Dinant

Plantilla:Infotaula geografia políticaDinant
Bandera
Bandera
Vista nocturna
Fotomuntatge
Imatge
Tipusmunicipi de Bèlgica, municipi belga amb títol de ciutat i ciutat de la Lliga Hanseàtica Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
 50° 15′ 23″ N, 4° 54′ 49″ E / 50.2564°N,4.9136°E / 50.2564; 4.9136
EstatBèlgica
RegióValònia
ProvínciaProvíncia de Namur
Districtedistricte de Dinant Modifica el valor a Wikidata
CapitalDinant Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població13.544 (2018) Modifica el valor a Wikidata (135,71 hab./km²)
Idioma oficialfrancès (oficial) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície99,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMosa Modifica el valor a Wikidata
Altitud93 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Mayor of Dinant (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataThierry Bodlet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal5500, 5501, 5502, 5504, 5503 i 5511 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic082 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webdinant.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: VilleDinant LinkedIn (empresa): ville-de-dinant Modifica el valor a Wikidata

Dinant és un municipi belga de la província de Namur, que forma part de la regió valona. És una antiga ciutat forticada. Avui té 13.316 habitants segons el cens de 2024.[1]

Història

La riba del Mosa a Dinant

Ja des dels temps neolítics, cèltics i romans, hi ha traces d'habitació al territori de Dinant. La primera menció escrita data de l'època de Perpeti, bisbe de Tongeren-Maastricht elegeix una residència a Dinant i fona l'església de Sant Vicenç.[2] El 870, Carles II el Calb donà una part de l'administració al comtat de Namur, l'altra part al bisbe de Tongeren i després al bisbe de Lieja. En el segle xi, l'emperador Enric IV el Sali concedeix diversos privilegis a la ciutat, el d'organitzar un mercat i la justícia. Des d'ara, la ciutat va esdevenir una bona vila del principat de Lieja. A la mateixa època es va construir el primer pont de pedra al Mosa.

La seva posició estratègica al marge del Mosa va causar-li diversos saqueigs. El 1466, Felip III de Borgonya, dit el bo, gairebé va destruir la ciutat.[3] El 1675, l'exèrcit francès va ocupar la ciutat. A la fi del segle xviii, els austríacs van ocupar-la fins a l'annexió per les tropes revolucionàries francesos el 1795. La ciutat fou annexada per França l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Països Baixos el 1815. La ciutat fou annexada per França l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Països Baixos el 1815.[4] El 1830 la ciutat esdevé belga. El darrere saqueig va ser el 1914 quan les tropes imperials alemanyes van executar 674 ciutadans dinantesos.

Gastronomia i cultura

Fills predilectes de Dinant


Referències

  1. ↑ «CHIFFRES DE LA POPULATION PAR PROVINCE ET PAR COMMUNE, A LA DATE DU 1er JANVIER 2024: Date d'observation Registre national 27 janvier 2024». ibz.rrn.fgov.be. Arxivat de l'original el 2024-09-25. [Consulta: 22 setembre 2024].
  2. ↑ Wymmersch, Guillaume; Polet, Caroline «The relics of Saint Perpète (Dinant, Belgium), bishop of Tongeren-Maastricht between the end of the 6th and the beginning of the 7th century, in the light of anthropobiologival, archaeological and written data» (en anglès). 1st International Conference on Relic Studies, 25-11-2021.
  3. ↑ Roberts, Ann M. «The Chronology and Political Significance of the Tomb of Mary of Burgundy» (en anglès). The Art Bulletin, 71, 3, 9-1989, p. 376–400. DOI: 10.1080/00043079.1989.10788513. ISSN: 0004-3079.
  4. ↑ Kaufmann, J. E.; Kaufmann, H. W.. The Forts and Fortifications of Europe 1815- 1945: The Neutral States: The Netherlands, Belgium and Switzerland (en anglès). Pen and Sword, 2014-10-30, p. 82. ISBN 978-1-78346-392-3.

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.