Seymour Shifrin
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 febrer 1926 Brooklyn |
| Mort | 26 setembre 1979 Natick (Massachusetts) |
| Formació | Universitat de Colúmbia |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Ocupador | Universitat de Brandeis Universitat de Califòrnia a Berkeley |
| Professors | William Schuman, Otto Luening i Darius Milhaud |
| Alumnes | Peter K. Winkler (en) |
| Premis | |
Seymour Shifrin (Brooklyn, 28 de febrer, 1926 - Boston, 26 de setembre, 1979), va ser un compositor estatunidenc. La revista Time el va descriure com "un dels compositors més significatius de la seva generació".[1]
Sàtires de circumstàncies de Shifrin (1964, text de Thomas Hardy) va rebre el Premi Internacional de Gravació Koussevitzky de 1970. Va rebre el Premi Naumburg, el Premi Bearns de la Universitat de Colúmbia (1949), el Premi Copley, el Premi Horblit (1963) i dues beques Guggenheim, el 1956 i el 1959.[2] Graduat per la Universitat de Colúmbia (M.A., 1947), va ser membre del professorat de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (1952–66) i de la Universitat Brandeis des del 1966 fins a la seva mort el 1979.
Shifrin va estudiar amb William Schuman, Otto Luening i Darius Milhaud. Diversos compositors notables van estudiar amb Shifrin, com ara David Del Tredici, Pauline Oliveros, Terry Riley i La Monte Young.
Música orquestral:[3]
- Música orquestral
- Music for Orchestra (1948)
- Chamber Symphony (1953)
- Three Pieces for Orchestra (1958)
- Chronicles for chorus, orchestra and soloists (1970)
- Vocal i Coral Música[3]
- Two Poems of Rainer Maria Rilke per a veu i piano (1947)
- No Second Troy per a veu i piano (Yeats) (1953
- A Medieval Latin Lyric per a cor SATB (1954)
- Odes of Shang per a cor, piano i percussió (1962)
- Satires of Circumstance per a soprano, flauta, clarinet, violí, violoncel i contrabaix (Thomas Hardy) 1964
- A Renaissance Garland fper soprano, tenor, gravadores, llaüt, viola da gambes, percussió afinada (1978)
- Five Last Songs per soprano i piano (1979)
- String quartets I-V (1949, 1962, 1965–66, 1966–67, 1971–72)
- Violin Sonata (1948)
- Sonata per a violoncel i piano (1948)
- Serenade per a cinc instruments (1954), encarregat per la Juilliard School of Music
- The Modern Temper per a duet de piano (1959)
- In Eius Memoriam per a quintet mixt (1967–68)
- Duo per a violí i piano (1968–69)
- Duettino per a violí i piano (1972)
- Piano Trio (1974)
- The Nick de set instruments del temps (1977)
- Quatre cants per a piano (1949)
- Composició per a piano (1950)
- Trauermusik per a piano (1956)
- Peça de concert per a violí sol (1959)
- Respostes per a piano sol (1973)