Districte de Cerinea

Plantilla:Infotaula geografia políticaDistricte de Cerinea
Επαρχία Κερύνειας (el) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
(2017)
Tipusdistricte de Xipre Modifica el valor a Wikidata
EpònimCerinea Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
 35° 19′ 38″ N, 33° 18′ 50″ E / 35.327128°N,33.3138632°E / 35.327128; 33.3138632
EstatXipre Modifica el valor a Wikidata
CapitalKyrenia Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població32.586 (1973) Modifica el valor a Wikidata (50,61 hab./km²)
Llengua utilitzadaCypriot Arabic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície643,922 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Governador Modifica el valor a WikidataAndreas P. Louca (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Fus horari
ISO 3166-2CY-06 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmoi.gov.cy… Modifica el valor a Wikidata

El districte de Kerínia (grec: Επαρχία Κερύνειας; turc: Girne kazası) és un dels sis districtes de Xipre.[1] És el districte més petit de l'illa i l'únic completament controlat per l'autoproclamada República Turca de Xipre del Nord (RTXN); és a dir: de facto és territori de Xipre del Nord, però de iure és territori de la república de Xipre. La capital és Kerínia, on es troba la Girne American University.

Geografia

El Pendadàktilos

El districte de Kerínia està situat al nord-oest de l'illa de Xipre, sent el més petit en superfície. El territori del districte limita amb el districte de Nicòsia al sud i amb el districte de Famagusta al sud-est. El districte comprén gran part de la costa nord de Xipre, amb els municipis de Kerínia, Karavàs i Làpithos. Al districte també hi ha els importants monts Pendadàktilos, que separen els districtes de Kerínia i Nicòsia i que tenen els històrics castells de Sant Hilarió i Buffavento.

Contràriament a les zones parcialment ocupades dels districtes de Nicòsia, Famagusta i Làrnaka, els límits del districte de Kerínia estan completament dins de la zona ocupada. Així, existeix el de iure districte de Kerínia i el de facto districte de Girne. Existeix una administració a l'exili del districte així com de tots els municipis i comunitats a Nicòsia.

Municipis i comunitats

Segons la república de Xipre, el districte de Kerínia comprén 3 municipis i 44 comunitats.[2] No obstant, actualment tot el territori del districte es troba sota control de l'autoproclamada República Turca de Xipre del Nord (RTXN). Els noms dels municipis són en negreta:

  • Agia Irini
  • Àgios Amvróssios
  • Àgios Epíktitos
  • Àgios Ermólaos
  • Àgios Geòrgios
  • Agirda
  • Agridaki
  • Assòmatos
  • Bellapais
  • Diórios
  • Elià
  • Fotta
  • Fterikha
  • Kalogrea
  • Kambilí
  • Karàkumi
  • Karavàs
  • Karmi
  • Karpàsia
  • Kato Díkomo
  • Kazafani
  • Kerínia
  • Khàrtzia
  • Kiomurtziú
  • Klepini
  • Kondeménos
  • Kormakitis
  • Kutsovendis
  • Kriní
  • Làpithos
  • Làrnaka
  • Liverà
  • Mòtides
  • Mírtu
  • Òrka
  • Paleòsofos
  • Pànagra
  • Pano Díkomo
  • Pileri
  • Sikhari
  • Sísklipos
  • Témplos
  • Thérmia
  • Tràpeza
  • Trimíthi
  • Vasília
  • Vunó

Història

Finestra de la reina Elionor a St Hilarió
Soldats turcs envaint Kerínia

Als temps de la casa de Lusignan i la república de Venècia, el districte de Kerínia era conegut com la contrée en francès o contrada en italià de Cérines, una de les onze províncies del regne de Xipre. Aleshores, la província de Nicòsia, coneguda com el Vicomté o vescomtat, s'estenia cap a la costa nord, arribant als començaments dels monts Pendadàktilos, a l'actual districte de Kerínia.[3]

Sota l'imperi otomà, l'actual districte de Kerínia era una de les sis kaza en les quals es dividia l'illa. Així, la kaza de Kerínia era dividida en tres nahieh: Kerínia, Levka i Mórfu.[4] Cada kaza era governat per un caimacan. Quan l'imperi britànic va prendre possessió de Xipre el 1878, les divisions administratives otomanes van continuar en vigor. No obstant, per a 1881, la kaza de Kerínia fou reduïda a un sol nahieh, el de Kerínia, que comprén pràcticament el territori de l'actual districte.[5] El governant britànic fou anomenat inicialment Comissioner o comissionat i, més tard, District Officer o oficial de districte. No obstant això, la figura del caimacan continuà existint amb unes competències retallades.[6][7]

