montezuma de Roger Sessions, sota la direcció de Sarah Caldwell a Boston.[1] Durant la seva carrera, va col·laborar regularment amb Pierre Boulez i el seu ""Ensemble Intercontemporain".[4] La veu de Bryn-Julson es descriu com a posseïdora tant de puresa com de claredat de timbre; a més d'un to perfecte, té un rang de tres octaves i és coneguda per la seva capacitat de cantar fins i tot quarts de tons amb precisió. Activa com a artista discogràfica, va rebre un premi Gramophone a la millor gravació d'òpera el 1995 per la seva interpretació d'Erwartung amb Simon Rattle;[1] durant la seva carrera, va fer més de 100 gravacions. Es va retirar del cant actiu el 2005.[3]

Bryn-Julson ha ensenyat al Kirkland College, la Universitat de Maryland a College Park i l'Institut Peabody, i ha impartit classes magistrals tant als Estats Units com a tot Europa;[1] va ser la primera nord-americana a donar una classe magistral al Conservatori de Moscou.[3][5] Està casada amb l'organista Donald Sutherland.[1] Els seus papers es troben a les biblioteques de la Universitat Johns Hopkins.[6]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 The Grove Dictionary of American Music. OUP USA. January 2013. ISBN 978-0-19-531428-1.
  2. ↑ "Johns Hopkins Gazette | March 28, 2005". pages.jh.edu. Retrieved Sep 7, 2021.
  3. 1 2 3 "Phyllis Bryn-Julson (Soprano) - Short Biography". www.bach-cantatas.com. Retrieved Sep 7, 2021.
  4. ↑ "Bryn-Julson, Phyllis". Arxiu Milken de Música Jueva. [Consulta: 7 setembre 2021].
  5. ↑ "Johns Hopkins Gazette | 28 de març de 2005". pages.jh.edu. [Consulta: 7 setembre 2021].
  6. ↑ "Recurs: Documents de Phyllis Bryn-Julson | Interfície pública d'arxius de biblioteques de la Universitat Johns Hopkins". Aspace.library.jhu.edu. [Consulta: 2021-09-07].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.