El 1881, la població total era de 13.266, dels quals els grecoxipriotes eren el 75% i els turcoxipriotes el 20%; tots plegats representaven el 7% de la població de Xipre.[8] Per a 1960, la població havia crescut fins als 31.015, dels quals el 79% eren grecoxipriotes, el 14% turcoxipriotes i el 6% maronites.[9] La població maronita vivia principalment a les comunitats de Kormakitis, Assòmatos i Karpàsia.

Pel districte de Kerínia (en concret pel la platja de pentamili) és per on van arribar els primers soldats turcs durant la invasió turca de Xipre a la matinada del 20 de juliol de 1974. El 14 d'agost continuarien la invasió ocupant el 37,6% del territori de la república de Xipre.[10] En els successius mesos, més de 200.000 refugiats grecoxipriotes, dels quals vora 20.000 eren nadius del districte, van haver de fugir deixant tot enrere, sent reallotjats inicialment en camps de refugiats al sud de l'illa.[11] Els pocs grecoxipriotes que van rebutjar anar-se'n van ser enpresonats al Dome Hotel de Kerínia juntament amb turistes i, poc després, van ser expulsats cap al sud. Actualment i des de l'establiment de l'autoproclamada República Turca de Xipre del Nord (RTXN), la població s'ha duplicat, no només amb els turcoxipriotes que van fugir de la república de Xipre, sinó també (i sobretot) amb colons turcs que sovint ocupen propietats dels refugiats grecoxipriotes.

Demografia

Ajuntament de Kerínia a l'exili, Nicòsia
Gràfica d'evolució de Districte de Cerinea entre 1881 i 2021

Transport

Microbus amb destinació Girne (Kerínia)

Com que el districte de Kerínia es troba fora del control de la república de Xipre des de 1974, tota la xarxa viària del districte de Kerínia no forma part de l'actual xarxa i nomenclàtor de la república de Xipre. Existeix una autovia que va des de Nicòsia a Kerínia tot travesant els monts Pendadàktilos, així com la circumval·lació de Kerínia. També hi ha la carretera costanera de Kerínia a Làpithos via Karavàs.

Més enllà dels autobusos turístics, són freqüents els microbusos de línia amb destinació Nicòsia, amb una altra disponibilitat i freqüència; altres destinacions des de Kerínia són Mórfu o Levka. Fora d'això, no hi ha cap altre mitjà de transport públic.

Referències

  1. ↑ «Chipre» (en castellà). [Consulta: 24 gener 2026].
  2. ↑ «Statistical Codes of Municipalities, Communities and Quarters of Cyprus per the Statistical Service of Cyprus, 2015». Statistical Service of Cyprus. Arxivat de l'original el 2018-08-04. [Consulta: 4 agost 2018].
  3. ↑ L’Ile de Chypre. Sa Situation Presente et ses Souvenirs du Moyen Age, by Louis de Mas Latrie, pub. Firmin-Didot et Cie, Paris. 1879; map and p. 148-151
  4. ↑ History of Cyprus, by George Hill, Cambridge University Press, 1952, vol IV, p.7
  5. ↑ Census of Cyprus 1881, pr. Eyre and Spottiswoode, London, 1884
  6. ↑ Our Home in Cyprus, by Mrs. Scott-Stevenson, publ. Chapman and Hall Ltd, London, 1880; p. 73
  7. ↑ Report by Her Majesty's High Commissioner for the Year 1879, Accounts and papers. Great Britain. Parliament. Session 1880. publ. by House of Commons, London, 2006
  8. ↑ Cyprus Gazette 3 March 1882, publ.Government of Cyprus, Nicosia, 1882; p. 151
  9. ↑ Census of Population and Agriculture 1960, pub.Printing Office of the Republic of Cyprus, Nicosia, 1960; Vol.1, Table IV
  10. ↑ https://kyreniamunicipality.com/en/enlightenment/the-turkish-invasion/
  11. ↑ https://www.militaryhistories.co.uk/greenline/1974_5

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.